La tecnologia Wi-Fi permet la comunicació entre dispositius de manera sense fil a través d'ones electromagnètiques. A causa de la seua facilitat d'instal·lació i funcionament s'ha convertit en una de les tecnologies sense fils més populars, i és àmpliament utilitzada en xarxes domèstiques, substituint la connexió per cable des del terminal d'usuari fins a l'encaminador o mòdem que dóna accés a Internet. També s'està estenent el seu ús en altres localitzacions com a cafeteries, hotels, estacions de transport o punts d'accés metropolità. En l'actualitat multitud de dispositius electrònics disposen de connectivitat Wi-Fi per a accedir a Internet (ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes, televisors, consoles de videojocs, etc.). Este desenvolupament i implantació s'ha vist facilitat per l'absència de necessitat d'autorització administrativa prèvia per a l'ús de les freqüències en què es basa la tecnologia Wi-Fi.
El Quadre Nacional d'Atribució de Freqüències establix les bandes de freqüència i altres característiques tècniques sota el compliment de les quals l'ús de les freqüències es considera com d'ús comú i no precisa de cap tràmit administratiu.
La velocitat màxima i l'abast de les connexions Wi-Fi depenen de la versió de l'estàndard utilitzat segons la família de normes IEEE 802.11. En l'actualitat, els estàndards més estesos són els corresponents a les normes IEEE 802.11b, IEEE 802.11g i IEEE 802.11n que permeten velocitats de fins a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 150 Mbit/s, respectivament. La nova versió de l'estàndard, IEEE 802.11ac, permetrà velocitats teòriques de més de 800 Mbps.
L'abast d'una connexió Wi-Fi ronda els 30 metres en interiors, i pot arribar a més de 100 m en l'exterior. Tant la velocitat com l'abast dels accessos Wi-Fi poden variar depenent del nombre d'usuaris connectats simultàniament a un mateix punt d'accés, dels obstacles entre l'usuari i el punt d'accés i d'altres factors que poden reduir la velocitat i l'abast de les connexions.