La qüestió plantejada versa sobre el dret a l'assistència lletrada del personal empleat públic.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. En concret, es tracta del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP, d'ara endavant) i la Llei 52/1997 de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques i el Reglament de l'Advocacia General de l'Estat, aprovat per Reial decret 1057/2024, de 15 d'octubre (RAGE, d'ara endavant), en l'àmbit d'aplicació establert en totes dues normes.

Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en determinar com s'articula el dret a l'assistència lletrada del personal funcionari. Referent a això, s'assenyala el següent:

L'article 14. f) del TRLEBEP reconeix el dret dels empleats públics a “la defensa jurídica i protecció de l'Administració Pública en els procediments que se segueixin davant qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqüència de l'exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics”.

Per part seva, l'article 2 de la Llei 52/1997 de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques assenyala que “en els termes establerts reglamentàriament, els Advocats de l'estat podran assumir la representació i defensa en judici de les autoritats, funcionaris i empleats de l'Estat, els seus Organismes públics (…) i Òrgans Constitucionals, qualsevol que sigui la seva posició processal, quan els procediments se segueixin per actes o omissions relacionats amb el càrrec”.

Aquesta previsió es concreta en els arts.82 i següents del RAGE.

La regla general és que les “autoritats, personal funcionari i personal empleat públic de l'Administració General de l'Estat, els òrgans constitucionals i les entitats pertanyents al sector públic estatal l'assistència jurídica del qual correspongui a l'Advocacia General de l'Estat en virtut de norma legal o reglamentària, o conveni, podran ser representats i defensats per l'Advocat de l'Estat davant qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en què es dirigeixi contra ells alguna acció com a conseqüència del legítim acompliment de les seves funcions o càrrecs, o quan haguessin complert ordre d'autoritat competent” (art. 82.1 RAGE).

Per a assumir la representació i defensa d'aquest personal, els Advocats de l'Estat hauran d'estar habilitats per resolució expressa de la Direcció General del Contenciós (art. 82.2 RAGE).

El procediment a seguir per a obtenir aquesta habilitació consisteix en l'elaboració d'una proposta raonada per l'òrgan del qual depengui l'empleat o empleada pública de què es tracti, en la qual hauran de contenir-se els antecedents imprescindibles perquè l'Advocacia General de l'Estat-Adreça del Servei Jurídic pugui verificar la concurrència dels requisits exigits (art. 82.4 RAGE).

Aquests requisits són els següents:

- ha de tractar-se d'un procediment judicial que sigui conseqüència del legítim acompliment de les funcions o càrrecs d'aquest personal, o quan hagués complert ordre d'autoritat competent (article 82.1 RAGE)

- l'habilitació ha de ser compatible amb la defensa dels drets i interessos generals de l'Estat, organisme o entitat corresponent i, en particular, dels quals estiguin en discussió el mateix procés (article 82.3 RAGE).

En els casos de detenció, presó o qualsevol altra mesura cautelar per actes o omissions relacionats amb el càrrec, aquest personal podrà sol·licitar directament de l'Advocacia de l'Estat corresponent ser assistits per l'Advocat de l'Estat (art.82.5 RAGE).

D'altra banda, en el cas que el personal assenyalat comparegui o es dirigeixi a l'òrgan jurisdiccional mitjançant una altra representació, s'entendrà que renúncia a l'assistència jurídica per part de l'Advocat de l'Estat (art.82.6 RAGE). I això atès que aquesta regulació no afecta al dret de l'autoritat, funcionari o empleat públic a designar defensor, o al fet que se'l designi d'ofici.

Finalment, respecte de la possibilitat que l'Advocat de l'Estat exerciti accions en nom d'aquest personal, es requereix autorització expressa del Ministeri en el qual s'integri l'Advocacia General de l'Estat, a proposta raonada del titular del departament, president o director general de l'organisme o entitat pública de qui depengui la persona en el nom de la qual es pretenguin exercitar aquestes accions i previ informe de la Direcció General del Contenciós (art.85 RAGE).

En conclusió, l'ordenament jurídic reconeix que el personal empleat públic pugui ser representat i defensat per l'Advocat de l'Estat davant qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en què es dirigeixi contra ells alguna acció com a conseqüència del legítim acompliment de les seves funcions o càrrecs, o quan haguessin complert ordre d'autoritat competent, sempre que sigui compatible amb la defensa dels drets i interessos generals de l'Estat, organisme o entitat corresponent.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.