Accés a la funció pública per a aspirants de 65 anys o més.
Última actualització: setembre 2025
Les Administracions Públiques han de donar compliment als terminis legalment previstos, tant per a la convocatòria com la resolució dels processos d'estabilització. Sense perjudici de l'anterior, en casos en què per causes justificades no es pogués complir amb el termini de resolució dels processos, l'Administració podria continuar amb tals processos fins a portar-los a terme, a la major celeritat. En tot cas, l'incompliment dels terminis de resolució dels processos selectius no pot, en cap cas, comportar el decaïment dels esmentats processos.
La cuestión planteada versa sobre el acceso a Cuerpos Generales de aspirantes con 65 años o más.
Primer.- Edat de jubilació forçosa.
L'article 67 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat mitjançant Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, (d'ara endavant, TRLEBEP), estableix que la jubilació dels funcionaris podrà ser “forçosa, en complir l'edat legalment establerta”.
“3. La jubilació forçosa es declararà d'ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d'edat.
No obstant això, en els termes de les lleis de Funció Pública que es dictin en desenvolupament d'aquest Estatut, es podrà sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixi setanta anys d'edat. L'Administració Pública competent haurà de resoldre de forma motivada l'acceptació o denegació de la prolongació. (…)
4. Amb independència de l'edat legal de jubilació forçosa establerta en l'apartat 3, l'edat de la jubilació forçosa del personal funcionari inclòs en el Règim General de la Seguretat Social serà, en tot cas, la que prevegin les normes reguladores d'aquest règim per a l'accés a la pensió de jubilació en la seva modalitat contributiva sense coeficient reductor per raó de l'edat”.
Podem distingir, per tant, dos supòsits de jubilació forçosa, en funció del Règim de Seguretat Social al qual pertanyin.
D'una banda, als funcionaris del Règim Especial de la Seguretat Social de funcionaris civils de l'Estat, i en el que aquí respecta, de les Classes Passives de l'Estat, els resulta d'aplicació la previsió de l'article 67.3 del TRLEBEP d'acord amb el que es preveu en l'article 28 del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de Classes Passives de l'Estat, que indica que la jubilació o retir que seran el fet causant de les pensions pot ser: “a) de caràcter forçós, que es declararà automàticament en complir aquest personal l'edat legalment assenyalada per a cada cas com a determinant de jubilació o retir”.
Aquesta previsió, per als funcionaris subjectes a aquest Règim Especial, es vincula directament amb l'edat de 65 anys de jubilació forçosa de l'article 67.3 del TRLEBEP.
D'altra banda, per als funcionaris subjectes al Règim General de la Seguretat Social, la redacció de l'article 67.4 TRLEBEP porta causa de l'article 11 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, que perseguia compassar la regulació llavors vigent amb la reforma de les pensions públiques que es va realitzar a través de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, mitjançant la qual es va introduir un calendari d'aplicació progressiva de la nova edat de jubilació de 65 a 67 anys.
Amb aquesta mesura es garanteix que l'edat mínima de jubilació forçosa per als funcionaris públics inclosos en el Règim General de la Seguretat Social coincideixi a cada moment amb l'edat mínima prevista en aquest Règim per a accedir a la pensió ordinària de jubilació, sense que es produeixi cap pèrdua retributiva.
Així, a partir de 2013, i amb caràcter general, l'edat mínima de jubilació forçosa dels funcionaris públics inclosos en el Règim General de la Seguretat Social seria de 65 anys i 1 mes. Aquesta edat anirà augmentant progressivament, d'acord amb les previsions contingudes en la Llei General de la Seguretat Social, any a any, fins a aconseguir l'edat de 67 anys.
Quant a l'expressió “jubilació en la seva modalitat contributiva sense coeficient reductor per raó de l'edat”, a què es refereix l'actual art. 67.4 del TRLEBEP, tal previsió indica que l'edat mínima de jubilació forçosa per als funcionaris serà (afegeix, “en tot cas”) la prevista per a la jubilació contributiva de caràcter ordinari, és a dir, per a la jubilació en la qual no s'apliquen coeficients reductors, evitant així confondre aquesta jubilació amb la jubilació anticipada, en la qual sí que s'apliquen coeficients reductors.
Per part seva, l'article 205.1 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (d'ara endavant, TRLGSS), aprovat per Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, exigeix per a tenir dret a la pensió de jubilació, en la seva modalitat contributiva, que les persones incloses en el Règim General de Seguretat Social, a més d'altres requisits, hagin complert 67 anys d'edat, o 65 anys quan s'acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització.
Aquest apartat cal entendre-ho en concordança amb la Disposició Transitòria Setena de la TRLGSS que estableix una escala per a aplicar de manera gradual les edats de jubilació i els períodes de cotització.
