Assimilació d'un Directiu d'un Organisme Públic a Director General a l'efecte de l'aplicació del règim de rescabalament dels alts càrrecs i integrants de delegacions presidides pels mateixos

La qüestió plantejada versa sobre la consideració com a Director General a l'efecte de l'aplicació del règim de rescabalament dels alts càrrecs i integrants de delegacions presidides pels mateixos de la normativa d'indemnitzacions per raó del servei en el cas de personal directiu d'un Organisme Públic, en concret, en la consulta formulada, d'una agència estatal.

Per a això procedeix analitzar el que es preveu en el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei, així com la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

El artículo 8 del Real Decreto 462/2002 dispone que:

“1. Los miembros del Gobierno de la Nación, Secretarios de Estado, Jefes de Misión acreditados con carácter de residentes ante un Estado extranjero u Organismo internacional, Subsecretarios, Generales y Almirantes Jefes de Regiones y Zonas Militares, Marítimas y Aéreas y cargos asimilados a los anteriores con arreglo a la normativa aplicable cuando realicen alguna de las funciones que, según el presente Real Decreto, dan derecho a indemnización, serán resarcidos por la cuantía exacta de los gastos realizados que sean necesarios para el ejercicio de las citadas funciones, de acuerdo con la justificación documental de los mismos. Este régimen de resarcimiento podrá ser autorizado de forma expresa en cada ocasión por los Ministros en relación con el personal directivo bajo su dependencia funcional con rango de Directores generales o asimilados.

No obstant això, les comissions de servei regulades en el paràgraf anterior quan siguin exercides per personal sota la dependència funcional del Ministre de la Presidència es regiran per la regulació específica que s'acordi en la forma prevista en la disposició addicional sisena del present Reial decret.

El personal a què es refereixen els paràgrafs anteriors podrà optar lliurement per acollir-se al règim d'indemnització regulat amb caràcter general en les corresponents normes del present Reial decret i segons la seva classificació en l'annex I d'aquest, sense perjudici que l'autoritat que ordeni la comissió, en determinats suposats de caràcter extraordinari, pugui disposar que s'apliqui de forma obligada l'un o l'altre règim, sense possibilitat d'opció.

2. Els qui actuïn en comissió de serveis formant part de delegacions oficials presidides pels alts càrrecs referits en l'apartat anterior d'aquest article, no percebran cap mena d'indemnització, sent rescabalats per la quantia exacta de les despeses realitzades per ells d'acord amb la justificació documental dels mateixos visada de conformitat pel propi alt càrrec que presideixi la comissió, o pel comissionat amb rang almenys de Subdirector general o equivalent a qui s'encomani tal funció en el cas de comissions presidides per membres del Govern de la Nació, i dins dels conceptes que es regulen en el present Reial decret.

3. El personal que actuï en comissió de serveis formant part de Delegacions oficials presidides per Directors generals, o pels titulars dels màxims òrgans de la direcció d'Organismes públics amb rang equivalent a aquells, no obstant això el que es disposa en l'article 10 d'aquest Reial decret percebrà les indemnitzacions del grup corresponent als referits alts càrrecs, sense que, en cap cas, els resulti aplicable el règim de rescabalament regulat en els apartats 1 i 2 d'aquest article”.

D'acord amb el que es disposa en aquest article, es pot entendre que, a l'efecte d'aquesta normativa d'indemnitzacions per raó del servei, és Delegació Oficial aquella que es troba presidida pels alts càrrecs relatats en l'apartat 1 de l'article 8 del Reial decret 462/2002 i per Directors Generals o assimilats.

Això vol dir, segons el parer d'aquest Centre Directiu, que es considera Delegació oficial el grup presidit per qualsevol dels alts càrrecs esmentats anteriorment i enviat per a l'acompliment de comeses que hagin de realitzar fora del terme municipal on radiqui la seva residència oficial, entenent-se com a tal el terme municipal corresponent a l'oficina o dependència en què es desenvolupin les activitats del lloc de treball habitual.

Quant a l'equiparació del personal directiu d'un Organisme Públic als Directors Generals a l'efecte del règim indemnitzatori del Reial decret 462/2002, ha d'assenyalar-se que el personal directiu és una categoria de personal prevista en la Llei 40/2015 en diferents articles referits als organismes públics. En concret, l'art. 106.2.a) per a les entitats públiques empresarials o art. 108 quáter.1.d) i .10 per a les agències estatals. Aquesta figura respon en l'actualitat, per a l'Administració de l'Estat, al concepte de directiu públic professional, regulat en el Títol IV del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Aquesta norma preveu, en el seu art. 123.6, que “el personal directiu públic professional del sector públic institucional estatal, inclòs en l'àmbit d'aplicació d'aquest llibre, es regularà per la seva normativa específica i supletòriament pel que es preveu en aquest títol."

En particular, en el cas de les agències estatals, d'acord amb l'art.108 quáter.10, es tracta del personal, “que ocupa els llocs de treball determinats com a tals en l'Estatut de les mateixes en atenció a l'especial responsabilitat, competència tècnica i rellevància de les tasques a ells assignades” mentre que els Directors Generals són aquells que, d'acord amb l'art. 66.1 de la Llei 40/2015, “són els titulars dels òrgans directius encarregats de la gestió d'una o diverses àrees funcionalment homogènies del Ministeri”.

Les formes de nomenament i cessament d'un i un altre col·lectiu són diferents, així com la seva consideració d'alt càrrec o la situació administrativa en la qual queden els que són funcionaris. Així, cal destacar que al personal directiu de les agències la Llei 40/2015 no li atorga la condició d'alt càrrec i expressament assenyala que en el cas que siguin funcionaris romandran en servei actiu. Addicionalment, cal assenyalar que, d'acord amb el que es preveu en l'art. 123.3, “Tindran la consideració de personal directiu públic professional les persones titulars de les subdireccions generals, conformement al que es disposa en l'article 67 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre”. Subdirectors Generals que, d'acord amb aquesta norma, manquen de la condició d'alt càrrec.

Per tant, no procedeix assimilar per via interpretativa al personal directiu d'un Organisme Públic a Director General.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Las respuestas a consultas contenidas en este boletín atienden a las cuestiones planteadas a la luz de la normativa vigente en el momento de su emisión, de manera que dichas respuestas pueden verse afectadas por modificaciones legislativas posteriores o resoluciones judiciales.