Última actualització: febrer 2026
Anàlisi del règim jurídic del període de prova del personal laboral fix quan s'accedeix des d'un lloc de funcionari de carrera o personal laboral fix
En conclusión, la existencia de un período de prueba no altera la naturaleza fija de la relación laboral ni la convierte en temporal, a los efectos del artículo 15 del Real Decreto 365/1995, de 10 de marzo. Por una parte, el personal funcionario de carrera podrá solicitar la excedencia voluntaria por prestación de servicios en el sector público prevista en el artículo 15 del Real Decreto 365/1995, de 10 de marzo. Por otra parte, conforme al artículo 32 del CUAGE, la adquisición de la condición de personal laboral fijo queda supeditada a la superación del período de prueba. Durante dicho período, el personal laboral fijo no podrá solicitar aquellas situaciones que exijan ostentar plenamente dicha condición, incluida la excedencia voluntaria por incompatibilidad, resultando procedente, en este caso, la suspensión del contrato de trabajo en los términos previstos en el artículo 93 de dicha norma convencional.
La consulta es refereix al funcionament del període de prova d'un contractat personal laboral fix quan la persona interessada ja ocupa un lloc com a funcionari de carrera o com a personal laboral fix en el moment d'aquesta contractació.
Debe precisarse, con carácter previo, que la presente explicación relativa al periodo de prueba se refiere exclusivamente al personal laboral fijo incluido en el ámbito de aplicación del IV Convenio colectivo único para el personal laboral de la Administración General del Estado (en adelante, CUAGE).
L'article 32 del CUAGE regula el període de prova del personal laboral fix, establint el següent (el subratllat és propi):
“1. El personal de nou ingrés per torn lliure estarà sotmès a un període de prova, que es pactarà per escrit en el contracte de treball, la durada del qual serà de tres mesos per als grups professionals M3 i M2 i d'un mes per als altres treballadors o treballadores, excepte per al personal sense titulació, per al qual serà de quinze dies laborables.
2. Transcorregut aquest període de prova quedarà automàticament formalitzada l'admissió, sent computat al treballador o treballadora aquest període amb caràcter general. L'adquisició de la condició de personal laboral fix de l'àmbit del present Conveni quedarà supeditada a la superació del citat període de prova.
3. Durant aquest període, tant l'Administració com el treballador o treballadora podran posar fi a la relació laboral, sense que cap de les parts tingui per això dret a cap indemnització. La persona tindrà els drets i obligacions corresponents al seu grup professional i al lloc de treball que exerceix, com si fora de plantilla. De la fi de les relacions laborals regulades en aquest article s'informarà als qui representen als treballadors i treballadores.
4. Serà nul el pacte que estableixi un període de prova quan la persona hagi ja exercit les mateixes funcions amb anterioritat, sota qualsevol modalitat de contractació, dins de l'àmbit d'aplicació del present Conveni.
5. Durant el període de prova el treballador o treballadora no tindrà dret a ser declarat en les situacions previstes en el títol XIV del present Conveni, excepte aquelles per a les quals no s'exigeixi reunir la condició de personal laboral fix. En aquests supòsits, haurà de realitzar i superar el període de prova una vegada s'incorpori al lloc reservat com a conseqüència de la declaració de la corresponent situació.”
Així mateix, l'article 14 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, assenyala en termes similars per al que aquí interessa:
“2. Durant el període de prova, la persona treballadora tindrà els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exerceixi com si fora de plantilla, excepte els derivats de la resolució de la relació laboral, que podrà produir-se a instàncies de qualsevol de les parts durant el seu transcurs (...).
3. Transcorregut el període de prova sense que s'hagi produït el desistiment, el contracte produirà plens efectes, computant-se el temps dels serveis prestats en l'antiguitat de la persona treballadora en l'empresa.”
És a dir, el període de prova no trenca el caràcter fix de la relació contractual, només introdueix una solució de continuïtat condicional i limitada a un període de temps establert.
Per part seva, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, (Sala social, Secció 2a), sentència num. 698/2021 de 29 abril, ha assenyalat el següent:
“Com es desprèn dels preceptes citats, el contracte de treball desplega tots els seus efectes jurídics des del mateix moment de la seva concertació, (tindrà els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exerceixi com si fora de plantilla), amb l'única excepció que qualsevol de les parts pot procedir a resoldre-ho unilateralment, sense cap exigència formal, durant el període de prova pactat, tret que amb tal decisió es vulneri algun dret fonamental ( TS 2 d'abril de 2007 (RJ 2007, 3193) , rec. 5013/2005).
