Última actualització: setembre 2025
Situació administrativa d'un funcionari durant el temps que mitjana entre la fi de la incapacitat temporal i la valoració de l'equip de valoració d'incapacitats (EVI)
Tant durant tot el període d'incapacitat temporal, com en el termini que dista des que finalitza la incapacitat temporal i fins que el funcionari és examinat per l'EVI, el funcionari es troba en situació de servei actiu.
La consulta versa sobre la situació administrativa que li correspon a un funcionari durant el temps que mitjana entre la fi de la incapacitat temporal i la valoració de l'equip de valoració d'incapacitats (EVI).
L'article 85 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (d'ara endavant, TRLEBEP), assenyala que els funcionaris de carrera es trobaran en alguna de les següents situacions: servei actiu, serveis especials, servei en altres Administracions Públiques, excedència i suspensió de funcions.
Per part seva, l'article 88 del Reglament General del Mutualisme Administratiu aprovat pel Reial decret 375/2003, de 28 de març, estableix que:
“1. Els funcionaris inclosos en l'àmbit d'aplicació del Règim Especial de la Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat es trobaran en situació d'incapacitat temporal quan per causa de malaltia o accident acreditin la concurrència simultània de les següents circumstàncies:
a) Patir un procés patològic per malaltia comuna o professional o per lesió per accident, sigui o no en acte de servei, o trobar-se en període d'observació per malaltia professional, que els impedeixi amb caràcter temporal el normal acompliment de les seves funcions públiques.
b) Rebre assistència sanitària per a la seva recuperació facilitada per la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat.
c) Haver obtingut una llicència per malaltia d'acord amb el procediment establert.
2. Així mateix, es trobaran en situació d'incapacitat temporal les funcionàries que es trobin en les situacions especials d'incapacitat temporal per contingències comunes a què es refereix l'article 169.1.a), paràgrafs segon i tercer, del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, en els termes dels articles 144, 172 i 173 de la mateixa norma”.
De l'avantdit s'infereix que, de conformitat amb el que es disposa en l'article 85 del TRLEBEP, un funcionari només pot trobar-se en alguna de les cinc situacions administratives en ell indicades, havent de considerar la situació d'incapacitat temporal, no com una de les citades situacions, sinó com un estat o contingència en el qual pot trobar-se un funcionari, i que es caracteritza per la concurrència simultània de les circumstàncies relacionades en l'article 88 del Reglament General del Mutualisme Administratiu, anteriorment assenyalades.
En conseqüència, i d'acord amb la informació aportada, la funcionària es troba en alguna de les situacions més amunt assenyalades, que es pressuposa que és la situació de servei actiu, sobre la base de les circumstàncies descrites.
D'altra banda, l'article 20 del text refós de la Llei sobre Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2000, de 23 de juny, disposa el següent en els seus apartats primer i segon:
“1. La durada i extinció de la situació de la incapacitat temporal seran les previstes per al Règim General de la Seguretat Social amb les particularitats que s'estableixen en els apartats següents.
2. La durada de la primera i successives llicències serà del temps previsiblement necessari per a la curació. Reglamentàriament es determinaran els terminis per a la presentació dels comunicats o informes mèdics que acreditin la necessitat de mantenir la llicència. A l'efecte de còmput de terminis, es considerarà que existeix nou procés patològic quan les malalties que pateixin el funcionari siguin diferents o no tinguin relació directa amb les del procés anterior i, en tot cas, quan s'hagin interromput les llicències durant un període mínim de 6 mesos”.
L'apartat quart d'aquest mateix precepte estableix el següent:
“4. Quan la situació d'incapacitat temporal s'extingeixi pel transcurs del termini màxim establert en el Règim General de la Seguretat Social, es procedirà a l'examen de la situació d'incapacitat temporal del funcionari en els mateixos termes i terminis establerts en aquest Règim i per part del corresponent equip o unitat de valoració d'incapacitats permanents a la qual la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat hagi encomanat aquesta funció o que resulti procedent d'acord amb el Cos o Escala del funcionari.
