La present manifestació d'interès s'emmarca en l'Agenda Espanya Digital 2026, full de ruta per a desplegar els programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (d'ara endavant, Pla de Recuperació) en l'àmbit digital. Gràcies a les reformes estructurals i les inversions finançades amb els fons europeus Next Generation EU, Espanya està mobilitzant un volum d'inversió sense precedents per al període 2020-2026 mitjançant la col·laboració públic privada, articulada a través de diferents programes d'ajudes, inversions, i licitacions d'obres i serveis.
La digitalització dels principals sectors econòmics i el reforç de la ciberseguretat constitueixen dues de les prioritats del Pla de Recuperació per a modernitzar l'economia, augmentar la productivitat, impulsar un creixement sostenible des del punt de vista social i mediambiental i respondre als reptes de la dècada vinent.
La present manifestació d'interès està alineada amb les polítiques i prioritats de la UE i, en particular, amb l'"Estratègia anual de creixement sostenible 2021" de la Comissió Europea, que crida a prestar especial suport a aquells sectors que exerceixen un paper clau per a les nostres democràcies, especialment al sector dels mitjans de informació, premsa escrita i digital, sector que, al nostre país, està en l'actualitat escometent un profund procés de transformació digital.
Situació actual del sector a Espanya
Segons les dades de l'INE i de l'ONTSI, el sector de “informació i comunicacions” és el segon sector de l'economia espanyola amb major grau de transformació digital, només per darrere del propi sector de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (TIC). És igualment el segon sector de l'economia espanyola amb major percentatge de personal TIC en la plantilla, el segon amb major presència de teletreball, el primer quant a despesa TIC i el cinquè (d'un total de 16) en utilització del comerç electrònic.
La transformación digital ha impulsado una reestructuración en el sector de los medios de información en España que afecta tanto a la esfera externa y más visible de su actividad (la creación y distribución de sus contenidos online) como a la esfera interna (es decir, procesos internos empresariales, como la contratación de personal TIC, el gasto invertido en tecnología, el uso de la facturación electrónica, el teletrabajo, etc.), y en el que los medios tradicionales han tenido que adaptarse a las nuevas demandas y comportamientos de los consumidores. La digitalización ha generado oportunidades para la innovación, pero también ha planteado desafíos en términos de sostenibilidad económica y preservación de la calidad periodística.
Este proceso ha supuesto una revolución en el modelo de negocio del sector, especialmente en el subsector de la prensa escrita, que ha pasado de monetizar su actividad a través de los ingresos por ventas de ejemplares impresos a depender fundamentalmente de los ingresos por publicidad online, ofreciendo sus contenidos de forma abierta y gratuita. En estos momentos el sector vira una vez más para tratar de implantar el modelo de pago por acceso a sus contenidos mediante suscripciones online, aunque el peso relativo de esta fuente de ingresos es todavía reducido.
A més, la innovació tecnològica està portant a una convergència de mitjans i canals de prestació de serveis i al sorgiment de nous sectors amb gran potencial com els podcasts. La intel·ligència artificial, per part seva, suposa també una oportunitat i un repte important per al sector, reforçant el paper de la llengua en aquesta nova economia digital.
En aquest sentit, és important distingir entre mitjans de informació de gran grandària i audiència i mitjans de informació de dimensió més reduïda, en funció del seu àmbit territorial (nacional o local/regional) o el seu contingut temàtic (generalista o especialitzat). Mentre que els primers es troben a l'avantguarda en el procés de digitalització al nostre país, en comparació amb altres sectors econòmics, els mitjans de informació de dimensió més reduïda podrien ser els més necessitats del suport públic per a impulsar la seva transformació digital. Per exemple, segons dades de l'INE, el percentatge d'empreses amb personal TIC en plantilla disminueix del 89% al 56% si comparem grans i petites empreses dins del sector.
Aquesta dicotomia entre grans empreses i pimes no és específica, no obstant això, del sector dels mitjans de informació, sinó que és comú al conjunt de l'economia. És per això que ja existeixen instruments de caràcter horitzontal o general de suport públic per a fomentar la transformació digital de petites i mitjanes empreses al nostre país, incloent el Programa Kit Digital (per a fomentar l'adquisició de tecnologies digitals per les pimes) o el Programa “Agents del Canvi” (que subvenciona la contractació de personal TIC per pimes de tots els sectors).
La dependència de la tecnologia dels mitjans de informació i comunicació, premsa escrita i digital i a la sensibilitat de la informació i les dades que manegen fan imprescindible que tinguin la capacitat per a suportar i sobreposar-se a desastres i pertorbacions procedents de l'àmbit digital, la qual cosa se sol denominar “ciberresiliencia”. La ciberseguretat s'enfoca en la protecció proactiva contra atacs cibernètics, mentre que la ciberresiliencia inclou a més la capacitat d'una organització per a recuperar-se i adaptar-se després d'un incident cibernètic. La ciberresiliencia d'aquest sector és vital per a mantenir la continuïtat dels seus serveis, preservar la llibertat de premsa, evitar pèrdues econòmiques i garantir la confiança del ciutadà.