Possibilitat d'indemnitzar les despeses de viatge en cas de suspensió de contracte i no de cessament.

La qüestió plantejada versa sobre la possibilitat d'indemnitzar les despeses de viatge en cas de suspensió de contracte i no de cessament.

Per a això cal remetre's, fonamentalment, al que es preveu el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei (Reial decret, d'ara endavant), el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre (TRLET, d'ara endavant).

Així, l'article 24 del Reial decret estableix el següent:

“1. El personal que sigui destinat d'Espanya a algun lloc de l'Administració espanyola a l'estranger o, una vegada destinat des d'Espanya, canviï de país o de població dins del mateix país, per raó de nou destinació, o torni a Espanya per la mateixa causa, o per cessament definitiu o jubilació tindrà dret a l'abonament de les seves despeses de viatge; i en els casos en què la destinació es prevegi per un període superior a divuit mesos, tindrà dret a més a l'abonament de les despeses de viatge dels membres de la seva família que efectivament es traslladin i al transport de mobiliari i estris. No obstant això, el Sotssecretari del Departament o l'autoritat superior de l'Organisme o Entitat corresponent podrà exceptuar d'aquesta exigència de temps mínim quan existeixin causes excepcionals que així el justifiquin.

2. En els supòsits contemplats en l'apartat anterior, el personal percebrà a més, per si i per cadascun dels familiars amb dret a passatge que li acompanyin, si escau, durant els dies que duri el viatge de trasllat, per mitjans terrestres, marítims o aeris i seguint ruta directa, les despeses per manutenció que correspondrien al país de destinació, sempre que la manutenció no estigués inclosa en el preu del bitllet o passatge. A aquest efecte, per al personal que realitza el trasllat des de l'estranger per cessament definitiu o jubilació s'entendrà que Espanya és el país de destinació i s'aplicaran les dietes corresponents a territori nacional”.

De la lectura de l'esmentat precepte cal deduir els següents extrems:

El text recull l'esment a diversos supòsits que atorguen a un treballador destinat en l'exterior la possibilitat que se li abonin les despeses de viatge. Així es precisa el canvi de país o de població dins del mateix país, l'assignació de nou destinació, la jubilació o del cessament definitiu; pel que no es fa referència expressa a la possibilitat que la “suspensió del contracte” doni lloc a l'abonament de les despeses de viatge.

En aquest aspecte no es considera possible l'equiparació de la suspensió del contracte amb el cessament definitiu d'aquest, atès que el cessament definitiu del contracte implica la terminació de la relació jurídica entre el treballador i l'organització contractant, en tant que la suspensió, segons les paraules de l'article 45.2 TRLET, només “exonera de les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball”. No obstant això, perviuen determinats drets i obligacions. En aquest cas es podrien citar la reserva de lloc i el còmput del termini a l'efecte d'antiguitat, a les quals es fa al·lusió en l'article 11.1 de l'Acord de la Taula General de Negociació de l'Administració General de l'Estat sobre condicions de treball per al personal laboral que presta serveis en l'exterior al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus Organismes Autònoms.

De tot l'exposat es dedueix que la situació de suspensió no és assimilable a la de cessament definitiu del contracte, la qual cosa impossibilita l'abonament de les despeses de viatge.

Així mateix, tampoc es contempla la possibilitat d'abonament de les despeses de viatge en cas de suspensió del contracte entre els supòsits previstos en l'article 26 de l'esmentat Reial decret, que fa referència a una pluralitat de casos en els quals es preveu la possibilitat de l'abonament de despeses de viatge a favor del treballador o els seus familiars quan concorrin determinades circumstàncies.

Finalment cal ressaltar que la pròpia Administració espanyola sí que es fa càrrec de les despeses de desplaçament en el cas que una persona destinada en un determinat lloc sigui traslladada en el marc de la seva relació amb l'Administració General de l'Estat, és a dir, si fora per iniciativa de l'Administració General de l'Estat o per acord amb aquesta; el que obligaria de l'Administració a proveir el necessari per al desplaçament conforme al que es preveu en l'article 24 del Reial decret.

De la mateixa manera, i conforme a l'exposat, tampoc competeix a l'Administració General de l'Estat fer-se càrrec de les despeses de reincorporació una vegada finalitzada la suspensió del contracte.

En el cas concret que va donar origen a aquesta consulta es plantejaven com a opcions per a la persona treballadora explorar la possibilitat que fos la pròpia organització de Nacions Unides per a la qual anava a desenvolupar la seva activitat de cooperant la que es fes càrrec de tals desplaçaments o la possibilitat de sol·licitar que fos la pròpia Administració la que es fes càrrec del seu viatge en el marc de l'article 26.3 del citat Reial decret, si es donaven les condicions oportunes.

No obstant l'anterior, sí que serà, en canvi, obligació de l'Administració l'abonament de les despeses del retorn a Espanya una vegada es produeixi el cessament definitiu del contracte.

En conclusió, tenint en compte que no està prevista en l'ordenament la indemnització de les despeses de viatge en cas de suspensió de contracte i atès que aquesta no és assimilable al cessament definitiu del contracte, no procedeix l'abonament de les despeses de viatge en cas de suspensió del contracte, ni els de reincorporació una vegada finalitzada la mateixa.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.