Un marc regulador eficient i una reducció ambiciosa en càrregues administratives innecessàries en un país són importants per a enfortir la competitivitat i la capacitat innovadora de l'economia, i per a augmentar la valoració positiva de ciutadans i empreses cap a les administracions. L'adopció d'algunes normes per a la limitació de les càrregues administratives pretén establir una disciplina als reguladors que orient a triar opcions més eficients i eficaces. Els enfocaments de limitació de càrregues que s'estan implantant en els diferents estats del nostre entorn (UE i OCDE principalment) es basen en la regla “one in – x out”, que consisteix en la compensació de les càrregues derivades de noves regulacions mitjançant la reducció de les ja existents.
El Regne Unit va ser el primer país de l'OCDE a formalitzar aquest plantejament de compensació com una política oficial del govern en 2011 amb la introducció de l'one in – one out. Posteriorment, altres països com el Canadà, Espanya, Alemanya, França, Austràlia o Corea han continuat aplicant aquestes mesures.
Els diferents països utilitzen diversos enfocaments de compensació, com ara eliminació de normes existents, reducció de càrregues, proporció d'entrada/eliminació, restricció o no de matèries/circumstàncies que no són objecte de compensació, etc.
En el cas concret d'Espanya, el principi de compensació de càrregues s'aplica mitjançant la regla one in - one out, elevada al rang legal per mitjà de l'article 37 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de Suport als Emprenedors i la seva Internacionalització. Aquest article preveu que
“Les Administracions Públiques que en l'exercici de les seves respectives competències creïn noves càrregues administratives per a les empreses, eliminaran almenys una càrrega existent de cost equivalent”.
La regla one in- one out estableix que cada increment en càrregues ha d'anar acompanyat de l'eliminació d'una altra existent. L'objectiu és que no es produeixi cap increment net.
La compensació de càrregues administratives generades com a conseqüència de les normes publicades pels Ministeris pot equilibrar-se amb la reducció que suposen, tant altres normes publicades que disminueixen càrregues administratives, com les mesures d'estalvi per a ciutadans i empreses incloses en el Pla de Simplificació i Reducció de Càrregues que elabora anualment cada Ministeri.