Aplicació del permís per deure inexcusable per malaltia de fill menor d'edat.

La consulta versa sobre la possibilitat de concedir el permís per deure inexcusable per a la cura de fills menors d'edat per malaltia.

L'article 48.j) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara endavant TRLEBEP), estableix que els permisos i la seva durada serà, almenys els següents:

“j) Per temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral.”

El deure de caràcter personal o relacionat amb la conciliació de la vida familiar i laboral es caracteritzaria fonamentalment per ser aquella situació que no pot emparar-se per cap dels permisos i excedències continguts en el TRLEBEP, la concessió del qual, condicionada a les necessitats de servei, serà autoritzada o denegada de forma motivada pel superior jeràrquic.

És necessari puntualitzar que el “deure inexcusable” es configura com un concepte jurídic indeterminat que s'ha vingut interpretant d'acord amb la definició contemplada en el Manual de Procediments de Gestió de Recursos Humans, publicat per Resolució de 14 de desembre de 1992 per la Secretaria d'Estat de per a l'Administració Pública:

“S'entén per «deure inexcusable» l'obligació que incumbeix d'una persona l'incompliment de la qual li genera una responsabilitat d'índole civil, penal o administrativa. Dins del mateix concepte han d'incloure's també els deures de caràcter cívic com la participació en processos electorals i l'exercici del dret de sufragi.”

L'Acord de la Comissió Permanent de la Comissió Superior de Personal relatiu als criteris d'aplicació de la mesura de flexibilitat horària “bossa d'hores” prevista en l'apartat 8.8 de laResolución de 14 d'abril de 2026, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics. recull en el seu apartat 2 una sèrie de característiques del permís per deure inexcusable:

a) En principi i amb caràcter general es pot afirmar que té com a element definitori que els supòsits de fet revesteixin una gravetat evident, de tal forma que es tracti d'obligacions l'incompliment de les quals generi una responsabilitat directa i personal a l'interessat d'índole civil, penal o administrativa.

b) Es tracta d'un permís residual, d'aplicació subsidiària, en el sentit que s'aplica només quan no existeixin altres permisos o mediades que emparin la situació que es pretén protegir a través d'aquest.

c) Deu, per això, circumscriure's a situacions puntuals i imprevisibles, que no es prolonguin en el temps, i excepcionals, que no siguin reiterades; ja que, en cas contrari, semblaria convenient l'aplicació d'altres mesures de conciliació o flexibilització de la jornada de treball.

Així, el deure de caràcter personal o relacionat amb la conciliació de la vida familiar i laboral es caracteritzaria fonamentalment per ser aquella situació que no pot emparar-se per cap dels permisos i excedències continguts en el TRLEBEP, la concessió del qual, condicionada a les necessitats de servei, serà autoritzada o denegada de forma motivada pel superior jeràrquic.

En aquest sentit, el deure inexcusable no pot convertir-se en una figura que substitueixi altres permisos. Atès que el deure inexcusable és indefinit temporalment, perquè s'allargarà durant el temps indispensable, no és tant la durada del permís el que ha de ser valorat per l'òrgan gestor, sinó el supòsit de fet al qual responen les sol·licituds.

En tot cas, és l'òrgan competent per a la seva concessió qui ha d'apreciar les circumstàncies concurrents en cada cas, ja que la concessió del permís per deure inexcusable té caràcter potestatiu, per la qual cosa, si l'òrgan gestor valora que la situació per la qual se sol·licita el permís no compleix amb les notes esmentades anteriorment, relatives a una situació puntual, imprevisible i excepcional que ha de caracteritzar el fet causant, pot rebutjar l'esmentada sol·licitud.

En qualsevol cas, no és possible analitzar si cap o no el permís, sinó que serà la unitat competent la que, a la vista de les circumstàncies que concorren en el cas concret i la justificació d'aquestes, resolgui la concessió o no d'aquest.

Resolució de 14 d'abril de 2026, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics. disposa en el seu Apartat 8.8 l'existència d'una bossa d'hores de fins a un 5% de la jornada anual de cada empleat o empleada, per als casos de cura de fills o filles menors d'edat i menors subjectes a tutela o acolliment; i per a persones majors i persones amb discapacitat fins al primer grau de consanguinitat o afinitat.

Així mateix, s'ha de recordar la possibilitat d'ús d'altres permisos i mesures previstes normativament, com la reducció de jornada regulada en l'article 48.h) per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d'algun menor de dotze anys, el gaudi de fins a sis dies de permís per assumptes particulars al llarg de cada any, previst en l'article 48.k) del TRLEBEP o el permís per cura de fill menor afectat per càncer o una altra malaltia greu establert en l'article 49.e) TRLEBEP.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.