La fibra òptica és un mitjà de transmissió amb molt bones característiques quant a alta capacitat i baixa atenuació, la qual cosa el fa un mitjà idoni per a ser utilitzat en les xarxes de telecomunicacions, permetent enviar grans quantitats de dades a llargues distàncies.
Las xarxes pures de fibra òptica estan compostes enterament per cables de fibra òptica, per la qual cosa també són denominades com a xarxes de fibra fins a la llar, en anglès, Fiber To The Home (FTTH).
Las xarxes FTTH poden ser de dos tipus segons la seva topologia:
- Redes punto-a-punto: si cada usuario está conectado mediante una fibra individual a la central; o
- Redes punt-multipunto: si diversos usuaris comparteixen un mateix tram de fibra des del seu habitatge a la central.
Éste últim tipus, també és conegut com a xarxes POSA ( Passive Optical Network ), perquè utilitzen components electrònics passius en la seva construcció i són el tipus de xarxa més econòmic i més estès en l'actualitat.
Las xarxes FTTH permeten oferir velocitats de descàrrega molt superiors a les xarxes convencionals de coure que utilitzen els serveis xDSL, podent aconseguir velocitats teòriques de descàrrega de més d'1 Gbit/s en condicions ideals, si bé en la pràctica les velocitats comercialitzades poden ser menors a causa de diversos factors. Així mateix les xarxes FTTH permeten una major simetria, és a dir valors més semblants, per a les velocitats de pujada i descàrrega de dades