La present manifestació d'interés s'emmarca en l'Agenda Espanya Digital 2026, full de ruta per a desplegar els programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (d'ara en avant, Pla de Recuperació) en l'àmbit digital. Gràcies a les reformes estructurals i les inversions finançades amb els fons europeus Next Generation EU, Espanya està mobilitzant un volum d'inversió sense precedents per al període 2020-2026 mitjançant la col·laboració públic privada, articulada a través de diferents programes d'ajudes, inversions, i licitacions d'obres i serveis.
La digitalització dels principals sectors econòmics i el reforç de la ciberseguretat constituïxen dues de les prioritats del Pla de Recuperació per a modernitzar l'economia, augmentar la productivitat, impulsar un creixement sostenible des del punt de vista social i mediambiental i respondre als reptes de la dècada vinent.
La present manifestació d'interés està alineada amb les polítiques i prioritats de la UE i, en particular, amb l'"Estratègia anual de creixement sostenible 2021" de la Comissió Europea, que crida a prestar especial suport a aquells sectors que exerceixen un paper clau per a les nostres democràcies, especialment al sector dels mitjans de informació, premsa escrita i digital, sector que, al nostre país, està en l'actualitat escometent un profund procés de transformació digital.
Situació actual del sector a Espanya
Segons les dades de l'INE i de l'ONTSI, el sector de “informació i comunicacions” és el segon sector de l'economia espanyola amb major grau de transformació digital, només per darrere del propi sector de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (TIC). És igualment el segon sector de l'economia espanyola amb major percentatge de personal TIC en la plantilla, el segon amb major presència de teletreball, el primer quant a despesa TIC i el cinqué (d'un total de 16) en utilització del comerç electrònic.
La transformació digital ha impulsat una reestructuració en el sector dels mitjans de informació a Espanya que afecta tant de l'esfera externa i més visible de la seua activitat (la creació i distribució dels seus continguts online) com a l'esfera interna (és a dir, processos interns empresarials, com la contractació de personal TIC, la despesa invertida en tecnologia, l'ús de la facturació electrònica, el teletreball, etc.), i en el qual els mitjans tradicionals han hagut d'adaptar-se a les noves demandes i comportaments dels consumidors. La digitalització ha generat oportunitats per a la innovació, però també ha plantejat desafiaments en termes de sostenibilitat econòmica i preservació de la qualitat periodística.
Este procés ha suposat una revolució en el model de negoci del sector, especialment en el subsector de la premsa escrita, que ha passat de monetitzar la seua activitat a través dels ingressos per vendes d'exemplars impresos a dependre fonamentalment dels ingressos per publicitat online, oferint els seus continguts de manera oberta i gratuïta. En estos moments el sector vira una vegada més per a tractar d'implantar el model de pagament per accés als seus continguts mitjançant subscripcions online, encara que el pes relatiu d'esta font d'ingressos és encara reduït.
A més, la innovació tecnològica està portant a una convergència de mitjans i canals de prestació de serveis i al sorgiment de nous sectors amb gran potencial com els podcasts. La intel·ligència artificial, per part seua, suposa també una oportunitat i un repte important per al sector, reforçant el paper de la llengua en esta nova economia digital.
En este sentit, és important distingir entre mitjans de informació de gran grandària i audiència i mitjans de informació de dimensió més reduïda, en funció del seu àmbit territorial (nacional o local/regional) o el seu contingut temàtic (generalista o especialitzat). Mentre que els primers es troben a l'avantguarda en el procés de digitalització al nostre país, en comparació amb altres sectors econòmics, els mitjans de informació de dimensió més reduïda podrien ser els més necessitats del suport públic per a impulsar la seua transformació digital. Per exemple, segons dades de l'INE, el percentatge d'empreses amb personal TIC en plantilla disminuïx del 89% al 56% si comparem grans i petites empreses dins del sector.
Esta dicotomia entre grans empreses i pimes no és específica, no obstant això, del sector dels mitjans de informació, sinó que és comú al conjunt de l'economia. És per això que ja existeixen instruments de caràcter horitzontal o general de suport públic per a fomentar la transformació digital de petites i mitjanes empreses al nostre país, incloent el Programa Kit Digital (per a fomentar l'adquisició de tecnologies digitals per les pimes) o el Programa “Agents del Canvi” (que subvenciona la contractació de personal TIC per pimes de tots els sectors).
La dependència de la tecnologia dels mitjans de informació i comunicació, premsa escrita i digital i a la sensibilitat de la informació i les dades que manegen fan imprescindible que tinguen la capacitat per a suportar i sobreposar-se a desastres i pertorbacions procedents de l'àmbit digital, la qual cosa se sol denominar “ciberresiliencia”. La ciberseguretat s'enfoca en la protecció proactiva contra atacs cibernètics, mentre que la ciberresiliencia inclou a més la capacitat d'una organització per a recuperar-se i adaptar-se després d'un incident cibernètic. La ciberresiliencia d'este sector és vital per a mantindre la continuïtat dels seus serveis, preservar la llibertat de premsa, evitar pèrdues econòmiques i garantir la confiança del ciutadà.