D'acord amb l'exposat anteriorment, i d'acord amb l'assenyalat, l'edat de jubilació forçosa difereix en funció del règim de Seguretat Social al qual pertanyi el funcionari: els 65 anys si el funcionari pertany al Règim Especial de la Seguretat Social de funcionaris civils de l'Estat, o bé l'edat que, conforme a la taula que recull la Llei General de la Seguretat Social, correspond'amb l'edat mínima prevista per a accedir a la pensió ordinària de jubilació sense reducció en el cas de funcionaris que pertanyen al Règim General de la Seguretat Social.
En aquest sentit, com s'ha analitzat, tots els funcionaris que ingressen en la funció pública en l'actualitat els resulta d'aplicació l'edat de jubilació forçosa referida per al Règim General de la Seguretat Social.
Segon.- Requisits generals d'accés a la funció pública.
L'article 56 TRLEBEP regula, entre els requisits generals per a poder participar en els processos selectius, el següent:
“c) Tenir compliments setze anys i no excedir, en el seu cas, de l'edat màxima de jubilació forçosa. Només per llei podrà establir-se una altra edat màxima, diferent de l'edat de jubilació forçosa, per a l'accés a l'ocupació pública”.
D'altra banda, l'Ordre HFP/688/2017, de 20 de juliol, per la qual s'estableixen les bases comunes que regiran els processos selectius per a l'ingrés o l'accés en cossos o escales de l'Administració General de l'Estat, recull la mateixa previsió de l'article 56 però inclou el següent:
"Els qui aspirin a ingressar en els Cossos i Escales objecte de les convocatòries, hauran de posseir en el dia de finalització del termini de presentació de sol·licituds i mantenir fins al moment de la presa de possessió com a funcionari de carrera, els següents requisits generals de participació, així com els que assenyalin les corresponents bases específiques:
3. Edat: Tenir compliments setze anys i no excedir, en el seu cas, de l'edat màxima de jubilació forçosa".
Per tant, per a poder presentar-se a un procés selectiu, l'edat de l'opositor no podrà excedir, fins al moment de la presa de possessió com a funcionari de carrera, l'edat màxima de jubilació forçosa del Cos o Escala al qual pretenen accedir.
Sin perjuicio de lo anterior, se analizarán de manera detallada dos concretos supuestos, por un lado, el acceso por turno libre y por otro lado, el acceso mediante un proceso selectivo por promoción interna.
En ese sentido, en base a lo expuesto en apartados anteriores y con carácter general, si el candidato (en cualquiera de los turnos de acceso) tiene más edad que la que corresponde a la edad de jubilación forzosa del régimen de Seguridad Social del Cuerpo o Escala al que pretende acceder deberá, bien ser excluido de la lista correspondiente, bien ser excluido en un momento posterior si cumple la edad en ese momento, y hasta la toma de posesión, por no cumplir uno de los requisitos para poder presentarse a dicho proceso selectivo.
Com ja s'ha indicat, en l'actualitat, amb caràcter general, els funcionaris que accedeixen a Cossos i Escales de l'Administració General de l'Estat el fan, a efecte de jubilació, en el Règim General de la Seguretat Social i, per tant, amb l'edat de jubilació forçosa idèntica per a tots, analitzada en l'apartat anterior i excepte els col·lectius excepcionals.
Tercer.- Accés per torn lliure.
Referent a això, distingirem entre dos supòsits. D'una banda, que l'aspirant no sigui funcionari de carrera en el moment de presentar-se al procés selectiu, i d'altra banda, en aquells casos en el qual l'aspirant és funcionari de carrera d'un Cos o Escala i es presenta a un procés selectiu per a l'accés, per torn lliure, a un altre Cos o Escala diferent, ja sigui del mateix o de diferent subgrup.
i. Si l'aspirant no és funcionari de carrera.
En primer lloc, com ja s'ha assenyalat, per a poder presentar-se a un procés selectiu l'edat de l'opositor no podrà excedir, fins al moment de la presa de possessió com a funcionari de carrera, l'edat màxima de jubilació forçosa.
En el cas de no complir amb el requisit d'edat per a accedir a la funció pública haurà de ser exclòs en el moment en què incompleix aquest requisit. Aquest requisit podria ser verificat mitjançant la presentació d'un certificat de vida laboral de la TGSS que confirmarà els anys de cotització de l'opositor.
ii. Si l'aspirant ja és funcionari de carrera.
En segon lloc, en el cas d'opositors que ja siguin funcionaris de carrera, aquests poden accedir a un nou Cos o Escala per torn lliure.
Com a regla general, l'accés a un determinat Cos o Escala, encara que ja s'ostenti la condició de funcionari de carrera, requerirà que l'edat de l'opositor no excedeixi l'edat màxima de jubilació forçosa.