La dicció de l'art. 14.3 de l'ET " Transcorregut el període de prova sense que s'hagi produït el desistiment, el contracte produirà plens efectes,..." només pot ser interpretada en el sentit que, acabat el període de prova, desapareix la possibilitat de la resolució unilateral, però de cap manera pot concloure's que, durant aquest període de prova, el contracte de treball estigués en una sort de llimbs jurídics, durant el qual el treballador es veiés privat d'altres drets, fora de l'excepció abans esmentada (la possibilitat de resolució unilateral), tal com se sosté en la sentència d'instància, per a denegar al treballador el dret a sol·licitar l'excedència per incompatibilitat prevista en el conveni.
És cert que la dicció de l'art. 35.2 del conveni col·lectiu és confusa, quan diu que "Transcorregut aquest període de prova quedarà automàticament formalitzada l'admissió ...", però una interpretació sistemàtica de les normes del conveni confirmen l'abans exposat.”
De la lectura de la sentència, es pot deduir que l'adquisició de la condició de personal laboral fix està supeditada a la superació del període de prova, la qual cosa no implica que el treballador no sigui personal laboral fix des de la signatura del contracte. És a dir, no es tracta d'un personal laboral temporal que amb la superació del període de prova esdevé fix, sinó que la superació del període de prova és condició necessària per a l'adquisició de tal condició.
En relació amb la incompatibilitat, la mateixa sentència continua assenyalant el següent:
“(…) determinades situacions d'excedència pot sol·licitar-se sense necessitat que transcorri cap període previ, ni tan sols el derivat del període de prova (…).
El mateix ocorre amb l'excedència per incompatibilitat. Així l'art. 52 del conveni, sobre aquesta matèria, remet a la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques; i l'art. 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, estableix que: " Els qui accedeixin per qualsevol títol a un nou lloc del sector públic que conformement a aquesta Llei resulti incompatible amb el qual vinguessin exercint hauran d'optar per un d'ells dins del termini de presa de possessió".
Per tant, la decisió del treballador de sol·licitar l'excedència per incompatibilitat al temps de la presa de possessió i subscripció del nou contracte laboral, per haver optat per mantenir un altre lloc de treball, és conforme a les normes que regulen tal classe d'excedència. L'efecte que això produeix respecte del lloc de treball en el qual s'obté l'excedència és que si el treballador sol·licita posteriorment el seu reingrés (art. 57 del conveni), haurà de completar el període de prova que quedés pendent ( TS 23 d'octubre de 2008, rec. 2423/2007 i 20 de gener 2014, rec. 375/2013).”
Així mateix, l'article 92 sobre incompatibilitats regulat en el CUAGE, assenyala que “seran aplicable al personal afectat per aquest Conveni les normes contingudes en la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques”.
En conseqüència, resulta d'aplicació la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, el Reial decret 598/1985, de 30 d'abril, sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de l'Estat, de la Seguretat Social i dels Ens, Organismes i Empreses depenents, i altres normes contingudes en la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques.
Aquesta aplicació resulta coherent amb l'article 2.2 de la mateixa norma, que disposa que “en l'àmbit delimitat en l'apartat anterior s'entendrà inclòs tot el personal, qualsevol que sigui la naturalesa jurídica de la relació d'ocupació”.
Així mateix, el seu apartat 3 assenyala que “en qualsevol cas, l'acompliment d'un lloc de treball pel personal inclòs en l'àmbit d'aplicació d'aquest Conveni serà incompatible amb l'exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, pública o privada, que pugui impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.”
En dicha ‘Ley de incompatibilidades’ el artículo 10 dispone lo siguiente: “Quienes accedan por cualquier título a un nuevo puesto del sector público que con arreglo a esta Ley resulte incompatible con el que vinieran desempeñando habrán de optar por uno de ellos dentro del plazo de toma de posesión. A falta de opción en el plazo señalado se entenderá que optan por el nuevo puesto, pasando a la situación de excedencia voluntaria en los que vinieran desempeñando. Si se tratara de puestos susceptibles de compatibilidad, previa autorización, deberán instarla en los diez primeros días del aludido plazo de toma de posesión, entendiéndose éste prorrogado en tanto recae resolución”.
De este modo, se establece un período de opción obligatorio para quien, ocupando un puesto al servicio de la Administración, accede a otro puesto incompatible, sin que la legislación sobre incompatibilidades establezca requisito alguno relativo a la previa adquisición de la condición plena de personal laboral fijo. En consecuencia, la norma convencional debe interpretarse de forma coherente con esta legislación, que resulta aplicable con independencia de la naturaleza jurídica de la relación de empleo.
