Problemas habituals

Este és un problema que sol aparéixer amb certa freqüència en els instruments urbanístics. Se substància en la inclusió de referències a operadors concrets i a les seues normatives internes. Probablement es deriva que els redactors de l'instrument no han tingut en compte que les telecomunicacions són un mercat liberalitzat i que no es pot donar un tracte especial a cap operador, i menys encara citar les seues normes tècniques, especialment si això pot repercutir en la dificultat de competir amb ell per part d'un altre operador.

En conseqüència, es recomana que a l'hora de redactar l'instrument urbanístic, en comptes de fer referència a un operador de manera concreta, donant el seu nom o esmentant la seua normativa, es realitze una referència als operadors de manera general, i si cal referenciar normes tècniques, utilitzar les aprovades legalment o, en absència d'estes, les aprovades per organismes de normalització espanyols (UNEIX) o europeus (ETSI, CEN/CENELEC, etc.).

De acuerdo con el que es disposa en la Llei General de Telecomunicacions (LGTEL), les administracions públiques han de garantir el respecte dels límits imposats a la intervenció administrativa per a la protecció dels drets dels operadors i, en particular, l'exigència de documentació que els operadors hagen d'aportar per a tramitació de llicències o permisos ha de ser motivada, tindre una justificació objectiva, ser proporcionada a la fi perseguit i limitar-se a l'estrictament necessari.

En conseqüència, l'exigència de documentació relativa a aspectes d'impacte visual com l'obligació de redactar un projecte específic, així com a unes altres que poc, o res, han de veure amb el desenvolupament de les competències que tenen encomanades (com ara tecnologies emprades, freqüències i nivells de senyal planificats, etc.), resulten desproporcionades i han de ser revisades.

D'altra banda, i d'acord amb el que es disposa en la LGTEL, els operadors no tenen obligació d'aportar la documentació o informació de qualsevol naturalesa que ja obre en poder de l'Administració. En caso de necessitat, aquesta informació aportada prèviament, ha de ser sol·licitada a l'administració depositària d'aquesta, i no als operadors.

Es habitual trobar en alguns instruments de planificació urbanística disposicions que obliguen al fet que les infraestructures de telecomunicació (estacions de telefonia, canalitzacions, etc.) de diferents operadors estiguen compartides.

El fet que els operadors compartisquen la seua infraestructura pot ser, en determinades ocasions, molt útil perquè el desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques es produïsca de manera més eficient i perquè, en certs casos, supose un menor impacte visual o ambiental. Per esta raó el foment i promoció d'acords voluntaris de compartició entre els operadors per part de les Administracions Públiques, pot resultar de gran utilitat. No obstant això, este foment no pot ni deu transformar-se en una obligació de manera sistemàtica, ja que existeixen ocasions en què les que concorren circumstàncies específiques que impedeixen o desaconsellen que tal compartició es porte a terme. Per això, l'obligació de compartició no pot ser imposada de manera poc meditada, sinó que ha de seguir un procediment concret.

De acuerdo con el que es disposa en l'article 46 de la Llei General de Telecomunicacions, la imposició d'estes obligacions correspon, en exclusiva, al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, per la qual cosa els instruments de planificació urbanística només podran imposar este tipus d'obligacions en aquelles zones per a les quals compte amb l'oportuna resolució del citat departament ministerial.

En case que una Administració pública competent considere que per raons de medi ambient, salut pública, seguretat pública o ordenació urbana i territorial procedeix la imposició de la utilització compartida del domini públic o la propietat privada, podrà instar de manera motivada al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital l'inici de l'oportú procediment per a la imposició d'aquestes obligacions.

La Llei General de Telecomunicacions (LGTEL), en el seu article 49, establix que la normativa elaborada per les administracions públiques que afecte del desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques hauran de recollir les disposicions necessàries per a impulsar o facilitar el desplegament d'infraestructures de xarxes de comunicacions electròniques en el seu àmbit territorial, en particular, per a garantir la lliure competència en la instal·lació de xarxes i en la prestació de serveis de comunicacions electròniques, així com, la disponibilitat d'una oferta suficient de llocs i espais físics en els quals els operadors decidisquen situar les seues infraestructures.

