La informació proporcionada per la Universitat consultant és la següent:

“El Rector de la Universitat de XXX va imposar a un professor [titular interí] la sanció de suspensió de funcions per quatre anys i mig, l'execució del qual es realitzaria des del 17 d'agost de 2010 fins al 16 de febrer de 2015.

Posteriorment, el Rector imposa, al mateix interessat, una sanció d'un any de suspensió de funcions per la comissió d'una falta greu, sent notificada a l'interessat el dia 16 d'agost.

Tenint en compte que les dues sancions de suspensió de funcions no podien complir-se simultàniament, la Universitat va considerar procedent la seva execució de manera successiva. D'aquesta manera, el 19 de novembre de 2010 es va notificar a l'interessat que l'execució de la segona sanció s'iniciaria el 17 de febrer de 2015, això és, a partir de la finalització de la suspensió de funcions imposada per la primera sanció, entenent així que la possible prescripció de la falta greu d'un any de suspensió quedava interrompuda pel compliment de la primera de les sancions”.

A la llum d'aquestes dades, es consulta si l'actuació descrita és correcta o si, per contra, ha d'entendre's prescrita la sanció pel transcurs del termini de prescripció (2 anys per a les faltes greus).

El règim disciplinari distingeix dues classes de prescripció, la de les infraccions i les de les sancions.

En tots dos casos, l'actuació de l'Administració, ben destinada a l'exigència de responsabilitat, ben dirigida a donar compliment a la sanció imposada, vénen a interrompre la prescripció i, per tant, el termini previst perquè la mateixa es produeixi.

Aquesta regla general ha de ser matisada en el sentit que no tota actuació de l'Administració és vàlida per a interrompre la prescripció, sinó que és necessari que aquesta actuació sigui diligent i que vagi dirigida realment a la consecució de l'objectiu desitjat, en el present cas, la materialització de la sanció imposada; no sent vàlids, per tant, a aquest efecte, les actuacions que es realitzin amb la mera finalitat d'interrompre formalment la prescripció però sense que persegueixin en realitat donar compliment a l'obligació sotmesa a aquesta classe de termini.

En aquest sentit, i per mor del principi de seguretat jurídica, com ha indicat el Tribunal Suprem en la seva sentència de 14 de novembre de 1985, en matèria disciplinària, no s'ha de permetre que una situació jurídica es mantingui en estat d'incertesa temporalment indefinida i que la deguda actuació administrativa es paralitzi sense limitació de cap temps, de manera que no interrompran el termini de prescripció les resolucions “innecessàries” que es dictin només amb aquella finalitat, i no amb la de complir amb l'activitat a la qual ve obligada.

En el present assumpte, i segons la informació proporcionada pel consultant, la sanció ha estat executada i, per tant, s'ha vist interrompuda la possible prescripció que s'al·lega, consistint aquesta execució a fixar les dates exactes en les quals s'ha de dur a terme la suspensió de funcions, que és la sanció imposada; havent estat notificada a l'interessat, segons s'indicava, tant la sanció com la seva execució.

Per tant, en aquest cas, i a la llum dels arguments exposats, sembla que no cal objectar que s'ha produït la prescripció de la sanció, ja que la mateixa s'ha executat en els termes exposats per la Universitat i que, a més, la seva execució en un moment anterior no hauria estat possible, sota pena de deixar sense efecte la mateixa, ja que hauria coincidit en el temps amb una altra sanció del mateix tipus que, per la seva pròpia naturalesa, fa impossible la seva execució simultània.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.