Aquest examen determinarà si l'estat d'incapacitació del funcionari donarà lloc a la seva qualificació d'incapacitat amb caràcter permanent per a les funcions pròpies del seu Cos o Escala i a la consegüent declaració de jubilació per incapacitat permanent per al servei.
En aquells casos en els quals es dictamini que, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat del funcionari amb vista a la seva reincorporació al servei, la situació clínica de l'interessat fes aconsellable demorar la citada qualificació, aquesta podrà retardar-se pel període precís, que, en cap cas, podrà depassar el temps màxim de durada des de la data en què s'hagi iniciat la situació d'incapacitat temporal, segons el que s'estableix en el Règim General. En aquest període es prorrogaran els efectes de la situació d'incapacitat temporal”.
En aquest sentit, cal assenyalar que el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, disposa en el seu article 169.1.a) el que segueix:
“1. Tendrán la consideración de situaciones determinantes de incapacidad temporal:
a) Les degudes a malaltia comuna o professional i a accident, sigui o no de treball, mentre el treballador rebi assistència sanitària de la Seguretat Social i estigui impedit per al treball, amb una durada màxima de tres-cents seixanta-cinc dies, prorrogables per altres cent vuitanta dies quan es presumeixi que durant ells pot el treballador ser donat d'alta metgessa per curació. (…)”.
No obstant això, l'article 174.2 de la mateixa Llei disposa en el paràgraf segon el que segueix:
“No obstant això, en aquells casos en els quals, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat del treballador, amb vista a la seva reincorporació laboral, la situació clínica de l'interessat fes aconsellable demorar la citada qualificació, aquesta podrà retardar-se pel període precís, sense que en cap cas es puguin depassar els set-cents trenta dies naturals sumats els d'incapacitat temporal i els de prolongació dels seus efectes”.
La norma regula el termini màxim de la incapacitat temporal, així com la pròrroga del termini quan existeixin expectatives de recuperació o millora. Transcorregut aquest termini ha d'entendre's, amb caràcter general, que el funcionari ha de ser donat d'alta i haurà de reincorporar-se al seu lloc de treball, la qual cosa sembla deduir-se clarament, no sols de l'assenyalat, sinó també del que es disposa en l'apartat 4.f) de l'article 92 del Reglament General del Mutualisme Administratiu, segons el qual el dret al reconeixement de la situació d'incapacitat temporal s'extingirà per: “f) En tot cas, per l'esgotament de la durada màxima a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article”.
D'altra banda, el dictamen avaluador al qual fa referència l'article 20.4 del text refós de la Llei sobre Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat, no té per objectiu assenyalar si es produeix o no l'extinció de la situació d'incapacitat temporal —per a això cal estar al que es disposa en l'article 92 del Reglament General del Mutualisme Administratiu—, sinó valorar si es donen els requisits perquè es produeixi el reconeixement de la situació de la incapacitat permanent, i en conseqüència, la consegüent declaració de jubilació per incapacitat permanent per al servei ja que com s'ha indicat, el citat informe s'emet amb caràcter general una vegada esgotada la incapacitat temporal.
No obstant això, hi ha malalties o lesions que no permeten determinar la incapacitat permanent d'aquest, però, malgrat això, es tracta d'una malaltia que en repetides i constants ocasions impedeix al funcionari el correcte acompliment de les seves funcions, per la qual cosa haurà de ser concedida la corresponent llicència, sense perjudici de realitzar les comprovacions necessàries sobre la veracitat dels fets al·legats.
En definitiva, tant durant tot el període d'incapacitat temporal, com en el termini que vas donar des que finalitza la incapacitat temporal i fins que el funcionari és examinat per l'equip de valoració d'incapacitats (EVI), el funcionari es troba en situació de servei actiu, sent així que, una vegada esgotat el període màxim d'incapacitat temporal, i fins que és revisat per l'EVI, en principi, el funcionari haurà de reincorporar-se al treball tret que presentés un nou comunicat de baixa i s'atorgués la corresponent llicència per malaltia.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.