Dret a l'assistència lletrada del personal empleat públic

La qüestió plantejada versa sobre el dret a l'assistència lletrada del personal empleat públic.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. En concret, es tracta del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP, d'ara endavant) i la Llei 52/1997 de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques i el Reglament de l'Advocacia General de l'Estat, aprovat per Reial decret 1057/2024, de 15 d'octubre (RAGE, d'ara endavant), en l'àmbit d'aplicació establert en totes dues normes.

Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en determinar com s'articula el dret a l'assistència lletrada del personal funcionari. Referent a això, s'assenyala el següent:

L'article 14. f) del TRLEBEP reconeix el dret dels empleats públics a “la defensa jurídica i protecció de l'Administració Pública en els procediments que se segueixin davant qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqüència de l'exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics”.

Per part seva, l'article 2 de la Llei 52/1997 de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques assenyala que “en els termes establerts reglamentàriament, els Advocats de l'estat podran assumir la representació i defensa en judici de les autoritats, funcionaris i empleats de l'Estat, els seus Organismes públics (…) i Òrgans Constitucionals, qualsevol que sigui la seva posició processal, quan els procediments se segueixin per actes o omissions relacionats amb el càrrec”.

Aquesta previsió es concreta en els arts.82 i següents del RAGE.

La regla general és que les “autoritats, personal funcionari i personal empleat públic de l'Administració General de l'Estat, els òrgans constitucionals i les entitats pertanyents al sector públic estatal l'assistència jurídica del qual correspongui a l'Advocacia General de l'Estat en virtut de norma legal o reglamentària, o conveni, podran ser representats i defensats per l'Advocat de l'Estat davant qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en què es dirigeixi contra ells alguna acció com a conseqüència del legítim acompliment de les seves funcions o càrrecs, o quan haguessin complert ordre d'autoritat competent” (art. 82.1 RAGE).

Per a assumir la representació i defensa d'aquest personal, els Advocats de l'Estat hauran d'estar habilitats per resolució expressa de la Direcció General del Contenciós (art. 82.2 RAGE).

El procediment a seguir per a obtenir aquesta habilitació consisteix en l'elaboració d'una proposta raonada per l'òrgan del qual depengui l'empleat o empleada pública de què es tracti, en la qual hauran de contenir-se els antecedents imprescindibles perquè l'Advocacia General de l'Estat-Adreça del Servei Jurídic pugui verificar la concurrència dels requisits exigits (art. 82.4 RAGE).

Aquests requisits són els següents:

- ha de tratarse de un procedimiento judicial que sea consecuencia del legítimo desempeño de las funciones o cargos de este personal, o cuando hubiera cumplido orden de autoridad competente (artículo 82.1 RAGE)

- l'habilitació ha de ser compatible amb la defensa dels drets i interessos generals de l'Estat, organisme o entitat corresponent i, en particular, dels quals estiguin en discussió el mateix procés (article 82.3 RAGE).

En els casos de detenció, presó o qualsevol altra mesura cautelar per actes o omissions relacionats amb el càrrec, aquest personal podrà sol·licitar directament de l'Advocacia de l'Estat corresponent ser assistits per l'Advocat de l'Estat (art.82.5 RAGE).

Por otro lado, en el caso de que el personal señalado comparezca o se dirija al órgano jurisdiccional mediante otra representación, se entenderá que renuncia a la asistencia jurídica por parte del Abogado del Estado (art.82.6 RAGE). Y ello dado que esta regulación no afecta al derecho de la autoridad, funcionario o empleado público a designar defensor, o a que se le designe de oficio.

Finalment, respecte de la possibilitat que l'Advocat de l'Estat exerciti accions en nom d'aquest personal, es requereix autorització expressa del Ministeri en el qual s'integri l'Advocacia General de l'Estat, a proposta raonada del titular del departament, president o director general de l'organisme o entitat pública de qui depengui la persona en el nom de la qual es pretenguin exercitar aquestes accions i previ informe de la Direcció General del Contenciós (art.85 RAGE).

En conclusió, l'ordenament jurídic reconeix que el personal empleat públic pugui ser representat i defensat per l'Advocat de l'Estat davant qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en què es dirigeixi contra ells alguna acció com a conseqüència del legítim acompliment de les seves funcions o càrrecs, o quan haguessin complert ordre d'autoritat competent, sempre que sigui compatible amb la defensa dels drets i interessos generals de l'Estat, organisme o entitat corresponent.

Todo lo anterior se indica sin perjuicio de recordar que, de acuerdo con el régimen de competencias de este centro directivo, las respuestas a consultas que emite esta dirección general poseen carácter meramente informativo y, en consecuencia, no tienen carácter de criterio vinculante, ni originan derechos ni expectativas de derecho, ni implican vinculación alguna con el tipo de procedimientos a que se refieran. Además, al carecer de carácter preceptivo o vinculante, los órganos destinatarios de dichas respuestas podrán, en su caso, adoptar finalmente una decisión que no se corresponda con el parecer contenido en las mismas.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.