Las comunicacions per satèl·lit estan basades en tecnologies sense fils i són especialment útils per a la provisió de serveis d'accés de banda ampla en llocs remots i/o en els quals no existeixen desplegaments a través d'altres tecnologies. El principal avantatge dels accessos de banda ampla per satèl·lit és que tenen una cobertura pràcticament universal, sempre que existisca una línia de visió directa entre el satèl·lit i l'usuari del servei.
Las velocitats màximes dels accessos de banda ampla per satèl·lit depenen de diversos factors, com la qualitat de la línia de visió entre satèl·lit i usuari, la climatologia o la disponibilitat de freqüències electromagnètiques. Els obstacles entre el satèl·lit i el domicili de l'usuari així com alguns fenòmens meteorològics poden afectar negativament de la velocitat de connexió. Així mateix, les connexions poden presentar major latència (retard) que en els accessos basats en xarxes terrestres, a causa de les llargues distàncies que han de recórrer els senyals electromagnètics. D'altra banda, la disponibilitat de bandes de radiofreqüència per a les comunicacions per satèl·lit sol ser limitada, per la qual cosa les velocitats oferides pels operadors de satèl·lit poden ser més reduïdes que les dels accessos de banda ampla convencionals, basats en tecnologies cablejades.
El equipament necessari per a l'accés de banda ampla a través de satèl·lit consisteix en un mòdem IP especial per a satèl·lit, així com la instal·lació en el domicili de l'usuari d'una antena externa amb una unitat de transmissió bidireccional. El cost d'este equipament no sol estar inclòs en l'alta del servei d'accés, encara que este aspecte dependrà de les pràctiques comercials particulars de cada operador.