Con certa freqüència, els instruments de planificació urbanística pretenen establir una sèrie de restriccions al desplegament d'infraestructures amb la pretesa finalitat de protegir la salut pública o disminuir l'impacte de les infraestructures en el conjunt del paisatge. Algunes d'estes restriccions, no obstant això, poden produir l'efecte contrari al que s'espera d'elles, ja que poden provocar que l'exposició a les emissions radioelèctriques al fet que es veuen sotmeses les persones siga major que no havent establit aquestes restriccions, o poden aportar molt poc a l'estètica del conjunt que es pretén protegir i suposar, en canvi, la inviabilitat tècnica o econòmica dels desplegaments de les xarxes de comunicacions electròniques i la consegüent impossibilitat per als usuaris d'accedir als essencials serveis de telecomunicació que demanden.

Habitualmente, aquestes restriccions han de veure amb:

La prohibició d'instal·lar infraestructures de telefonia mòbil en el nucli urbà de la ciutat.

Si es prohibeixen les estacions de telefonia mòbil en el nucli urbà de la ciutat, aquestes han d'allunyar-se de la seua zona de servei, per la qual cosa augmenten molt les possibilitats que es presenten les següents circumstàncies:

• En estar l'estació allunyada del nucli urbà, per a mantindre la seua zona de cobertura ha d'emetre amb més potència i, consegüentment, els nivells d'exposició a les emissions radioelèctriques augmenten en les zones limítrofes a l'estació.
• Aunque l'estació emeta amb major potència, a l'ésser la distància major, es cobrix el nucli urbà amb un senyal radioelèctric més feble, la qual cosa obliga als telèfons mòbils que es connecten a l'estació a emetre amb més potència per a possibilitar la connexió, per la qual cosa, inevitablement, l'usuari rebrà uns nivells d'exposició a emissions radioelèctriques molt majors que els que haguera rebut estant l'estació en el nucli urbà.
• Finalment, i no per això menys important, els serveis de telecomunicacions oferits des de l'estació tindran una pitjor qualitat.

La prohibició d'instal·lar antenes en les façanes dels edificis.

El problema d'esta restricció és la utilització del terme “antena”, ja que és molt obert i genèric. Prohibir la instal·lació d'antenes parabòliques en les façanes dels edificis pot resultar raonable ja que tenen un impacte important sobre la imatge urbana, i solen existir alternatives viables per a la seua ubicació. No obstant això, existeixen un altre tipus d'antenes, com les de reduïdes dimensions que són absolutament necessàries per a donar cobertura a determinats serveis (per exemple, telefonia mòbil, wifi, etc.) en certes zones urbanes i que a penes tenen impacte sobre la imatge del conjunt. Es tracta, per tant, de matisar en l'instrument urbanístic aquesta prohibició, per a evitar un minvament en els serveis de telecomunicació.

La imposició de certes solucions tecnològiques.

Este tipus d'imposicions pot atemptar contra el principi de neutralitat tecnològica que obligatòriament han de respectar les administracions públiques en el procés d'elaboració de la seua normativa, especialment quan es dirigeixen a mercats que es desenvolupen en un règim de lliure competència.

La imposició d'ubicacions o itineraris concrets.

La LGTEL reserva la facultat d'imposar ubicacions o itineraris concrets per al desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques al Consell de Ministres (article 50), ja que este tipus d'imposicions pot condicionar de manera determinant aquests desplegaments.

En conseqüència, amb l'exposat, la normativa o instruments de planificació urbanística:

• No podran establir restriccions absolutes o desproporcionades al dret d'ocupació del domini públic i privat dels operadors.
• Ni imposar solucions tecnològiques concretes.
• Ni imposar itineraris o ubicacions concretes en els quals instal·lar infraestructures de xarxa de comunicacions electròniques.

Cuando una condició poguera implicar la impossibilitat de dur a terme l'ocupació del domini públic o la propietat privada, l'establiment d'aquesta condició haurà d'estar plenament justificat i anar acompanyat de les alternatives necessàries per a garantir el dret d'ocupació dels operadors i el seu exercici en igualtat de condicions.

