Procedència de pagar a un funcionari, inclòs en el Règim del Mutualisme Administratiu, la indemnització per residència en determinades àrees del territori nacional quan la situació d'Incapacitat Temporal supera els tres mesos.

La qüestió plantejada versa sobre la procedència de pagar a un funcionari, inclòs en el Règim del Mutualisme Administratiu, la indemnització per residència en determinades àrees del territori nacional quan la situació d'Incapacitat Temporal supera els tres mesos.

Per a això procedeix analitzar el que es preveu en el Text refós de la Llei sobre Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat per Reial decret legislatiu 4/2000, de 23 de gener (LSFCE).

La prestació econòmica en la situació d'incapacitat temporal per al Règim de Mutualisme Administratiu a partir del quart mes apareix regulada en l'article 21 LSFCE. Com assenyala l'art.21.1.b), aquesta està composta per les retribucions bàsiques i un subsidi, en els següents termes:

“b) Des del quart mes percebrà les retribucions bàsiques, la prestació per fill a càrrec, en el seu cas, i un subsidi per incapacitat temporal a càrrec de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat, la quantia del qual, fixa i invariable mentre duri la incapacitat, serà la major de les dues quantitats següents:

1a. El 80 per cent de les retribucions bàsiques (sou, triennis i grau, en el seu cas), incrementades en la sisena part d'una paga extraordinària, corresponents al tercer mes de llicència.

2a. El 75 per cent de les retribucions complementàries reportades en el tercer mes de llicència.”

No obstant això, la indemnització per residència en determinades àrees del territori nacional no pot incloure's dins del concepte de “retribució” sinó en el de “compensació”. És a dir, no té una naturalesa retributiva, sinó indemnitzatòria.

És il·lustrativa d'aquesta afirmació, la part expositiva del Reial decret llei 11/2006, de 29 de desembre, pel qual s'autoritza l'actualització de les quanties de la indemnització per residència del personal en actiu del sector públic estatal, que diu així:

“La indemnització per residència és una retribució complementària de caràcter compensatori i no retributiu, amb una llarga tradició en la normativa de funció pública del nostre país i que troba el seu origen històric en les especials característiques, fonamentalment geogràfiques, d'alguns dels nostres territoris.

Aquest complement històric que percep el personal destinat en determinats territoris i que va consolidar el seu caràcter compensatori, té per objecte rescabalar als funcionaris públics de les despeses que es vegin precisats a realitzar, en raó del servei o per la seva residència, en aquells llocs del territori nacional que s'estableixi pel Govern (…)”.

Per tant, la indemnització per residència en territori nacional, en un sentit lat, és una retribució, entenent com a tal qualsevol quantitat de diners que es pagui a un funcionari; però, en sentit estricte, que és el que correspon aplicar en aquest cas, la indemnització per residència en determinades àrees del territori nacional no és una retribució sinó una quantitat que té caràcter de compensació o indemnització que es percep, no per la prestació de serveis efectius, sinó pel fet que el funcionari es veu obligat a fixar la seva residència en determinats llocs del territori nacional, la qual cosa comporta unes despeses que es considera necessari rescabalar.

Per tot el que s'ha exposat, es conclou que la indemnització per residència en territori nacional no és una retribució ni bàsica ni complementària, sinó que és una quantitat de caràcter compensatori que pretén rescabalar les despeses que comporta per al funcionari residir en una determinada àrea del territori nacional i, per tant, en els supòsits en els quals el funcionari es trobi en situació d'incapacitat temporal no es veurà modificada ni interrompuda aquesta indemnització, sempre que no es vegi alterat el seu lloc de residència.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.