Còmput de dies de vacances i assumptes particulars en cas d'haver gaudit una llicència per assumptes propis.

La qüestió plantejada versa sobre el còmput de dies de vacances i assumptes particulars en cas d'haver gaudit una llicència per assumptes propis.

En primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. La llicència per assumptes propis ve regulada en l'article 73 de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat de 1964, precepte encara vigent a tenor del que es disposa en la Disposició Final 4a de la Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, que estableix:

“Fins que es dictin les lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposin al que s'estableix en aquest Estatut.”

Així, i quant a la llicència a la qual fèiem referència, l'article 73 de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat de 1964 assenyala que:

“Podran concedir-se llicències per assumptes propis. Aquestes llicències es concediran sense cap retribució, i la seva durada acumulada no podrà excedir de tres mesos en dos anys.”

Quant a les vacances, l'article 50 del TREBEP disposa que:

“Els funcionaris públics tindran dret a gaudir com a mínim, durant cada any natural, d'unes vacances retribuïdes de vint-i-dos dies hàbils, o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei durant l'any va ser menor.

A l'efecte del que es preveu en el present article, no es consideraran com a dies hàbils els dissabtes, sense perjudici de les adaptacions que s'estableixin per als horaris especials”.

D'altra banda, la Resolució de 14 d'abril de 2026, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics, en l'apartat nou, estableix que:

“1. Cada any natural les vacances retribuïdes tindran una durada de vint-i-dos dies hàbils anuals per any complet de serveis, o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei durant l'any va ser menor. A aquest efecte els dissabtes es consideraran inhàbils, sense perjudici de les adaptacions que s'estableixin per als horaris especials.

Per al càlcul del període anual de vacances, les absències motivades per malaltia o accident, així com les derivades del gaudi dels permisos regulats en els articles 48 i 49 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, o de la llicència a què es refereix l'article 72 del text articulat de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat pel Decret 315/1964, de 7 de febrer, tindran, en tot cas i a aquest efecte, la consideració de temps de servei.”

És a dir, la Resolució estableix que determinats permisos i llicències, són computables a l'efecte de determinar el període de vacances anual, però no fa esment exprés a la llicència per assumptes propis regulada en l'article 73 del text articulat, per la qual cosa, el període de temps que hagi romàs en aquesta llicència no serà computable a l'efecte de vacances.

Per tant, el temps de gaudi de la llicència per assumptes propis no serà computable com a temps de serveis efectius i, per tant, li correspondran les vacances proporcionals al temps efectivament treballat durant l'any natural.

En segon lloc, i en relació amb els dies per assumptes particulars que corresponen a una funcionària que ha gaudit d'un període de llicència per assumptes propis, s'informa el següent:

L'article 48.k) del TREBEP estableix que:

“1. Les Administracions Públiques determinaran els supòsits de concessió de permisos als funcionaris públics i els seus requisits, efectes i durada. A falta de legislació aplicable els permisos i la seva durada seran, almenys, els següents: (…)

k) Per assumptes particulars, sis dies”.

D'altra banda, l'Acord pel qual s'aproven els criteris d'interpretació relatius a l'aplicació de l'article 48.k) i disposició tretzena del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, manté el criteri sostingut per l'Acord de la Comissió Superior de Personal de 28 de febrer de 2008 que estableix que, com a regla general, els dies d'assumptes particulars han d'estar vinculats al temps efectivament treballat durant l'any natural.

En conclusió, per al càlcul dels dies d'assumptes particulars que corresponen hauran de tenir-se en compte els dies de treball efectivament exercits, no tenint tal consideració els dies en què s'hagi gaudit de llicència per assumptes propis.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.