Còmput de dies de vacances i assumptes particulars en cas d'haver gaudit una llicència per assumptes propis.

La qüestió plantejada versa sobre el còmput de dies de vacances i assumptes particulars en cas d'haver gaudit una llicència per assumptes propis.

En primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. La llicència per assumptes propis ve regulada en l'article 73 de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat de 1964, precepte encara vigent a tenor del que es disposa en la Disposició Final 4a de la Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, que establix:

“Fins que es dicten les lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut.”

Així, i quant a la llicència a la qual féiem referència, l'article 73 de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat de 1964 assenyala que:

“Podran concedir-se llicències per assumptes propis. Aquestes llicències es concediran sense cap retribució, i la seua duració acumulada no podrà excedir de tres mesos en dos anys.”

Quant a les vacances, l'article 50 del TREBEP disposa que:

“Els funcionaris públics tindran dret a gaudir com a mínim, durant cada any natural, d'unes vacances retribuïdes de vint-i-dos dies hàbils, o dels dies que corresponguen proporcionalment si el temps de servei durant l'any va ser menor.

A l'efecte del que es preveu en el present article, no es consideraran com a dies hàbils els dissabtes, sense perjudici de les adaptacions que s'establisquen per als horaris especials”.

D'altra banda, la Resolució de 14 d'abril de 2026, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics, en l'apartat nou, establix que:

“1. Cada any natural les vacances retribuïdes tindran una duració de vint-i-dos dies hàbils anuals per any complet de serveis, o dels dies que corresponguen proporcionalment si el temps de servei durant l'any va ser menor. A aquest efecte els dissabtes es consideraran inhàbils, sense perjudici de les adaptacions que s'establisquen per als horaris especials.

Per al càlcul del període anual de vacances, les absències motivades per malaltia o accident, així com les derivades del gaudi dels permisos regulats en els articles 48 i 49 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, o de la llicència a què es refereix l'article 72 del text articulat de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat pel Decret 315/1964, de 7 de febrer, tindran, en tot cas i a aquest efecte, la consideració de temps de servei.”

És a dir, la Resolució establix que determinats permisos i llicències, són computables a l'efecte de determinar el període de vacances anual, però no fa esment exprés a la llicència per assumptes propis regulada en l'article 73 del text articulat, per la qual cosa, el període de temps que haja romàs en aquesta llicència no serà computable a l'efecte de vacances.

Per tant, el temps de gaudi de la llicència per assumptes propis no serà computable com a temps de serveis efectius i, per tant, li correspondran les vacances proporcionals al temps efectivament treballat durant l'any natural.

En segon lloc, i en relació amb els dies per assumptes particulars que corresponen a una funcionària que ha gaudit d'un període de llicència per assumptes propis, s'informa el següent:

L'article 48.k) del TREBEP establix que:

“1. Les Administracions Públiques determinaran els supòsits de concessió de permisos als funcionaris públics i els seus requisits, efectes i duració. A falta de legislació aplicable els permisos i la seua duració seran, almenys, els següents: (…)

k) Per assumptes particulars, sis dies”.

D'altra banda, l'Acord pel qual s'aproven els criteris d'interpretació relatius a l'aplicació de l'article 48.k) i disposició tretzena del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, manté el criteri sostingut per l'Acord de la Comissió Superior de Personal de 28 de febrer de 2008 que establix que, com a regla general, els dies d'assumptes particulars han d'estar vinculats al temps efectivament treballat durant l'any natural.

En conclusió, per al càlcul dels dies d'assumptes particulars que corresponen hauran de tindre's en compte els dies de treball efectivament exercits, no tenint tal consideració els dies en què s'haja gaudit de llicència per assumptes propis.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.