Última actualització: setembre 2025
Procedència de serveis especials a funcionari d'Escala d'OPIS que obté beca en Universitat
L'adjudicació d'una beca no justificaria la passada del funcionari a la situació administrativa de serveis especials a causa de, en primer lloc, l'excepcionalitat d'aquesta situació administrativa i, en segon lloc, perquè no sembla quedar justificada la seva participació com a funcionari de carrera ni l'existència d'un interès per al seu propi Organisme o per a l'Administració General de l'Estat.
La qüestió plantejada versa sobre la situació administrativa que correspon a un funcionari que obté una Beca Marie Curie per a un període de 14 mesos.
Els objectius específics de les Beques intraeuropees de recerca Marie Curie per al desenvolupament professional són, segons es descriuen en el Work Programme, el suport al desenvolupament o reinici de la carrera professional d'investigadors amb experiència en diferents etapes de les seves carreres professionals. Aquestes Beques persegueixen la posada en valor de la diversificació de les seves competències individuals en termes d'adquisició de tècniques a un nivell multi o interdisciplinari, així com, en el seu cas, l'emprenedoria d'experiències intersectorials. Amb tot això es persegueix el suport als investigadors en l'obtenció o reforçament de llocs de comandament independents, per exemple, investigador principal, professor universitari o altres llocs destacats dels àmbits educatiu o empresarial.
Aquestes Beques proporcionen suport financer a les propostes de mobilitat individuals presentades per investigadors amb experiència en associació amb les organitzacions amfitriones establertes en els Estats membres o en països associats. Com a regla general s'assenyala que l'organització amfitriona reclutarà a l'investigador mitjançant un contracte de treball o una beca amb total cobertura de Seguretat Social, estant previst per a casos molt excepcionals l'abonament d'una beca per un import fix amb una cobertura mínima de Seguretat Social.
Amb caràcter previ, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 87.1 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre estableix amb caràcter bàsic els supòsits en els quals els funcionaris de carrera seran declarats en la situació administrativa de serveis especials i, en l'apartat b) del citat article estableix el supòsit següent: “quan siguin autoritzats per a realitzar una missió per període determinat superior a sis mesos en Organismes Internacionals, Governs o Entitats Públiques estrangeres o en programes de cooperació internacional”.
Sense perjudici de l'anteriorment assenyalat, d'un altre costat, l'apartat 4t de l'article 87 de l'EBEP assenyala que “la declaració d'aquesta situació procedirà en tot cas, en els supòsits que es determinin en el present Estatut i en les Lleis de Funció Pública que es dictin en desenvolupament d'aquest”.
En tot cas, fins que s'aprovin les lleis de Funció Pública de desenvolupament del TREBEP, i en aplicació de la disposició quarta, continua vigent la regulació de les situacions administratives continguda en la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública i en el Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de Situacions Administratives.
L'Acord de la Comissió Superior de Personal de 13 de juliol de 1995, pel qual es fixen els criteris d'aplicació d'aquest Reglament de Situacions Administratives, entre altres extrems precisa quins criteris seguir per a declarar la situació de serveis especials per la participació d'un funcionari en una missió de cooperació internacional, Organismes Internacionals, Governs o Entitats Públiques estrangeres. Estableix que “la situació de serveis especials de l'apartat a) de l'article 29.2 de la Llei 30/1984, s'atorgarà quan el funcionari participi en una missió de les característiques fixades en aquest precepte, en qualsevol cas, per temps superior a sis mesos sense dret a dietes, i sempre que consti l'interès de l'Administració Pública”.
“Aquest interès haurà de quedar justificat pel Ministeri d'Afers exteriors, bé en forma específica o per derivar-se d'algun dels següents factors:
1r Quan la cooperació amb un país determinat té un valor prioritari per a la política exterior espanyola.
2n Quan el projecte de cooperació en el qual s'integri al funcionari pugui donar lloc a l'entrada al país estranger d'empreses espanyoles.
3r En raó del lloc a ocupar, quan el funcionari vagi en qualitat de “Expert”, “Consultor”, “Assessor”, “Col·laborador Especial d'Alt Nivell”, “Cap de Missió”, “Director o Subdirector d'un Projecte”, “Supervisor” o “Representant Resident”.
4t Quan la missió a realitzar pel funcionari estigui emmarcada dins d'un Projecte contemplat en un Conveni de Cooperació Científica, Tècnica o Cultural signat entre Espanya i un determinat país (en el cas que es tracti d'una assistència tècnica de caràcter bilateral).
5è Quan es tracti d'una col·laboració especial en un cas d'emergència.
6è Pel que es refereix a cooperació multilateral, és a dir, als casos en què el funcionari sigui contractat per un Organisme Internacional (bé que el contracte li sigui ofert per l'Organisme o que s'hagi produït mitjançant sol·licitud del funcionari a aquell, que posteriorment li selecciona i contracta), existirà especial interès en els casos esmentats en el punt 3r i més concretament quan el nivell del lloc que vagi a ocupar tingui com a mínim grau P-4, equivalent o superior.”
D'altra banda, i a l'efecte de determinar si en el supòsit plantejat procedeix la declaració de la situació de serveis especials, convé recordar que la Sentència del Tribunal Constitucional 99/1987 va assenyalar que aquesta situació constitueix una situació de privilegi i que, com tot privilegi, ha de merèixer sempre una interpretació restrictiva.
D'igual manera, la Comissió per a l'estudi i preparació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic en el seu informe de 25 d'abril de 2005 considera que la situació de serveis especials ha de continuar tenint caràcter excepcional, ja que no deixa de tractar-se d'una situació privilegiada, com la jurisprudència destaca, i que els beneficis que d'ella deriven haurien de restringir-se als càrrecs electius, als de naturalesa o confiança política en sentit estricte, així com als qui ocupin llocs rellevants i de caràcter temporal en organismes internacionals i en els òrgans constitucionals o equivalents de les Comunitats Autònomes.
Sobre la base de la informació subministrada, les Beques Marie Curie són beques que consisteixen en una estada formativa, és a dir, que tenen per finalitat facilitar la formació dels investigadors que compleixin amb els requisits previstos en la convocatòria.
És a dir, es tracta exclusivament d'una activitat formativa però, en cap cas, implica la participació de la interessada en representació de l'Estat o de l'Administració General de l'Estat, o participa en un Projecte internacional en la seva condició de funcionari o assimilat.
Per tant, a criteri d'aquesta unitat, l'adjudicació d'aquesta Beca no justificaria la passada del funcionari a la situació administrativa de serveis especials a causa de, en primer lloc, l'excepcionalitat d'aquesta situació administrativa i, en segon lloc, perquè no sembla quedar justificada la seva participació com a funcionari de carrera ni l'existència d'un interès per al seu propi Organisme o per a l'Administració General de l'Estat.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.