Duració de l'excedència per violència de gènere.

Es formula consulta relativa a la duració de l'excedència per raó de violència de gènere contemplada en l'article 89.5 del Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, al tenor del qual:

“5. Les funcionàries víctimes de violència de gènere o de violència sexual, per a fer efectiva la seua protecció o el seu dret a l'assistència social integral, tindran dret a sol·licitar la situació d'excedència sense haver d'haver prestat un temps mínim de serveis previs i sense que siga exigible termini de permanència en aquesta.

Durant els sis primers mesos tindran dret a la reserva del lloc de treball que exerciran, sent computable aquest període a l'efecte d'antiguitat, carrera i drets del règim de Seguretat Social que siga aplicable.

Quan les actuacions judicials l'exigiren es podrà prorrogar este període per tres mesos, amb un màxim de díhuit, amb idèntics efectes als assenyalats anteriorment, a fi de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima. (…)”.

En primer lloc, com disposa expressament el precepte transcrit en el seu primer paràgraf, cal recordar que l'excedència a favor de les funcionàries víctimes de violència de gènere, prevista per a fer efectiva la seua protecció o el seu dret a l'assistència social integral, és una situació administrativa a la qual pot acollir-se la funcionària sense que per a això haja hagut de prestar un temps mínim de serveis i sense que li puga ser exigible un termini de permanència en aquesta.

Partint d'estes previsions, el segon paràgraf de la norma preveu que durant els sis primers mesos en esta situació la funcionària posseïx el dret a la reserva del lloc de treball que vinguera exercint, així com el còmput d'este període de temps a l'efecte d'antiguitat, carrera professional o drets en el Règim de la Seguretat Social al qual corresponga.

Este període inicial de sis mesos ve a ser ampliat pel paràgraf següent, que permet que puga prorrogar-se aquesta reserva, així com els drets annexos a la mateixa, quan amb la finalitat de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima, així l'exigisquen les actuacions judicials.

En este cas, el que disposa la Llei és que es puga prorrogar eixe període inicial de sis mesos, amb idèntics efectes als ja assenyalats, diu el precepte, “per tres mesos, amb un màxim de díhuit”, sorgint ací el dubte de si la pròrroga és de fins a díhuit mesos, amb independència del període inicial –sis mesos-, o si, per contra, díhuit mesos són el topall màxim al qual pot arribar aquesta reserva del lloc de treball.

S'entén que el límit de díhuit mesos no s'aplica només a la pròrroga i al marge del període inicial, sinó que tal límit opera sobretot el període, de tal forma que la reserva que inicialment és de fins a sis mesos, pot, quan així es procedisca a la llum de les actuacions judicials, i per a garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima, prorrogar-se per tres mesos, però sense que la pròrroga es configure com un període nou i independent, sinó que, per la seua pròpia naturalesa, suposa un període que s'afig o suma a l'inicial, de manera que el límit de díhuit mesos de reserva de la mateixa plaça es referiria a tot el període des del seu inici i no al període de pròrroga.

Examinant ara els orígens d'esta classe d'excedència, ha de tindre's en compte que l'excedència per violència de gènere sobre la dona funcionària es va introduir en l'ordenament jurídic de la funció pública, a través de la seua inclusió en l'article 29.8 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, per la Llei orgànica 1/2004, de 28 desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, precepte que posseïa una redacció molt similar a la que ara conté l'article 89.5.

En este sentit, si s'estudia l'evolució normativa posterior a la Llei orgànica 1/2004, de 28 desembre, ben estatal, ben autonòmica, es confirma la conclusió abans enunciada.

Així, la Llei orgànica 9/2015, de 28 de juliol, de Règim de Personal de la Policia Nacional, que respecte a les situacions administratives adapten les previsions sobre aquesta matèria contingudes en el citat Estatut Bàsic de l'Empleat públic per als funcionaris de la Policia Nacional, assenyala en el seu article 61, respecte a l'excedència per raó de violència de gènere, que es podrà prorrogar el període de reserva “fins a un màxim de díhuit mesos”.

La Llei 7/2005, de 24 de maig, de la Funció Pública de Castella i Lleó quan regula esta excedència assenyala que, si així es desprén de les actuacions de tutela judicial, es podrà prorrogar “per períodes de tres mesos, fins a un màxim de díhuit, el període en el qual, d'acord amb el paràgraf anterior, es tindrà dret a la reserva del lloc de treball”.

O bé, l'article 177 de la Llei 2/2015, de 29 d'abril, de l'ocupació pública de Galícia, regula la possible pròrroga “Quan les actuacions judicials així l'exigisquen, este període es prorrogarà per terminis de tres mesos, fins a un màxim total de díhuit”.

En conclusió, s'entén que l'excedència per raó de violència de gènere no exigeix un termini mínim de serveis previs per a poder gaudir-se ni exigeix un termini de gaudi màxim, però el dret a la reserva del lloc de treball i altres drets annexos a la mateixa tindrà una duració màxima total de díhuit mesos, incloses les pròrrogues que es poguera recordar quan les actuacions judicials l'exigiren a fi de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.