Compatibilitat excedència per cura de fills i acompliment de segona activitat pública.

La qüestió plantejada versa sobre amb la situació administrativa d'una funcionària que estant és situació d'excedència per cura de fill, és nomenat funcionària interina en una altra Administració.

Abans d'abordar la qüestió plantejada, cal valorar el marc jurídic d'aplicació. L'article 89.4 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP) preveu en el seu apartat que els funcionaris de carrera:

“Tindran dret a un període d'excedència de durada no superior a tres anys per a atendre a cura de cada fill, tant quan el sigui per naturalesa com per adopció, o de cada menor subjecte a guarda amb finalitats d'adopció o acolliment permanent, a comptar des de la data de naixement o, si escau, de la resolució judicial o administrativa. També tindran dret a un període d'excedència de durada no superior a tres anys, per a atendre a cura d'un familiar que es trobi al seu càrrec, fins al segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat que per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat no pugui valer-se per si mateix i no exerceixi activitat retribuïda”.

Aquesta situació administrativa atorga una sèrie de drets als funcionaris, com és que “el temps de permanència en aquesta situació serà computable a l'efecte de triennis, carrera i drets en el règim de Seguretat Social que sigui aplicable. El lloc de treball exercit es reservarà, almenys, durant dos anys. Transcorregut aquest període, aquesta reserva el serà a un lloc en la mateixa localitat i d'igual retribució”.

D'acord amb la disposició final quarta del TRLEBEP “fins que es dictin les lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposin al que s'estableix en aquest Estatut”. En conseqüència, a l'efecte d'excedències, continua aplicant-se l'article 14 del Reglament de Situacions Administratives, aprovat pel Reial decret 365/1995, de 10 de març, que estableix que:

“La concessió de l'excedència per cura de fills es farà prèvia declaració del peticionari que no exerceix activitat que pugui impedir o menyscabar la cura personal del fill menor”.

Així, es planteja si és compatible la situació administrativa d'excedència per a la cura de fills amb el nomenament com a funcionària interina en una altra Administració. És a dir, si és compatible l'excedència per a la cura de fills amb l'exercici d'una segona activitat pública.

En aquest aspecte, s'observa que el legislador ha establert mesures legals i reglamentàries expresses per a impedir que l'excedència per cura de fill s'utilitzi amb finalitats diferents de la finalitat que justifica l'existència d'aquesta situació administrativa que, com s'ha dit anteriorment, resulta privilegiada respecte d'altres situacions. Per això constitueix una obligació per al funcionari sol·licitant la declaració prèvia per la qual manifesta expressament que no exerceix una altra activitat que pugui impedir o menyscabar la cura personal del fill menor. En concret, el ja esmentat article 14 del Reial decret 365/1995 obliga a declarar, abans de la concessió de l'excedència, que no s'exerceix una altra activitat que menyscabi la cura el menor.

D'aquesta manera, no sols es concep com una garantia de la cura del fill, sinó també com un mecanisme de garantia per al correcte ús de la normativa en matèria de situacions administratives, a fi d'evitar que puguin concórrer suposats de frau de llei, si s'utilitzés la situació d'excedència per cura de fill per a evitar el passi a una altra situació administrativa quan es donés el supòsit de fet corresponent per a això.

La finalitat d'aquesta situació administrativa, que comporta una sèrie de drets que no assisteixen altres situacions administratives, com l'excedència voluntària, té com a exclusiva finalitat possibilitar la cura i atenció del fill menor. És per això que la seva concessió està supeditada al fet que no s'infringeixi aquesta finalitat. Correspon, per tant, a l'òrgan que va declarar la situació d'excedència valorar si l'exercici d'una determinada activitat pot impedir o menyscabar la cura personal del fill menor de tres anys.

En aquest sentit, l'òrgan haurà de valorar qüestions com les activitats exercides en el nou lloc de treball, així com la jornada i altres condicions de treball a fi de determinar si és compatible el nomenament com a funcionària interina i la cura del menor, a fi d'evitar un frau de llei.

D'altra banda, cal assenyalar les mesures que poguessin aplicar-se en cas d'entendre la unitat que no resulta compatible l'excedència per cura de fill amb l'acompliment d'un lloc com a funcionària interina.

En aquest cas concret, la funcionària ha accedit a un nou lloc del sector públic, com a funcionària interina, que podria segons el parer de la unitat de personal ser incompatible amb l'excedència per cura de fills. Per a realitzar aquest judici, en tot cas, és necessari que des de la unitat de personal es requereixi a la funcionària per a obtenir informació sobre el nou lloc de treball i que es justifiqui així la deguda compatibilitat entre l'excedència i l'acompliment del nou lloc de treball.

Una vegada es posseeixin els elements de judici necessari, en cas que s'entengui per la unitat de personal que no és compatible l'excedència per cura de fill amb l'acompliment d'un lloc com a funcionària interina, s'haurà de notificar la fi de l'excedència a la funcionària perquè procedeixi al reingrés en el termini legalment establert o bé sol·liciti la passada a la situació administrativa compatible amb el desenvolupament d'aquesta activitat, que és l'excedència voluntària per interès particular.

En el nostre règim de situacions administratives, la d'excedència voluntària per interès particular apareix com un dret concedit al funcionari, condicionat al compliment d'una sèrie de requisits –tant per a la seva declaració com per a la seva permanència en la situació-, supeditat sempre a la bona marxa del servei. No obstant això, aquesta situació té un altre vessant, derivada de l'incompliment dels terminis imposats per a sol·licitar el reingrés al servei actiu, una vegada desaparegudes les causes que van determinar la passada del funcionari a altres situacions administratives, tal com estableix l'article 89.2 del TREBEP en els següents termes:

“Procedirà declarar d'ofici l'excedència voluntària per interès particular quan finalitzada la causa que va determinar el passi a una situació diferent a la de servei actiu, s'incompleixi l'obligació de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini en què es determini reglamentàriament”.

En aquests supòsits, davant la impossibilitat d'obligar al reingrés al servei actiu a un funcionari que no sol·licita el reingrés en un determinat termini, l'ordenament jurídic preveu que, cas d'incomplir-se, es desencadeni com a conseqüència la impossibilitat de fer-ho fins que transcorri el termini mínim de permanència en la situació d'excedència voluntària, és a dir, en dos anys.

D'aquesta manera, la declaració de l'excedència ve determinada per la pròpia Administració que “ex lege” imposa aquesta situació com a conseqüència de l'incompliment de l'obligació de sol·licitar el reingrés al servei actiu en els terminis establerts per a això, impedint la seva reincorporació durant, almenys, dos anys.

En conseqüència, aquells funcionaris que incompleixin amb l'obligació de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini establert reglamentàriament, una vegada finalitzada la causa que va determinar el passi a una situació diferent a la d'actiu, han de ser declarats en excedència voluntària per interès particular sense necessitat de reunir un mínim d'anys de serveis efectius en qualsevol de les Administracions Públiques.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.