La Ley General de Telecomunicaciones establix que la normativa elaborada per les administracions públiques que afecte del desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques i els instruments de planificació territorial o urbanística hauran de recollir les disposicions necessàries per a:

• impulsar o facilitar el desplegament d'infraestructures de xarxes de comunicacions electròniques en el seu àmbit territorial.
• garantir la lliure competència en la instal·lació de xarxes i en la prestació de serveis de comunicacions electròniques.
• garantir la disponibilitat d'una oferta suficient de llocs i espais físics en els quals els operadors decidisquen situar les seues infraestructures.

En ocasions els instruments urbanístics contemplen una oferta de llocs i espais per a situar les infraestructures de comunicacions electròniques insuficient o inadequada, i acompanyada de restriccions per a la utilització d'altres llocs i zones en les quals realitzar els desplegaments. Este tipus de defectes pot constituir dificultats insalvables per a dur a terme els desplegaments i, en conseqüència, perquè els usuaris puguen accedir als serveis de telecomunicació que demanden.

De acuerdo con el que s'estableix en la Llei General de Telecomunicacions, la normativa elaborada per les administracions públiques en l'exercici de les seues competències que afecte del desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques i els instruments de planificació territorial o urbanística haurà de complir amb el que es disposa en la normativa sectorial de telecomunicacions.

En particular, hauran de respectar els paràmetres i requeriments tècnics essencials necessaris per a garantir el funcionament de les diferents xarxes i serveis de comunicacions electròniques, i els límits en els nivells d'emissió radioelèctrica tolerable fixats per l'Estat en el Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual es va aprovar el reglament que establix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront d'emissions radioelèctriques.

La imposició de requisits diferents constituïx una restricció desproporcionada al desplegament de xarxes de telecomunicació.

El cablejat per façanes o els desplegaments aeris poden constituir elements que distorsionen la imatge del conjunt urbà o rural. Es per això que la Llei 11/2022 establix que els operadors hauran de fer ús de les canalitzacions subterrànies o en l'interior de les edificacions que permeten el desplegament i explotació de xarxes públiques de comunicacions electròniques.

No obstant això, aquesta afirmació està subjecta a una sèrie d'excepcions que la Llei també contempla. Així, en els casos en els quals no existisquen aquestes canalitzacions o no siga possible el seu ús per raons tècniques, els operadors podran efectuar desplegaments aeris seguint els prèviament existents.

Igualmente establix que, excepte en casos justificats (de manera concreta i amb un suport oficial, com el d'una catalogació sota un règim legal) d'edificacions del patrimoni històric-artístic o que puguen afectar de la seguretat pública, en els casos en els quals no existisquen aquestes canalitzacions o no siga possible el seu ús per raons tècniques, aquests operadors podran efectuar desplegaments per façanes de cables i equips que constituïsquen xarxes públiques de comunicacions electròniques i els seus recursos associats.

De no contemplar-se tals excepcions cauria en el risc de no donar la possibilitat a l'usuari d'accedir al servei, atés que bé:

• podria suposar un excés de cost per a l'operador per no existir possibilitat de realitzar un desplegament per canalitzacions subterrànies i necessitar-se una obra excessiva per a efectuar-les.
• podria ser tècnicament inviable per la configuració de l'edifici al qual es necessita accedir i la disposició dels edificis confrontants.

De igual forma, es recorda que la imposició d'obligacions que tinguen un caràcter retroactiu sobre els desplegaments aeris o per façanes (per exemple, obligar a transformar estos desplegaments en subterranis) pot ser inviable i, en conseqüència, no pot ser exigit excepte acord previ amb l'operador de telecomunicacions propietari de la infraestructura.

Siempre que un instrument de planificació urbanística contemple una restricció als desplegaments aeris i/o per façana, haurà de subjectar-se al que s'estableix en la legislació sectorial de telecomunicacions. Per descomptat, les excepcions relatives a desplegaments aeris o per façanes no són incompatibles amb el foment de tècniques que minimitzen l'impacte del desplegament d'aquestes esteses.

