Última actualització: febrer 2026
Anàlisi del règim jurídic del període de prova del personal laboral fix quan s'accedeix des d'un lloc de funcionari de carrera o personal laboral fix
En conclusió, l'existència d'un període de prova no altera la naturalesa fixa de la relació laboral ni la converteix en temporal, a l'efecte de l'article 15 del Reial decret 365/1995, de 10 de març. D'una banda, el personal funcionari de carrera podrà sol·licitar l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic prevista en l'article 15 del Reial decret 365/1995, de 10 de març. D'altra banda, conforme a l'article 32 del CUAGE, l'adquisició de la condició de personal laboral fix queda supeditada a la superació del període de prova. Durant aquest període, el personal laboral fix no podrà sol·licitar aquelles situacions que exigisquen ostentar plenament aquesta condició, inclosa l'excedència voluntària per incompatibilitat, resultant procedent, en este cas, la suspensió del contracte de treball en els termes previstos en l'article 93 d'aquesta norma convencional.
La consulta es refereix al funcionament del període de prova d'un contractat personal laboral fix quan la persona interessada ja ocupa un lloc com a funcionari de carrera o com a personal laboral fix en el moment d'aquesta contractació.
Ha de precisar-se, amb caràcter previ, que la present explicació relativa al període de prova es refereix exclusivament al personal laboral fix inclòs en l'àmbit d'aplicació de l'IV Conveni col·lectiu únic per al personal laboral de l'Administració General de l'Estat (d'ara en avant, CUAGE).
L'article 32 del CUAGE regula el període de prova del personal laboral fix, establint el següent (el subratllat és propi):
“1. El personal de nou ingrés per torn lliure estarà sotmés a un període de prova, que es pactarà per escrit en el contracte de treball, la duració del qual serà de tres mesos per als grups professionals M3 i M2 i d'un mes per als altres treballadors o treballadores, excepte per al personal sense titulació, per al qual serà de quinze dies laborables.
2. Transcorregut este període de prova quedarà automàticament formalitzada l'admissió, sent computat al treballador o treballadora este període amb caràcter general. L'adquisició de la condició de personal laboral fix de l'àmbit del present Conveni quedarà supeditada a la superació del citat període de prova.
3. Durant este període, tant l'Administració com el treballador o treballadora podran posar fi a la relació laboral, sense que cap de les parts tinga per això dret a cap indemnització. La persona tindrà els drets i obligacions corresponents al seu grup professional i al lloc de treball que exerceix, com si fora de plantilla. De la fi de les relacions laborals regulades en este article s'informarà als qui representen als treballadors i treballadores.
4. Serà nul el pacte que establisca un període de prova quan la persona haja ja exercit les mateixes funcions amb anterioritat, sota qualsevol modalitat de contractació, dins de l'àmbit d'aplicació del present Conveni.
5. Durant el període de prova el treballador o treballadora no tindrà dret a ser declarat en les situacions previstes en el títol XIV del present Conveni, excepte aquelles per a les quals no s'exigisca reunir la condició de personal laboral fix. En estos supòsits, haurà de realitzar i superar el període de prova una vegada s'incorpore al lloc reservat com a conseqüència de la declaració de la corresponent situació.”
Així mateix, l'article 14 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, assenyala en termes similars per al que ací interessa:
“2. Durant el període de prova, la persona treballadora tindrà els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exercisca com si fora de plantilla, excepte els derivats de la resolució de la relació laboral, que podrà produir-se a instàncies de qualsevol de les parts durant el seu transcurs (...).
3. Transcorregut el període de prova sense que s'haja produït el desistiment, el contracte produirà plens efectes, computant-se el temps dels serveis prestats en l'antiguitat de la persona treballadora en l'empresa.”
És a dir, el període de prova no trenca el caràcter fix de la relació contractual, només introduïx una solució de continuïtat condicional i limitada a un període de temps establit.
Per part seua, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, (Sala social, Secció 2a), sentència num. 698/2021 de 29 abril, ha assenyalat el següent:
“Com es desprén dels preceptes citats, el contracte de treball desplega tots els seus efectes jurídics des del mateix moment de la seua concertació, (tindrà els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exercisca com si fora de plantilla), amb l'única excepció que qualsevol de les parts pot procedir a resoldre-ho unilateralment, sense cap exigència formal, durant el període de prova pactat, llevat que amb tal decisió es vulnere algun dret fonamental ( TS 2 d'abril de 2007 (RJ 2007, 3193) , rec. 5013/2005).
