El procés d'adaptació dels ens que conformen l'administració institucional a la corresponent Llei reguladora del seu règim no és nou i així mitjançant Reial decret 370/1999, de 5 de març, es va dur a terme l'adaptació de diverses entitats de dret públic a les previsions de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat.

La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic va tindre com a finalitat “simplificar l'estructura dels ens públics mitjançant la racionalització de la tipologia d'entitats i organismes públics establint una nova classificació més clara, ordenada i simplificada”. L'esquema que traça aquest text legal permet entendre com s'articulen les decisions de govern i executives en l'estructura organitzativa dels ens públics, així com les responsabilitats i funcions de cada entitat.

D'aquest text legal resulta una divisió dins del sector públic institucional entre organismes autònoms, entitats públiques empresarials i agències estatals, per a incorporar després també al catàleg d'ens del sector públic institucional estatal a les autoritats administratives independents, les societats mercantils estatals, els consorcis, les fundacions del sector públic, els fons sense personalitat i les universitats públiques no transferides.

La citada Llei conté en la seua disposició addicional quarta (Adaptació d'entitats i organismes públics existents en l'àmbit estatal) un mandat perquè les entitats que integren el sector públic institucional estatal sense règim específic s'adapten a la seua regulació amb la finalitat d'establir un marc homogeni per als tipus més generals d'ens i així disposa que:

“Les entitats amb règim jurídic específic a l'entrada en vigor d'esta llei es continuaran regint per la seua legislació específica, mantenint la seua naturalesa jurídica, i únicament de manera supletòria, i en tant resulte compatible amb la seua legislació específica pel que es preveu en esta llei.

Els altres organismes i entitats, als quals es refereix l'article 84.1 d'esta llei, existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta, hauran d'adaptar-se al seu contingut abans de l'1 d'octubre de 2024, regint-se fins que es realitze l'adaptació per la seua normativa específica.

L'adaptació es realitzarà preservant les actuals especialitats dels organismes i entitats en matèria de personal, patrimoni, règim pressupostari, comptabilitat, control economicofinancer i d'operacions com a agent de finançament, incloent, respecte a estes últimes, el sotmetiment, en el seu cas, a l'ordenament jurídic privat. Les especialitats es preservaran sempre que no hagueren generat deficiències importants en el control d'ingressos i despeses causants d'una situació de desequilibri financer en el moment de la seua adaptació.

Les entitats que no tingueren la consideració de poder adjudicador, preservaran esta especialitat en tant no s'opose a la normativa comunitària”.

En este projecte normatiu s'atén del mandat legal contingut en la disposició addicional quarta d'aquest text legal i aborda l'adaptació dels organismes públics que apareixen en la Llei com a categorització central dels ens que integren el sector públic institucional, distingint entre organismes autònoms, entitats públiques empresarials i agències estatals. Este projecte normatiu pretén establir un marc homogeni per als tipus més generals d'ens en relació amb la seua estructura i funcionament, així com la seua gestió, especialment, pel que concerneix l'avaluació de la seua eficàcia, eficiència i transparència.

En definitiva, amb este projecte normatiu s'incorporen les necessàries adaptacions al règim previst en aquesta Llei quant a denominacions, règim jurídic, de personal, de contractació, economicofinancer i patrimonial, pressupostari, de comptabilitat i control econòmic financer. Es tracta d'adaptacions en molts casos de detall o puntualitzacions però que és necessari escometre per a establir una homogeneïtzació del règim regulador d'aquests ens, atenent de la seua tipologia i característiques específiques

Este projecte normatiu esdevé, per tant, en l'instrument jurídic adequat i voluntari per a avançar en el procés de racionalització i simplificació de l'administració institucional estatal escomés pel legislador. Adequat perquè amb ell es realitzen les modificacions necessàries per a fer efectiu el marc uniforme establit per la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic; i voluntari, perquè en ell s'han inclòs els ens que han optat per esta via en comptes d'acudir a una norma específica i concreta per a la seua adaptació. Els que no s'han inclòs ha sigut perquè l'adaptació es va realitzar recentment mitjançant la modificació del seu corresponent Estatut o perquè estan tramitant una modificació del seu Estatut.

En conseqüència, és necessari adaptar el règim dels organismes públics assenyalats a la regulació continguda en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, i així establir un marc homogeni.

La futura norma tindria com a finalitat donar compliment al mandat legal contingut en la disposició addicional quarta de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

Descartades les opcions no reguladores per vindre exigida l'adaptació del seu règim al contingut de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, es plantegen les següents opcions de caràcter regulador:

Una alternativa per a dur a terme l'adaptació hauria sigut adoptar un projecte normatiu concret per a cadascun dels organismes públics que han d'adaptar-se al contingut de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, tanmateix, això significaria un elevat nombre de normes, la qual cosa no pareix oportú; especialment quan les modificacions que són necessàries en la majoria dels ens no han sigut extenses.

Per aquest motiu criteris de racionalitat hagen aconsellat optar per aglutinar en una sola norma el conjunt de modificacions que requereix la norma reguladora dels organismes i entitats.

Una altra alternativa hauria sigut acudir a un projecte normatiu similar al Reial decret 370/1999, de 5 de març, en el qual es va optar per una adaptació general remetent al règim regulador de la LOFAGE. No obstant això, també s'ha descartat esta alternativa perquè s'ha considerat que és més clarificador i transparent l'esquema que traça el projecte normatiu.