La Llei General de Telecomunicacions (LGTEL) contempla entre els seus principis el promoure el desplegament de xarxes i la prestació de serveis de comunicacions electròniques. És per això que en algunes de les seues disposicions s'ha previst una reducció de càrregues administratives al desplegament de xarxes de comunicacions electròniques. Esta reducció de càrregues administratives s'ha traduït principalment en una possible substitució de la sol·licitud de llicència municipal per la presentació d'una declaració responsable, devent, en qualsevol cas, satisfer el tribut corresponent.

El article 49.9 de la Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions, establix diferents règims d'autorització per part de les Administracions Públiques competents:

1. Para la instal·lació o explotació de les estacions o infraestructures radioelèctriques i recursos associats en domini privat no podrà exigir-se l'obtenció de llicència o autorització prèvia d'obres, instal·lacions, de funcionament o d'activitat, de caràcter mediambiental ni altres de classe similar o anàlogues, excepte en edificacions del patrimoni històric-artístic amb la categoria de bé d'interés cultural declarada per les autoritats competents o quan ocupen una superfície superior a 300 metres quadrats, computant-se a aquest efecte tota la superfície inclosa dins del clos de l'estació o instal·lació o, tractant-se d'instal·lacions de nova construcció, tinguen impacte en espais naturals protegits.
2. Para la instal·lació o explotació de xarxes públiques de comunicacions electròniques fixes o d'estacions o infraestructures radioelèctriques i els seus recursos associats en domini privat diferents de les assenyalades en el paràgraf anterior, no podrà exigir-se l'obtenció de llicència o autorització prèvia d'obres, instal·lacions, de funcionament o d'activitat, o de caràcter mediambiental, ni altres llicències o aprovacions de classe similar o anàlogues que subjecten a prèvia autorització aquesta instal·lació, en el cas que l'operador haja presentat voluntàriament a l'Administració Pública competent per a l'atorgament de la llicència o autorització un pla de desplegament o instal·lació de xarxa de comunicacions electròniques, en el qual es contemplen aquestes infraestructures o estacions, i sempre que el citat pla haja sigut aprovat per aquesta administració.
3. Para la instal·lació i desplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques i els seus recursos associats que hagen de realitzar-se en domini públic, les Administracions públiques podran establir, cadascuna en l'àmbit exclusiu de les seues competències i per a tots o alguns dels casos, que la tramitació es realitze mitjançant declaració responsable o comunicació prèvia.

Asimismo, cal assenyalar que l'eliminació de llicències inclou tots els procediments de control ambiental que obliguen dels interessats a obtindre una autorització (amb la denominació que en cada Comunitat Autònoma se li done: llicència ambiental, llicència d'activitat classificada, informe d'impacte ambiental, informe d'avaluació ambiental, etc.).

Las llicències o autoritzacions prèvies que, d'acord amb els paràgrafs anteriors, no puguen ser exigides, seran substituïdes per declaracions responsables, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, relatives al compliment de les previsions legals establides en la normativa vigent. En tot cas, el declarant haurà d'estar en possessió del justificant de pagament del tribut corresponent quan siga preceptiu.

Siempre que resulte possible, es recomana que quan hagen de realitzar-se diverses actuacions relacionades amb una infraestructura de xarxa o una estació radioelèctrica, existisca la possibilitat de tramitar conjuntament les declaracions responsables que resulten d'aplicació.

En el que es refereix concretament a les llicències d'obres, addicionalment a l'assenyalat en paràgrafs anteriors, haurà de tindre's en compte el que s'estableix en la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació. Referent a això, les obres d'instal·lació d'infraestructures de xarxa o estacions radioelèctriques en edificacions de domini privat no requeriran l'obtenció de llicència d'obres o edificació ni altres autoritzacions, si bé, en tot cas el promotor de les mateixes haurà de presentar davant l'autoritat competent en matèria d'obres d'edificació una declaració responsable on conste que les obres es duran a terme segons un projecte o una memòria tècnica subscrits per tècnic competent, segons corresponga, justificativa del compliment dels requisits aplicables del Codi Tècnic de l'Edificació. Una vegada executades i finalitzades les obres d'instal·lació de les infraestructures de les xarxes de comunicacions electròniques, el promotor haurà de presentar davant l'autoritat competent una comunicació de la finalització de les obres i que les mateixes s'han dut a terme segons el projecte tècnic o memòria tècnica.

