Assimilació d'un Directiu d'un Organisme Públic a Director General a l'efecte de l'aplicació del règim de rescabalament dels alts càrrecs i integrants de delegacions presidides pels mateixos

La qüestió plantejada versa sobre la consideració com a Director General a l'efecte de l'aplicació del règim de rescabalament dels alts càrrecs i integrants de delegacions presidides pels mateixos de la normativa d'indemnitzacions per raó del servei en el cas de personal directiu d'un Organisme Públic, en concret, en la consulta formulada, d'una agència estatal.

Per a això procedeix analitzar el que es preveu en el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei, així com la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

El artículo 8 del Real Decreto 462/2002 dispone que:

“1. Els membres del Govern de la Nació, Secretaris d'Estat, Caps de Missió acreditats amb caràcter de residents davant un Estat estranger o Organisme internacional, Sotssecretaris, Generals i Almiralls Caps de Regions i Zones Militars, Marítimes i Aèries i càrrecs assimilats als anteriors conformement a la normativa aplicable quan realitzen alguna de les funcions que, segons el present Reial decret, donen dret a indemnització, seran rescabalats per la quantia exacta de les despeses realitzades que siguen necessaris per a l'exercici de les citades funcions, d'acord amb la justificació documental d'aquests. Este règim de rescabalament podrà ser autoritzat de manera expressa en cada ocasió pels Ministres en relació amb el personal directiu sota la seua dependència funcional amb rang de Directors generals o assimilats.

No obstant això, les comissions de servei regulades en el paràgraf anterior quan siguen exercides per personal sota la dependència funcional del Ministre de la Presidència es regiran per la regulació específica que s'acorde en la forma prevista en la disposició addicional sisena del present Reial decret.

El personal a què es refereixen els paràgrafs anteriors podrà optar lliurement per acollir-se al règim d'indemnització regulat amb caràcter general en les corresponents normes del present Reial decret i segons la seua classificació en l'annex I d'aquest, sense perjudici que l'autoritat que ordene la comissió, en determinats suposats de caràcter extraordinari, puga disposar que s'aplique de forma obligada l'un o l'altre règim, sense possibilitat d'opció.

2. Els qui actuen en comissió de serveis formant part de delegacions oficials presidides pels alts càrrecs referits en l'apartat anterior d'este article, no percebran cap mena d'indemnització, sent rescabalats per la quantia exacta de les despeses realitzades per ells d'acord amb la justificació documental dels mateixos visada de conformitat pel propi alt càrrec que presidisca la comissió, o pel comissionat amb rang almenys de Subdirector general o equivalent a qui s'encomane tal funció en el cas de comissions presidides per membres del Govern de la Nació, i dins dels conceptes que es regulen en el present Reial decret.

3. El personal que actue en comissió de serveis formant part de Delegacions oficials presidides per Directors generals, o pels titulars dels màxims òrgans de la direcció d'Organismes públics amb rang equivalent a aquells, no obstant això el que es disposa en l'article 10 d'este Reial decret percebrà les indemnitzacions del grup corresponent als referits alts càrrecs, sense que, en cap cas, els resulte aplicable el règim de rescabalament regulat en els apartats 1 i 2 d'este article”.

D'acord amb el que es disposa en este article, es pot entendre que, a l'efecte d'esta normativa d'indemnitzacions per raó del servei, és Delegació Oficial aquella que es troba presidida pels alts càrrecs relatats en l'apartat 1 de l'article 8 del Reial decret 462/2002 i per Directors Generals o assimilats.

Això vol dir, segons el parer d'este Centre Directiu, que es considera Delegació oficial el grup presidit per qualsevol dels alts càrrecs esmentats anteriorment i enviat per a l'acompliment de comeses que hagen de realitzar fora del terme municipal on radique la seua residència oficial, entenent-se com a tal el terme municipal corresponent a l'oficina o dependència en què es desenvolupen les activitats del lloc de treball habitual.

Quant a l'equiparació del personal directiu d'un Organisme Públic als Directors Generals a l'efecte del règim indemnitzatori del Reial decret 462/2002, ha d'assenyalar-se que el personal directiu és una categoria de personal prevista en la Llei 40/2015 en diferents articles referits als organismes públics. En concret, l'art. 106.2.a) per a les entitats públiques empresarials o art. 108 quáter.1.d) i .10 per a les agències estatals. Esta figura respon en l'actualitat, per a l'Administració de l'Estat, al concepte de directiu públic professional, regulat en el Títol IV del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Esta norma preveu, en el seu art. 123.6, que “el personal directiu públic professional del sector públic institucional estatal, inclòs en l'àmbit d'aplicació d'este llibre, es regularà per la seua normativa específica i supletòriament pel que es preveu en este títol."

En particular, en el cas de les agències estatals, d'acord amb l'art.108 quáter.10, es tracta del personal, “que ocupa els llocs de treball determinats com a tals en l'Estatut de les mateixes en atenció a l'especial responsabilitat, competència tècnica i rellevància de les tasques a ells assignades” mentre que els Directors Generals són aquells que, d'acord amb l'art. 66.1 de la Llei 40/2015, “són els titulars dels òrgans directius encarregats de la gestió d'una o diverses àrees funcionalment homogènies del Ministeri”.

Les formes de nomenament i cessament d'un i un altre col·lectiu són diferents, així com la seua consideració d'alt càrrec o la situació administrativa en la qual queden els que són funcionaris. Així, cal destacar que al personal directiu de les agències la Llei 40/2015 no li atorga la condició d'alt càrrec i expressament assenyala que en el cas que siguen funcionaris romandran en servei actiu. Addicionalment, cal assenyalar que, d'acord amb el que es preveu en l'art. 123.3, “Tindran la consideració de personal directiu públic professional les persones titulars de les subdireccions generals, conformement al que es disposa en l'article 67 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre”. Subdirectors Generals que, d'acord amb esta norma, manquen de la condició d'alt càrrec.

Per tant, no procedeix assimilar per via interpretativa al personal directiu d'un Organisme Públic a Director General.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.