La dicció de l'art. 14.3 de l'ET " Transcorregut el període de prova sense que s'haja produït el desistiment, el contracte produirà plens efectes,..." només pot ser interpretada en el sentit que, acabat el període de prova, desapareix la possibilitat de la resolució unilateral, però de cap manera pot concloure's que, durant aquest període de prova, el contracte de treball estiguera en una sort de llimbs jurídics, durant el qual el treballador es vera privat d'altres drets, fora de l'excepció abans esmentada (la possibilitat de resolució unilateral), tal com se sosté en la sentència d'instància, per a denegar al treballador el dret a sol·licitar l'excedència per incompatibilitat prevista en el conveni.
És cert que la dicció de l'art. 35.2 del conveni col·lectiu és confusa, quan diu que "Transcorregut este període de prova quedarà automàticament formalitzada l'admissió ...", però una interpretació sistemàtica de les normes del conveni confirmen l'abans exposat.”
De la lectura de la sentència, es pot deduir que l'adquisició de la condició de personal laboral fix està supeditada a la superació del període de prova, la qual cosa no implica que el treballador no siga personal laboral fix des de la signatura del contracte. És a dir, no es tracta d'un personal laboral temporal que amb la superació del període de prova esdevé fix, sinó que la superació del període de prova és condició necessària per a l'adquisició de tal condició.
En relació amb la incompatibilitat, la mateixa sentència continua assenyalant el següent:
“(…) determinades situacions d'excedència pot sol·licitar-se sense necessitat que transcórrega cap període previ, ni tan sols el derivat del període de prova (…).
El mateix ocorre amb l'excedència per incompatibilitat. Així l'art. 52 del conveni, sobre esta matèria, remet a la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques; i l'art. 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, establix que: " Els qui accedisquen per qualsevol títol a un nou lloc del sector públic que conformement a esta Llei resulte incompatible amb el qual vingueren exercint hauran d'optar per un d'ells dins del termini de presa de possessió".
Per tant, la decisió del treballador de sol·licitar l'excedència per incompatibilitat al temps de la presa de possessió i subscripció del nou contracte laboral, per haver optat per mantindre un altre lloc de treball, és conforme a les normes que regulen tal classe d'excedència. L'efecte que això produïx respecte del lloc de treball en el qual s'obté l'excedència és que si el treballador sol·licita posteriorment el seu reingrés (art. 57 del conveni), haurà de completar el període de prova que quedara pendent ( TS 23 d'octubre de 2008, rec. 2423/2007 i 20 de gener 2014, rec. 375/2013).”
Així mateix, l'article 92 sobre incompatibilitats regulat en el CUAGE, assenyala que “seran aplicable al personal afectat per este Conveni les normes contingudes en la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques”.
En conseqüència, resulta d'aplicació la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, el Reial decret 598/1985, de 30 d'abril, sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de l'Estat, de la Seguretat Social i dels Ens, Organismes i Empreses depenents, i altres normes contingudes en la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques.
Esta aplicació resulta coherent amb l'article 2.2 de la mateixa norma, que disposa que “en l'àmbit delimitat en l'apartat anterior s'entendrà inclòs tot el personal, qualsevol que siga la naturalesa jurídica de la relació d'ocupació”.
Així mateix, el seu apartat 3 assenyala que “en qualsevol cas, l'acompliment d'un lloc de treball pel personal inclòs en l'àmbit d'aplicació d'este Conveni serà incompatible amb l'exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, pública o privada, que puga impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seua imparcialitat o independència.”
En aquesta ‘Llei d'incompatibilitats’ l'article 10 disposa el següent: “Els qui accedisquen per qualsevol títol a un nou lloc del sector públic que conformement a esta Llei resulte incompatible amb el qual vingueren exercint hauran d'optar per un d'ells dins del termini de presa de possessió. Mancant opció en el termini assenyalat s'entendrà que opten pel nou lloc, passant a la situació d'excedència voluntària en els quals vingueren exercint. Si es tractara de llocs susceptibles de compatibilitat, prèvia autorització, hauran d'instar-la en els deu primers dies de l'al·ludit termini de presa de possessió, entenent-se aquest prorrogat en tant recau resolució”.
D'aquesta manera, s'establix un període d'opció obligatori per a qui, ocupant un lloc al servei de l'Administració, accedeix a un altre lloc incompatible, sense que la legislació sobre incompatibilitats establisca requisit algun relatiu a la prèvia adquisició de la condició plena de personal laboral fix. En conseqüència, la norma convencional ha d'interpretar-se de manera coherent amb esta legislació, que resulta aplicable amb independència de la naturalesa jurídica de la relació d'ocupació.