De acuerdo con el que es disposa en l'article 49.10, per a la instal·lació o explotació dels punts d'accés sense fil per a xicotetes àrees i els seus recursos associats, en els termes definits per la normativa europea, no es requerirà cap mena de concessió, autorització o llicència nova o modificació de l'existent o declaració responsable o comunicació prèvia a les Administracions públiques competents per raons d'ordenació del territori o urbanisme, excepte en els supòsits d'edificis o llocs de valor arquitectònic, històric o natural que estiguen protegits d'acord amb la legislació nacional o, si escau, per motius de seguretat pública o seguretat nacional.

Finalment, d'acord amb el que es disposa en l'article 49.11, en el cas que sobre una infraestructura de xarxa pública de comunicacions electròniques, fixa o mòbil, incloses les estacions radioelèctriques de comunicacions electròniques i els seus recursos associats, ja estiga situada en domini públic o privat, es realitzen actuacions d'innovació tecnològica o adaptació tècnica que suposen la incorporació de nou equipament o la realització d'emissions radioelèctriques en noves bandes de freqüències o amb altres tecnologies, sense canviar la ubicació dels elements de suport ni variar els elements d'obra civil i masteler, no es requerirà cap mena de concessió, autorització o llicència nova o modificació de l'existent o declaració responsable o comunicació prèvia a les Administracions públiques competents per raons d'ordenació del territori, urbanisme, domini públic hidràulic, de carreteres o mediambientals, sempre que no supose un risc estructural per a la infraestructura sobre la qual s'assentisca la xarxa.

Els instruments de planificació urbanística han d'incloure, quan siga procedent, referències correctes a la legislació sectorial de telecomunicacions. Per esta raó, es recorda que la legislació de telecomunicacions actualment en vigor és:

Normativa general

Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions (BOE 29/06/20022).

Normativa específica

Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes en els edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació (BOE 28/02/1998).

Reial decret 346/2011, d'11 de març, pel qual s'aprova el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació en l'interior de les edificacions (BOE 01/04/2011).

Ordre ITC/1644/2011, de 10 de juny, per la qual es desenvolupa el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació en l'interior de les edificacions, aprovat pel Reial decret 346/2011, d'11 de març (BOE 16/06/2011).

Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual es va aprovar el reglament que establix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront d'emissions radioelèctriques (BOE 29/09/2001).

Ordre CET/23/2002, d'11 de gener, per la qual s'establixen condicions per a la presentació de determinats estudis i certificacions per operadors de serveis de telecomunicacions (BOE 12/01/2002).

Reial decret 123/2017, de 24 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament sobre l'ús del domini públic radioelèctric (BOE 08/03/2017).

Reial decret 330/2016, de 9 de setembre, relatiu a mesures per a reduir el cost del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques d'alta velocitat (BOE 15/09/2016).

La qualitat dels serveis de radiocomunicació benvolguda pels usuaris finals, depén en gran manera del nivell de cobertura amb què aquells arriben, per al que és necessari que tant les antenes emissores com receptores estiguen en el lloc adequat i tinguen la grandària apropiada per a complir la seua fi.

Para facilitar estos objectius, les administracions públiques no poden imposar a priori, i de manera general, limitacions de localització i grandària. Para determinar la ubicació, altura i altres elements, s'hauran de tindre en compte les característiques de l'entorn i de la zona de cobertura en què es troben. Així per exemple, per a les antenes de televisió hauran de tindre un masteler de l'altura adequada per a poder tindre cobertura del centre emissor, per la qual cosa limitar la seua altura de manera general per a tots els casos pot resultar en una deterioració o impossibilitat del servei.