Sense perjudici de l'anterior, cal analitzar un concret supòsit, el d'aquells funcionaris de carrera que estan en situació de prolongació del servei actiu i pretenen l'accés a un Cos o Escala diferent mitjançant procés selectiu per torn lliure.
Referent a això, l'article 67.3 del TRLEBEP preveu la possibilitat de sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu fins que es compleix setanta anys d'edat, el procediment de la qual en l'actualitat està previst en la Resolució de 31 de desembre de 1996, de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública (BOE d'1 de gener de 1997) (d'ara endavant Resolució de prolongació).
És necessari analitzar aquí si l'autorització de la prolongació en el servei actiu es produeix per a un Cos o Escala determinat, o és extensible a altres Cossos, de tal manera que es pogués permetre l'accés a aspirants és situació de prolongació del servei actiu per torn lliure.
Por los motivos que se exponen a continuación, se entiende que ello no es posible, puesto que la autorización de prolongación en el servicio activo se vincula con el Cuerpo o Escala en el que esta se produce.
En primer lloc, la legislació vigent no preveu expressament que la jubilació en un Cos suposi la jubilació en la resta de Cossos o Escales als quals pogués pertànyer el funcionari perquè, com ja s'ha indicat, les edats de jubilació vénen regulades de manera específica per a cada Cos o Escala. A més, ha de considerar-se que la jubilació és un acte administratiu que estén els seus efectes únicament al Cos o Cossos que expressament es determinin en la Resolució que l'acordi.
Exemplificant l'anterior, un funcionari pot pertànyer a un Cos Docent Universitari, a un Cos de Policia i a una Escala general de l'AGE, col·lectius amb règims i edats de jubilació forçosa diferents i jubilar-se en diferent moment en cadascun dels Cossos o Escales.
Otro ejemplo lo encontramos en la jubilación por incapacidad permanente (declarada por incapacidad permanente total para la profesión habitual) que no significa que el funcionario sea jubilado simultáneamente en todos los Cuerpos o Escalas a los que pertenezca, salvo que así lo dispusiera la resolución por considerar que la incapacidad afecta a cualquier actividad profesional que pudiera realizarse, o salvo que las funciones de un Cuerpo estuvieran incluidas en las del Cuerpo objeto de jubilación por incapacidad permanente, y siempre que no sea posible la adaptación del puesto de trabajo o traslado a otro puesto. En este caso será jubilado únicamente en el Cuerpo o Escala que determine la resolución cuando no impida el desarrollo de las funciones correspondientes a otro Cuerpo al que pertenezca el funcionario.
Així mateix, quan es regula la rehabilitació del funcionari jubilat per incapacitat permanent i la resolució és estimatòria, el procediment determina que s'haurà d'assignar l'acompliment provisional d'un lloc de treball que correspongui al seu Cos o Escala.
En segon lloc, la Resolució de prolongació es refereix a Cossos i Escales quan, per exemple, en la part preliminar del text exclou del dret a la prolongació en el servei actiu a “els funcionaris d'aquells cossos i escales que tinguin normes específiques de jubilació.” S'entén que es refereix al fet que el dret no el té el funcionari, sinó el pertànyer a un Cos o Escala o col·lectiu que tingui prevista la possibilitat de prolongació.
En tercer lloc, la Disposició addicional primera de la Resolució de prolongació assenyala el següent:
“Els funcionaris que es trobin en situacions administratives diferents a la de servei actiu i que desitgin prolongar la seva permanència en el mateix per a quan obtinguin el reingrés al servei actiu, podran fer reserva d'aquest dret, dirigint escrit a l'òrgan de jubilació amb una antelació mínima de dos mesos a la data de compliment de l'edat de jubilació forçosa. L'entrada en registre de l'escrit de l'interessat determinarà la no iniciació o suspensió del procediment de jubilació forçosa per edat, comunicant-l'hi així a l'interessat. En qualsevol moment previ al reingrés en la situació de servei actiu, l'interessat podrà sol·licitar de l'òrgan competent la iniciació o continuació de la tramitació del procediment de jubilació forçosa per edat.
Els efectes econòmics i administratius de la prolongació de la permanència en el servei actiu, que es produirà una vegada reingressat el funcionari en la situació de servei actiu, seran coincidents amb la data de reingrés”.
És a dir, es permet la ‘reserva del dret’ a la prolongació en el servei actiu quan el funcionari no es troba en aquesta situació administrativa per al moment en el qual reingressi a aquest, per la qual cosa es vincula igualment a trobar-se en actiu en un determinat Cos o Escala.
En aquest sentit s'entén que la prolongació en el servei actiu es refereix a un determinat Cos o Escala de pertinença del funcionari en qüestió.
