Edat en la qual procedeix declarar la jubilació forçosa d'un funcionari que està enquadrat en el Règim General de la Seguretat Social i en el Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat

La qüestió plantejada versa sobre l'edat en la qual procedeix declarar la jubilació forçosa d'un funcionari que està enquadrat en el Règim General de la Seguretat Social i en el Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat.

Per a això procedeix analitzar el que es preveu en el Text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, (d'ara endavant, TRLEBEP) i la normativa en matèria de Seguretat Social, en particular el Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny (TRLGSS, d'ara endavant), i el Reial decret 691/1991, de 12 d'abril, sobre còmput recíproc de quotes entre Règims de la Seguretat Social (RD/RD 1991, d'ara endavant).

L'art. 67 del TRLEBEP regula la jubilació forçosa amb aquest literal:

“1. La jubilació dels funcionaris podrà ser:

b) Forçosa, en complir l'edat legalment establerta.

(…)

3. La jubilació forçosa es declararà d'ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d'edat.

No obstant això, en els termes de les lleis de Funció Pública que es dictin en desenvolupament d'aquest Estatut, es podrà sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixi setanta anys d'edat. L'Administració Pública competent haurà de resoldre de forma motivada l'acceptació o denegació de la prolongació.

Del que es disposa en els dos paràgrafs anteriors quedaran exclosos els funcionaris que tinguin normes estatals específiques de jubilació.

4. Amb independència de l'edat legal de jubilació forçosa establerta en l'apartat 3, l'edat de la jubilació forçosa del personal funcionari inclòs en el Règim General de la Seguretat Social serà, en tot cas, la que prevegin les normes reguladores d'aquest règim per a l'accés a la pensió de jubilació en la seva modalitat contributiva sense coeficient reductor per raó de l'edat.”

Per tant, aquest article planteja un règim dual respecte de l'edat de jubilació forçosa en funció de l'enquadrament del funcionari en l'un o l'altre règim, sense perjudici de l'existència de lleis específiques de jubilació i sense perjudici de la regulació relativa a la prolongació en el servei actiu. Respecte d'aquest últim incís, cal recordar que els funcionaris poden sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu fins als 70 anys en aquelles Administracions Públiques que no hagin establert mesures temporals de suspensió d'aquesta pròrroga.

Per al personal enquadrat en el Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat, l'edat de jubilació forçosa és seixanta-cinc anys.

Per al personal enquadrat en el Règim de Seguretat Social, la redacció vigent prové de la modificació operada pel Reial decret llei 20/2012, 14 de juliol, la finalitat del qual era compassar la regulació vigent amb la reforma de les pensions públiques que es va realitzar a través de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, mitjançant la qual es va introduir un calendari d'aplicació progressiva de la nova edat de jubilació de 65 a 67 anys en 2027 (actualment, Disposició transitòria setena del TRLGSS).

Amb això es garantia que l'edat de jubilació forçosa per als funcionaris públics inclosos en el Règim General de la Seguretat Social coincidís a cada moment amb l'edat prevista en aquest Règim per a accedir a la pensió ordinària de jubilació, sense que es produeixi cap pèrdua retributiva.

Així, en funció d'aplicació progressiva de l'edat de jubilació, si en 2013, l'edat de jubilació forçosa dels funcionaris públics inclosos en el Règim General de la Seguretat Social era de 65 anys i 1 mes, en 2025 l'edat és de 66 anys i 8 mesos i a partir de 2027 serà de 67 anys.

El que vol dir l'expressió “jubilació en la seva modalitat contributiva sense coeficient reductor per raó de l'edat”, és que l'edat perquè els funcionaris puguin accedir a la jubilació forçosa serà la prevista per a la jubilació contributiva de caràcter ordinari, és a dir, per a la jubilació en la qual no s'apliquen coeficients reductors, evitant així confondre aquesta jubilació amb la jubilació anticipada, en la qual sí que s'apliquen coeficients reductors.

Una vegada assenyalat l'anterior, procedeix analitzar quina és l'edat de jubilació forçosa del funcionari que es troba enquadrat simultàniament en el Règim General de la Seguretat Social i en el Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat.

D'acord amb l'exposat anteriorment, les reformes legislatives efectuades pel que fa al Règim General de la Seguretat Social garanteixen que l'edat de jubilació forçosa per als funcionaris inclosos en aquest règim coincideixi a cada moment amb l'edat prevista per a accedir a la pensió ordinària de jubilació.

L'article 4.2 del RD/RD 1991 estableix que “la pensió serà reconeguda per l'Òrgan o Entitat gestora del règim al qual el causant hagués efectuat les últimes cotitzacions. En el cas que aquesta anés simultània, la competència per a la resolució correspondrà al règim respecte del qual aquell tingués acreditat major període cotitzat. Aquest Òrgan o Entitat resoldrà aplicant les seves pròpies normes però tenint en compte la totalització de períodes a què es refereix el número anterior.

No obstant això, si en tal règim l'interessat no complís les condicions exigides per a obtenir dret a pensió, procedirà que resolgui l'altre règim amb aplicació de les seves pròpies normes i tenint en compte, així mateix, l'expressada totalització”.

D'acord amb el precepte citat, la pensió dels funcionaris que acrediten una doble carrera de cotització i de serveis en el Règim General de la Seguretat Social i en el Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat haurà de ser reconeguda per l'Òrgan o Entitat gestora del règim al qual haguessin efectuat les últimes cotitzacions. En el cas que aquesta anés simultània, la competència per a la resolució correspondrà al règim respecte del qual aquell tingués acreditat major període cotitzat. Aquest Òrgan o Entitat resoldrà aplicant les seves pròpies normes, però tenint en compte la totalització de períodes de cotització.

Així mateix, s'estableix que, si en tal règim l'interessat no complís les condicions exigides per a obtenir dret a pensió, procedirà que resolgui l'altre règim amb aplicació de les seves pròpies normes i tenint en compte, així mateix, l'expressada totalització.

Atès que en el Règim General de la Seguretat Social es tendeix a fer coincidir l'edat mínima de jubilació forçosa amb l'edat mínima a la qual es té dret a la pensió ordinària de jubilació, cal interpretar que el funcionari enquadrat en dos règims de Seguretat Social podrà ser jubilat forçosament a l'edat establerta en un dels règims en què estigui enquadrat, sempre que es compleixin els altres requisits establerts per a això, en el cas que no compleixi amb els requisits per a poder jubilar-se establerts en l'altre règim en què està enquadrat.

La jubilació per qualsevol dels dos règims de Seguretat Social implicarà en tot cas la pèrdua de la condició de funcionari i haurà de procedir-se al reconeixement del dret a la pensió d'aquests funcionaris, prèvia totalització dels períodes de cotització si escau, d'acord amb el que es disposa en el Reial decret 691/1991, de 12 d'abril.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.