Per tant, les administracions locals hauran de complir dues premisses en els seus instruments d'ordenació urbanística:

• Las limitacions d'este tipus que es vulguen incloure, hauran de ser relatives i sempre supeditades a la cobertura i qualitat del servei al qual atén.
• S'hauran de tindre en compte els elements de les xarxes de radiocomunicació ja existents, i les mesures de servitud necessàries per a evitar zones d'ombra, i per tant fallades de cobertura i qualitat dels serveis que abans no es produïen (per exemple, la construcció d'un nou edifici de major altura que un previ i que acabe impedint a les antenes receptores del més sota rebre el senyal adequadament).

La Llei General de Telecomunicacions (LGTEL) considera que les xarxes públiques de comunicacions electròniques constituïxen un equipament de caràcter bàsic i la seua instal·lació i desplegament constituïxen obres d'interés general.

És per això que quan es redacten instruments de planificació urbanística i en particular, projectes d'urbanització, s'ha de preveure la instal·lació d'infraestructura d'obra civil per a facilitar el desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques, podent incloure addicionalment elements i equips de xarxa passius en els termes que determine la normativa tècnica de telecomunicacions.

Las infraestructures que s'instal·len en estos projectes d'urbanització, una vegada finalitzat aquest projecte, formaran part del conjunt resultant de les obres d'urbanització i passaran a integrar-se en el domini públic municipal, posant-se tals infraestructures a la disposició dels operadors de xarxes públiques de comunicacions electròniques interessats a desplegar les seues xarxes en la zona, en condicions d'igualtat, transparència i no discriminació.

A més, en la redacció dels esmentats instruments urbanístics, s'ha de fer referències a la legislació de telecomunicacions en vigor que afecte dels projectes d'urbanització. Actualment, això el constituïx únicament la LGTEL. En el futur, es desenvoluparà reglamentàriament este cas particular, havent-se de fer, arribat el moment, referència a aquest desenvolupament. Fins al moment de la seua publicació, se suggereix fer referència a la sèrie de les 5 normes UNEIX 133100:2021, sobre infraestructures per a xarxes de telecomunicacions, aprovades pel Comité Tècnic de Normalització 133 (Telecomunicacions) de l'Associació Espanyola de Normalització (UNEIX), que poden obtindre's en la seu de l'Associació: c/ Gènova, n. º 6 – 28004 Madrid o en la seua pàgina web: https://www.une.org

Para més informació sobre com afecta la LGTEL a les condicions d'urbanització.

En els instruments de planificació urbanística, cal tindre en compte normativa que afecte de les condicions aplicables d'edificació. Igualment, les mesures que es fixen quant a edificació en aquest instrument, han de respectar un ventall legislatiu variat.

En el cas de la Llei General de Telecomunicacions (LGTEL) és important recordar que es fixa com a requisit indispensable l'incloure en les obres d'edificació les infraestructures necessàries per a facilitar l'accés als serveis de telecomunicació als habitants i usuaris d'aquestes edificacions. Aquest element ha de ser reflectit en l'instrument de planificació urbana, acompanyat de les oportunes referències a la normativa sectorial d'aplicació sobre infraestructures de telecomunicacions en edificis. A més, de no ser així, podria produir-se una dissociació entre els desplegaments que les operadores realitzen i les necessitats reals segons la demanda de serveis dels usuaris.

D'altra banda, i en línia amb el que establix la LGTEL, l'instrument de planificació urbanística ha de contemplar el fet que no es pot concedir autorització per a la construcció o rehabilitació integral de cap edifici dels inclosos en el seu àmbit d'aplicació, si al corresponent projecte arquitectònic no s'acompanya el que preveu la instal·lació d'una infraestructura comuna de telecomunicació pròpia. L'execució d'esta infraestructura es garanteix mitjançant l'obligació de presentar el corresponent certificat de fi d'obra i/o butlletí de la instal·lació, acompanyats del preceptiu protocol de proves de la instal·lació i tot això segellat per la corresponent Prefectura Provincial d'Inspecció de Telecomunicacions, requisit sense el qual no es pot concedir la corresponent llicència de primera ocupació. Així mateix, en la citada normativa s'inclouen les disposicions relatives a la instal·lació d'esta infraestructura en edificis ja construïts.

Per a més informació: Infraestructures de telecomunicacions en edificis