El LTE (Long Term Evolution) suposa el següent escaló després de la tecnologia UMTS (3G), que es presenta com a bestreta a la quarta generació de telefonia mòbil, o 4G, introduint importants millores quant a la gestió de les connexions de dades i l'eficiència en la transmissió, la qual cosa en últim terme redunda en xarxes mòbils amb alta capacitat per a la descàrrega de dades i amb menors costos d'operació i manteniment. Les característiques de les xarxes 4G les fan idònies per a suportar les xarxes mòbils del futur, no obstant això, impliquen importants modificacions en les infraestructures dels operadors i, al mateix temps, es necessiten terminals mòbils compatibles, per la qual cosa per al seu desplegament i funcionament es requereixen inversions tant per part dels operadors com dels usuaris.
El LTE permet una velocitat teòrica de descàrrega de 300 Mbit/s; l'evolució d'esta tecnologia, coneguda com LTE Advanced presentarà les característiques necessàries per a ser denominada com 4G, en oferir velocitats teòriques de fins a 1 Gbit/s per a usuaris en una ubicació fixa i de 100 Mbit/s per a usuaris en mobilitat.
Igual que per a les connexions 3G, cal tindre en compte que la capacitat d'amplada de banda de les tecnologies LTE i 4G és compartida per tots els usuaris que es troben simultàniament connectats a una mateixa estació base, i al mateix temps la qualitat de la connexió depén de la distància de l'usuari a l'estació i de les interferències existents, per la qual cosa les velocitats de descàrrega individuals per a cada usuari poden variar i, de fet, tendeixen a ser menors que els màxims teòrics.