En conclusió, d'una banda, el període de prova no trenca el caràcter indefinit de la relació laboral de la qual porta causa i, per una altra, haurà d'analitzar quina figura jurídica cap en esta situació diferenciant entre si la persona empleada pública que ha de superar aquest període de prova és funcionària pública o personal laboral.
En primer lloc, per al cas de personal funcionari de carrera, li resulta d'aplicació, d'una banda el que es preveu en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic i en el Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de Situacions Administratives dels Funcionaris Civils de l'Administració General de l'Estat; en concret, l'article 15 que regula l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic com segueix:
“1. Procedirà declarar, d'ofici o a instàncies de part, en la situació regulada en este article als funcionaris de carrera que es troben en servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les Administracions públiques, llevat que hagueren obtingut l'oportuna compatibilitat, i als quals passen a prestar serveis com a personal laboral fix en organismes o entitats del sector públic i no els corresponga quedar en les situacions de servei actiu o serveis especials. L'acompliment de llocs amb caràcter de funcionari interí o de personal laboral temporal no habilitarà per a passar a esta situació administrativa.”
Per tant, esta excedència també exigeix que, en el cas de passar a prestar serveis com a personal laboral, es presten com a personal laboral fix, així com que a l'empleat no li corresponga quedar en situació de servei actiu ni serveis especials.
No existeix impediment per a l'aplicació d'esta excedència des de la signatura del contracte laboral, inclòs el període de prova, atés que la relació laboral és fixa des del seu inici i no té naturalesa temporal.
En segon lloc, per al personal laboral subjecte al CUAGE, com ja es va indicar, l'article 32.5 del mateix impedeix durant el període de prova l'accés a l'excedència voluntària per incompatibilitat, al no haver-se adquirit encara la condició plena de personal laboral fix.
En eixe sentit, durant aquest període de prova, conforme a l'article 93.3 del CUAGE referit a les ‘causes de suspensió del contracte de treball’, per les següents causes:
“3. Nomenament del personal laboral com a personal funcionari en pràctiques o per a la realització de períodes de prova com a personal laboral fix en l'àmbit d'una Administració Pública. Se suspendrà el contracte del treballador o treballadora que, com a conseqüència de la superació d'un procés selectiu per a l'accés com a personal funcionari de carrera o com a personal laboral fix de qualsevol Administració Pública, siga nomenat o nomenada personal funcionari en pràctiques o haja de realitzar un període de prova. En tot cas, una vegada finalitzat el curs selectiu o el període de pràctiques el personal laboral haurà de reincorporar-se al seu lloc de treball fins al nomenament i la presa de possessió com a personal funcionari de carrera en el corresponent Cos o Escala. Igualment, si no superara el període de prova com a personal laboral fix, el treballador o treballadora haurà de reincorporar-se immediatament al seu lloc de treball”
En este cas, el personal laboral subjecte al CUAGE tindrà dret, durant el període de prova d'un altre contracte de treball, a la suspensió del primer amb reserva del seu lloc de treball i còmput del període a l'efecte d'antiguitat en els termes allí exposats.
Finalment, una vegada superat el període de prova, en el seu cas, podria sol·licitar l'excedència per incompatibilitat en els termes previstos en l'article 95.4 del CUAGE. En este supòsit, l'existència d'un període de prova en la nova relació laboral no altera el seu caràcter fix, sinó que la subjecta a la condició de superar aquest període.
Tot això s'exposa sense perjudici del que poguera establir la Comissió Paritària prevista en el CUAGE que té, entre altres, les funcions d'interpretació de la totalitat de l'articulat, disposicions i annex del conveni.
En conclusió, l'existència d'un període de prova no altera la naturalesa fixa de la relació laboral ni la converteix en temporal, a l'efecte de l'article 15 del Reial decret 365/1995, de 10 de març. D'una banda, el personal funcionari de carrera podrà sol·licitar l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic prevista en l'article 15 del Reial decret 365/1995, de 10 de març. D'altra banda, conforme a l'article 32 del CUAGE, l'adquisició de la condició de personal laboral fix queda supeditada a la superació del període de prova. Durant aquest període, el personal laboral fix no podrà sol·licitar aquelles situacions que exigisquen ostentar plenament aquesta condició, inclosa l'excedència voluntària per incompatibilitat, resultant procedent, en este cas, la suspensió del contracte de treball en els termes previstos en l'article 93 d'aquesta norma convencional.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.