Persona jurídica que presta un servei de la societat de la informació entès en el sentit recollit en la lletra a) de l'annex de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de societat de la informació i comerç electrònic.
Preguntas freqüents
Únicamente els proveïdors de serveis que compleixin les següents condicions:
- Presten algun dels següents serveis digitals definits en el Reial decret llei: mercats en línia, motors de cerca en línia i serveis de computació en el núvol.
- No siguin microempreses o petites empreses.
- Tinguin la seva seu social a Espanya i que constitueixi el seu establiment principal a la Unió Europea, així com els que, no estant establerts a la Unió Europea, designin a Espanya al seu representant en la Unió per al compliment de la Directiva (UE) 2016/1148 del Parlament Europeu i del Consell.
Se defineix “petita empresa” com una empresa que ocupa a menys de 50 persones i el volum de negocis de les quals anual o el balanç general anual de la qual no supera els 10 milions d'euros.
Se define “microempresa” como una empresa que ocupa a menos de 10 personas y cuyo volumen de negocios anual o cuyo balance general anual no supera los 2 millones de euros.
La classificació com a microempresa o petita empresa es realitza d'acord amb les definicions recollides en la Recomanació 2003/361/CE de la Comissió, de 6 de maig de 2003, sobre la definició de microempreses, petites i mitjanes empreses.
Los proveedores de servicios digitales quedan sometidos a la jurisdicción en materia de seguridad de las redes y sistemas de información del país donde tengan su establecimiento principal en la Unión Europea o, si no están establecidos en la Unión Europea, del país donde hayan designado a su representante en la Unión para el cumplimiento de la Directiva (UE) 2016/1148 del Parlamento Europeo y del Consejo.
Las autoritats de la resta dels països on operin aquests proveïdors de serveis digitals es coordinaran amb l'autoritat competent del país d'establiment principal, o on hagin designat el seu representant, per a garantir el compliment de les obligacions.
Las obligacions són:
- comunicar la seva activitat
- adoptar mesures de seguretat tècniques i d'organització, adequades i proporcionades
- notificar els incidents que tinguin efectes pertorbadors significatius en els seus serveis.
Els requisits per a gestionar els riscos existents per a la seguretat de les xarxes i sistemes d'informació, així com els paràmetres per a determinar si un incident té un impacte significatiu són els establerts en el
Reglament d'Execució (UE) 2018/151 de 30 de gener de 2018 [PDF] [386.68 kb].
Son serveis que permeten a consumidors i a empresaris celebrar contractes, de compravenda o de prestació de serveis en línia, amb empresaris, sent el propi servei en línia el lloc on se celebren finalment tals contractes.
Els mercats en línia proporcionen a les empreses la infraestructura bàsica per a comerciar en línia.
El concepte s'aplica tant als proveïdors que proporcionen un lloc en línia en el qual múltiples empresaris i individus poden vendre els seus productes i contractar serveis, com als proveïdors que proporcionen llocs en línia configurats de manera específica perquè un empresari determinat vengui els seus productes o ofereixi la contractació dels seus serveis.
Se refereix a serveis oferts a tercers (consumidors i empresaris) perquè aquests celebrin contractes entre si, quedant per tant subjectes a l'àmbit d'aplicació del Reial decret llei les entitats que operin plataformes electròniques que permetin la contractació entre tercers, però no els usuaris d'aquestes plataformes, ni els qui les estableixin o operin amb l'únic propòsit de comercialitzar els seus propis productes o serveis per via electrònica.
Por ejemplo, un proveïdor de subhastes en línia que permeti a uns altres establir punts de venda en la seva plataforma perquè els consumidors i empreses puguin accedir en línia als seus productes i serveis pot considerar-se un mercat en línia.
Igualmente, les botigues d'aplicacions en línia que distribueixen aplicacions i programes de programari es consideren compreses en la definició de mercat en línia, perquè permeten als desenvolupadors d'aplicacions vendre o distribuir els seus serveis als consumidors o a altres empreses.
En canvi, no són considerats mercats en línia els intermediaris per a accedir a serveis prestats per tercers, ni els serveis que únicament realitzen comparació de preus i redirigeixen a l'usuari al lloc web del comerciant, on se celebra finalment el contracte per al servei o producte.
Se defineixen els consumidors i empresaris respectivament en els articles 3 i 4 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuarios i altres lleis complementàries, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.
La Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu i al Consell COM(2017) 476 final, de 4.10.2017, en l'apartat 4.4.1 de l'Annex I, conté explicacions complementàries sobre els mercats.
Si és una pàgina web establerta pel propi empresari i que no proveeix addicionalment un servei que permeti a tercers vendre els seus productes o serveis, no seria considerat un servei de mercat en línia.
