Durada de l'excedència per violència de gènere.

Es formula consulta relativa a la durada de l'excedència per raó de violència de gènere contemplada en l'article 89.5 del Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, al tenor del qual:

“5. Les funcionàries víctimes de violència de gènere o de violència sexual, per a fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social integral, tindran dret a sol·licitar la situació d'excedència sense haver d'haver prestat un temps mínim de serveis previs i sense que sigui exigible termini de permanència en aquesta.

Durant els sis primers mesos tindran dret a la reserva del lloc de treball que exerciran, sent computable aquest període a l'efecte d'antiguitat, carrera i drets del règim de Seguretat Social que sigui aplicable.

Quan les actuacions judicials l'exigissin es podrà prorrogar aquest període per tres mesos, amb un màxim de divuit, amb idèntics efectes als assenyalats anteriorment, a fi de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima. (…)”.

En primer lloc, com disposa expressament el precepte transcrit en el seu primer paràgraf, cal recordar que l'excedència a favor de les funcionàries víctimes de violència de gènere, prevista per a fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social integral, és una situació administrativa a la qual pot acollir-se la funcionària sense que per a això hagi hagut de prestar un temps mínim de serveis i sense que li pugui ser exigible un termini de permanència en aquesta.

Partint d'aquestes previsions, el segon paràgraf de la norma preveu que durant els sis primers mesos en aquesta situació la funcionària posseeix el dret a la reserva del lloc de treball que vingués exercint, així com el còmput d'aquest període de temps a l'efecte d'antiguitat, carrera professional o drets en el Règim de la Seguretat Social al qual correspongui.

Aquest període inicial de sis mesos ve a ser ampliat pel paràgraf següent, que permet que pugui prorrogar-se aquesta reserva, així com els drets annexos a la mateixa, quan amb la finalitat de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima, així l'exigeixin les actuacions judicials.

En aquest cas, el que disposa la Llei és que es pugui prorrogar aquest període inicial de sis mesos, amb idèntics efectes als ja assenyalats, diu el precepte, “per tres mesos, amb un màxim de divuit”, sorgint aquí el dubte de si la pròrroga és de fins a divuit mesos, amb independència del període inicial –sis mesos-, o si, per contra, divuit mesos són el topall màxim al qual pot arribar aquesta reserva del lloc de treball.

S'entén que el límit de divuit mesos no s'aplica només a la pròrroga i al marge del període inicial, sinó que tal límit opera sobretot el període, de tal forma que la reserva que inicialment és de fins a sis mesos, pot, quan així es procedeixi a la llum de les actuacions judicials, i per a garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima, prorrogar-se per tres mesos, però sense que la pròrroga es configuri com un període nou i independent, sinó que, per la seva pròpia naturalesa, suposa un període que s'afegeix o suma a l'inicial, de manera que el límit de divuit mesos de reserva de la mateixa plaça es referiria a tot el període des del seu inici i no al període de pròrroga.

Examinant ara els orígens d'aquesta classe d'excedència, ha de tenir-se en compte que l'excedència per violència de gènere sobre la dona funcionària es va introduir en l'ordenament jurídic de la funció pública, a través de la seva inclusió en l'article 29.8 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, per la Llei orgànica 1/2004, de 28 desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, precepte que posseïa una redacció molt similar a la que ara conté l'article 89.5.

En aquest sentit, si s'estudia l'evolució normativa posterior a la Llei orgànica 1/2004, de 28 desembre, ben estatal, ben autonòmica, es confirma la conclusió abans enunciada.

Així, la Llei orgànica 9/2015, de 28 de juliol, de Règim de Personal de la Policia Nacional, que respecte a les situacions administratives adapten les previsions sobre aquesta matèria contingudes en el citat Estatut Bàsic de l'Empleat públic per als funcionaris de la Policia Nacional, assenyala en el seu article 61, respecte a l'excedència per raó de violència de gènere, que es podrà prorrogar el període de reserva “fins a un màxim de divuit mesos”.

La Llei 7/2005, de 24 de maig, de la Funció Pública de Castella i Lleó quan regula aquesta excedència assenyala que, si així es desprèn de les actuacions de tutela judicial, es podrà prorrogar “per períodes de tres mesos, fins a un màxim de divuit, el període en el qual, d'acord amb el paràgraf anterior, es tindrà dret a la reserva del lloc de treball”.

O bé, l'article 177 de la Llei 2/2015, de 29 d'abril, de l'ocupació pública de Galícia, regula la possible pròrroga “Quan les actuacions judicials així l'exigeixin, aquest període es prorrogarà per terminis de tres mesos, fins a un màxim total de divuit”.

En conclusió, s'entén que l'excedència per raó de violència de gènere no exigeix un termini mínim de serveis previs per a poder gaudir-se ni exigeix un termini de gaudi màxim, però el dret a la reserva del lloc de treball i altres drets annexos a la mateixa tindrà una durada màxima total de divuit mesos, incloses les pròrrogues que es pogués recordar quan les actuacions judicials l'exigissin a fi de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.