WiMax és una tecnologia que, igual que el Wi-Fi, permet la comunicació sense fil entre dispositius a través d'ones electromagnètiques. WiMax oferix un rendiment similar al de Wi-Fi, però permet una cobertura i qualitat de servei majors, aconseguint un abast teòric de fins a 50 Km per a accessos sense fils des d'una ubicació fixa i al voltant de 15 Km per a accessos en mobilitat. La tecnologia WiMax és utilitzada per alguns operadors per a proveir accés a Internet, principalment en aquelles àrees on no existeix accés a través de xarxes tradicionals de parells de coure, cable o fibra òptica.
La velocitat màxima i abast de les connexions WiMax depenen de la versió de l'estàndard utilitzat segons la família de normes IEEE 802.16. L'última versió, coneguda com a IEEE 802.16m o WiMax Release 2.0, permet velocitats teòriques de fins a 1 Gbit/s per a usuaris en una ubicació fixa i 365 Mbit/s per a usuaris en mobilitat, capacitats aquestes que situen a les tecnologies WiMax com una de les famílies de tecnologies 4G. Cal destacar que estes velocitats són màxims teòrics i que la velocitat real depén del nombre d'usuaris connectats simultàniament a un mateix punt d'accés i d'altres factors, que fan que les velocitats de descàrrega en la pràctica tendisquen a ser menors que els màxims teòrics.