Última actualització: setembre 2025
Possibilitat d'acollir-se a l'excedència voluntària per agrupació familiar quan el cònjuge és funcionari en l'Administració d'un altre Estat membre de la Unió Europea.
No podrà reconèixer-se l'excedència voluntària per agrupació familiar quan el cònjuge és funcionari en l'Administració d'un altre Estat membre de la Unió Europea.
La qüestió plantejada versa sobre l'excedència voluntària per agrupació familiar, en concret, sobre els supòsits que donen lloc a aquesta excedència.
En primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. Conforme a l'article 89.2 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre:
«Podrà concedir-se l'excedència voluntària per agrupació familiar sense el requisit d'haver prestat serveis efectius en qualsevol de les Administracions Públiques durant el període establert als funcionaris el cònjuge dels quals resideixi en una altra localitat per haver obtingut i estar exercint un lloc de treball de caràcter definitiu com a funcionari de carrera o com a laboral fix en qualsevol de les Administracions Públiques, Organismes públics i Entitats de Dret públic dependents o vinculats a elles, en els Òrgans Constitucionals o del Poder Judicial i Òrgans similars de les Comunitats Autònomes, així com a la Unió Europea o en Organitzacions Internacionals.
Els qui es trobin en situació d'excedència voluntària per agrupació familiar no reportaran retribucions, ni els serà computable el temps que romanguin en tal situació a l'efecte d'ascensos, triennis i drets en el règim de Seguretat Social que els sigui aplicable».
D'aquesta manera, els requisits que exigeix el TREBEP per a concedir aquest tipus d'excedència són que qui el sol·liciti sigui un funcionari de carrera i que es doni la causa que justifica la seva concessió, això és, que el cònjuge del funcionari sol·licitant resideixi en un altre municipi per haver obtingut i exercit un lloc de treball de caràcter definitiu com a funcionari de carrera o com a laboral fix en qualsevol de les Administracions, ens o organismes públics als quals es refereix l'article 89.3 del TRLEBEP.
En relació amb les Administracions Públiques a les quals es refereix l'article i, en concret, si dins d'aquestes estan incloses les Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea; cal assenyalar, en primer lloc, que quan la pròpia norma es refereix al seu àmbit d'aplicació en l'article 2 inclou una sèrie d'Administracions Públiques entre les quals no es troben les Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea.
Així mateix, quan s'ha volgut incloure les Administracions dels Estats membres de la Unió Europea s'ha fet expressament; com és el cas dels serveis prestats en aquestes, a l'efecte de còmput de triennis previs a l'ingrés en els Cossos i Escales de funcionaris (Disposició addicional vintena sisena de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, introduïda per la Llei 2/2004, de 27 de desembre).
D'altra banda, l'article 89.3 del TRLEBEP descriu expressament quines són les “Administracions Públiques” respecte de les quals resulta d'aplicació l'article. Així, juntament amb les Administracions ja referides en l'article 2, el propi apartat 3 de l'article 89 inclou també a la “Unió Europea” i a les “organitzacions internacionals”, però no realitza cap esment a les Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea.
Per tot això, s'entén que quan l'article 89.3 TRLEBEP es refereix al fet que el cònjuge estigui exercint un lloc de treball de caràcter definitiu com a funcionari de carrera o com a laboral fix en qualsevol de les Administracions Públiques no es pot entendre inclòs dins d'aquest concepte a les Administracions dels Estats membres de la Unió Europea.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.