D'aquesta manera, pels arguments exposats, quan els opositors de 65 anys o més amb prolongació de la permanència en el servei actiu en el Cos o Escala d'origen es presenten a un procés selectiu i compleixen l'edat de jubilació forçosa en el moment que la norma i bases indiquen que han de complir-se els requisits d'accés (analitzat en l'apartat tercer) la primera opció seria excloure'ls del procés selectiu en aquest moment per incompliment del requisit d'edat.
Es podria analitzar aquí una possible controvèrsia de restricció de drets durant el període en què el funcionari es troba ‘prolongat’ en relació amb la seva participació en un procés selectiu tant en conte s'entengui que, si durant aquest període de prolongació en el servei actiu es gaudeixen de tots els drets inherents a la condició de funcionari, la limitació en l'accés a l'ocupació pública podria entendre's limitativa de drets.
No obstant això, s'entén que durant la prolongació no sols es gaudeixen de la totalitat de drets, sinó que es tenen, així mateix, la totalitat de les obligacions, com és la del compliment dels requisits d'accés i adquisició de la condició de funcionari de carrera; pel que es podria entendre que no hi hauria tal limitació tant com a s'han de complir amb aquests requisits d'accés i les conseqüències derivades del seu incompliment.
Diferent seria el supòsit que l'opositor adquireixi la condició de funcionari uns mesos abans de complir l'edat de jubilació forçosa i, una vegada prengui possessió, estigui en termini de sol·licitar l'autorització de prolongació en el nou Cos o Escala.
A manera de conclusió de les possibles opcions, partint de la premissa que la prolongació en el servei actiu únicament té efectes en el Cos o Escala en el qual s'autoritza, en cas que l'aspirant superi l'edat de jubilació forçosa, sigui funcionari o no, així com si té l'autorització de la prolongació o no, s'haurà d'excloure del procés selectiu si s'incompleix amb el requisit d'edat.
Quart.- Accés per promoció interna.
Quant a la promoció interna, s'apliquen les mateixes conclusions que quant a l'accés per torn lliure de funcionaris de carrera d'altres Cossos o Escales.
Així, en el cas concret de funcionaris en situació de prolongació de servei actiu, en aquest cas es tractaria d'estudiar la possibilitat, exclusivament a aquest efecte d'accés per promoció interna, del ‘arrossegament’ de l'autorització de la prolongació en el servei actiu en el Cos o Escala d'origen al nou Cos com ocorre amb el grau consolidat del funcionari quan promociona a un nou Cos, per exemple.
A priori no es una opción que esta unidad vea jurídicamente factible por varios motivos: el arrastre de grado está expresamente previsto en la norma, pero no el arrastre de la prolongación al servicio activo; en ese sentido, supondría permitir una posibilidad no prevista en la norma que, además, podría dar lugar a una posible discriminación frente al opositor que va por libre.
A més, com ja es va exposar en l'apartat Tercer d'aquesta consulta, en relació amb el desplegament d'efectes de la prolongació al servei actiu, ni la normativa en matèria de funció pública preveu aquesta ‘extensió’ de la prolongació ni, així mateix, la Resolució de la mateixa sembla referir-se al Cos o Escala que ocupa el funcionari quan la sol·licita, per la qual cosa la possibilitat que analitzem ara es descartaria.
Cinquè.- Conclusions:
- La jubilació, en el si de la funció pública, d'una banda, constitueix un dret del funcionari, que obté d'aquesta manera un descans retribuït pels serveis prestats al llarg de la seva vida professional; però, d'altra banda, quan s'acorda amb caràcter forçós, constitueix una limitació del dret del treball o, almenys, al treball retribuït en la funció pública. En aquest sentit, les reformes legislatives efectuades pel que fa al Règim General de la Seguretat Social garanteixen que l'edat mínima de jubilació forçosa per als funcionaris inclosos en aquest règim coincideixi a cada moment amb l'edat mínima prevista per a accedir a la pensió ordinària de jubilació.
- L'edat de jubilació forçosa dels funcionaris està prevista, amb caràcter general en l'article 67 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat mitjançant Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.
- S'entén que la prolongació en el servei actiu es refereix exclusivament al Cos o Escala per al qual va ser autoritzada la mateixa, encara que el funcionari pertanyi a diversos Cossos o Escales.
- Entre els requisits d'accés a la funció pública es troba el següent: “no excedir, en el seu cas, de l'edat màxima de jubilació forçosa”. Aquest requisit haurà de complir-se fins al moment de la presa de possessió, en el seu cas.
- En aquest sentit, si un aspirant, abans, durant el procés selectiu i fins a la presa de possessió compleix amb l'edat de jubilació forçosa que prevegi la normativa, s'entén que hauria de ser exclòs del procés selectiu en qüestió.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.