En conclusió, d'una banda, el període de prova no trenca el caràcter indefinit de la relació laboral de la qual porta causa i, per una altra, haurà d'analitzar quina figura jurídica cap en aquesta situació diferenciant entre si la persona empleada pública que ha de superar aquest període de prova és funcionària pública o personal laboral.
En primer lloc, per al cas de personal funcionari de carrera, li resulta d'aplicació, d'una banda el que es preveu en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic i en el Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de Situacions Administratives dels Funcionaris Civils de l'Administració General de l'Estat; en concret, l'article 15 que regula l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic com segueix:
“1. Procedirà declarar, d'ofici o a instàncies de part, en la situació regulada en aquest article als funcionaris de carrera que es trobin en servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les Administracions públiques, tret que haguessin obtingut l'oportuna compatibilitat, i als quals passin a prestar serveis com a personal laboral fix en organismes o entitats del sector públic i no els correspongui quedar en les situacions de servei actiu o serveis especials. L'acompliment de llocs amb caràcter de funcionari interí o de personal laboral temporal no habilitarà per a passar a aquesta situació administrativa.”
Per tant, aquesta excedència també exigeix que, en el cas de passar a prestar serveis com a personal laboral, es prestin com a personal laboral fix, així com que a l'empleat no li correspongui quedar en situació de servei actiu ni serveis especials.
No existeix impediment per a l'aplicació d'aquesta excedència des de la signatura del contracte laboral, inclòs el període de prova, atès que la relació laboral és fixa des del seu inici i no té naturalesa temporal.
En segon lloc, per al personal laboral subjecte al CUAGE, com ja es va indicar, l'article 32.5 del mateix impedeix durant el període de prova l'accés a l'excedència voluntària per incompatibilitat, al no haver-se adquirit encara la condició plena de personal laboral fix.
En aquest sentit, durant aquest període de prova, conforme a l'article 93.3 del CUAGE referit a les ‘causes de suspensió del contracte de treball’, per les següents causes:
“3. Nomenament del personal laboral com a personal funcionari en pràctiques o per a la realització de períodes de prova com a personal laboral fix en l'àmbit d'una Administració Pública. Se suspendrà el contracte del treballador o treballadora que, com a conseqüència de la superació d'un procés selectiu per a l'accés com a personal funcionari de carrera o com a personal laboral fix de qualsevol Administració Pública, sigui nomenat o nomenada personal funcionari en pràctiques o hagi de realitzar un període de prova. En tot cas, una vegada finalitzat el curs selectiu o el període de pràctiques el personal laboral haurà de reincorporar-se al seu lloc de treball fins al nomenament i la presa de possessió com a personal funcionari de carrera en el corresponent Cos o Escala. Igualment, si no superés el període de prova com a personal laboral fix, el treballador o treballadora haurà de reincorporar-se immediatament al seu lloc de treball”
En aquest cas, el personal laboral subjecte al CUAGE tindrà dret, durant el període de prova d'un altre contracte de treball, a la suspensió del primer amb reserva del seu lloc de treball i còmput del període a l'efecte d'antiguitat en els termes allí exposats.
Finalment, una vegada superat el període de prova, en el seu cas, podria sol·licitar l'excedència per incompatibilitat en els termes previstos en l'article 95.4 del CUAGE. En aquest supòsit, l'existència d'un període de prova en la nova relació laboral no altera el seu caràcter fix, sinó que la subjecta a la condició de superar aquest període.
Tot això s'exposa sense perjudici del que pogués establir la Comissió Paritària prevista en el CUAGE que té, entre altres, les funcions d'interpretació de la totalitat de l'articulat, disposicions i annex del conveni.
En conclusió, l'existència d'un període de prova no altera la naturalesa fixa de la relació laboral ni la converteix en temporal, a l'efecte de l'article 15 del Reial decret 365/1995, de 10 de març. D'una banda, el personal funcionari de carrera podrà sol·licitar l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic prevista en l'article 15 del Reial decret 365/1995, de 10 de març. D'altra banda, conforme a l'article 32 del CUAGE, l'adquisició de la condició de personal laboral fix queda supeditada a la superació del període de prova. Durant aquest període, el personal laboral fix no podrà sol·licitar aquelles situacions que exigeixin ostentar plenament aquesta condició, inclosa l'excedència voluntària per incompatibilitat, resultant procedent, en aquest cas, la suspensió del contracte de treball en els termes previstos en l'article 93 d'aquesta norma convencional.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.