Això no implica que l'empresa no pugui entrar en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reial decret llei si proveeix un altre servei digital que estigui inclòs en el seu àmbit d'aplicació, o se l'identifica com a “Operador de Serveis Essencials”.
No per aquest fet en concret ja que es comporta com un usuari d'aquesta pàgina web.
Això no implica que l'empresa no pugui entrar en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reial decret llei si proveeix un altre servei digital que estigui inclòs en el seu àmbit d'aplicació, o se l'identifica com a “Operador de Serveis Essencials”.
Sí seria per contra considerat mercat en línia l'entitat que proporciona a l'empresa aquesta pàgina web per a la venda de productes i contractació de serveis.
Son serveis que permeten als usuaris fer cerques de, en principi, tots els llocs web o de llocs web en una llengua en concret, mitjançant una consulta sobre un tema en forma de paraula clau, frase o un altre tipus d'entrada, i que, en resposta, mostra enllaços en els quals pot trobar-se informació relacionada amb el contingut sol·licitat.
Conseqüentment no es consideren motors de cerca, per exemple, les funcions de cerca que es limiten a buscar continguts en un lloc web concret, amb independència que la funció de cerca la proporcioni un motor de cerca extern, ni tampoc els llocs web de comparació de preus.
La Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu i al Consell COM(2017) 476 final, de 4.10.2017, en l'apartat 4.4.1 de l'Annex I, conté explicacions complementàries sobre els motors de cerca.
Son serveis que fan possible l'accés a un conjunt modulable i elàstic de recursos de computació que es poden compartir. Per tant, queden subjectes a l'àmbit d'aplicació del Reial decret llei les entitats que ofereixen a tercers els serveis de computació en el núvol, però no els usuaris d'aquests serveis.
La computación en la nube puede definirse como un tipo específico de servicio de computación que utiliza recursos compartidos para el tratamiento de datos a petición del usuario, pudiendo ser los recursos compartidos cualquier tipo de componentes de hardware o software (p. ej., redes, servidores u otras infraestructuras, sistemas de almacenamiento, aplicaciones y servicios) que se entregan previa petición a los usuarios para el tratamiento de datos.
El terme «que es poden compartir» es refereix als recursos informàtics que es proporcionen a múltiples usuaris que utilitzen la mateixa infraestructura física per al tractament de dades. Es considera que els recursos informàtics es poden compartir quan el conjunt de recursos utilitzats pel proveïdor pot ampliar-se o reduir-se en qualsevol moment, en funció dels requisits de l'usuari. Així, hi hauria la possibilitat d'afegir o retirar centres de dades o components individuals dins d'un centre de dades en cas que la quantitat total de capacitat de computació o emmagatzematge necessités una actualització.
El terme «conjunt elàstic» s'utilitza per a descriure els canvis en la càrrega de treball resultants del proveïment i desproveïment de recursos de manera automàtica, de tal manera que a cada moment els recursos disponibles coincideixin amb la demanda en la major mesura possible. Existeixen tres tipus principals de models de serveis de computació en el núvol que pot oferir un proveïdor:
Infraestructura com a servei (Infrastructure as a Service, IaaS)
Categoria de servei en núvol en la qual el tipus de capacitats en núvol que es proporcionen al client són els d'una infraestructura. Inclou el lliurament virtual de recursos informàtics en forma de maquinari, serveis de xarxes i d'emmagatzematge. La IaaS ofereix servidors, sistemes d'emmagatzematge, xarxes i sistemes operatius. Proporciona infraestructura empresarial en la qual una empresa pot emmagatzemar les seves dades i fer funcionar les aplicacions necessàries per a les seves activitats quotidianes.
Plataforma com a servei (Platform as a Service, PaaS)
Categoria de servei en núvol en la qual el tipus de capacitats en núvol que es proporcionen al client són els d'una plataforma. Inclou plataformes informàtiques en línia que permeten a les empreses fer funcionar aplicacions existents o desenvolupar i provar aplicacions noves.
Software com a servei (Software as a service, SaaS)
Categoria de servei en núvol en la qual el tipus de capacitats en núvol que es proporcionen al client són els d'una aplicació o programari desplegat en internet. Aquest tipus de serveis en núvol eliminen la necessitat que l'usuari final compri, instal·li i gestioni programari, i presenta l'avantatge que es pot accedir al programari des de qualsevol lloc que disposi d'una connexió a internet.
Gràfic 5: Models de servei i actius de la computació en el núvol
ENISA ha elaborat extenses directrius sobre temes específics en l'àmbit de la computació en el núvol i un document d'orientació sobre els fonaments de la computació en el núvol (Cloud Security Guide for SMEs (2015).
La Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu i al Consell COM (2017) 476 final, de 4.10.2017, en l'apartat 4.4.1 de l'Annex I, conté explicacions sobre els serveis de computació en el núvol.