Última actualització: setembre 2025
Procedència abono indemnització per raó del servei a personal funcionari en Programa d'Experts Nacionals
L'abonament de les indemnitzacions per raó del servei a personal funcionari en Programa d'Experts Nacionals haurà de realitzar-se d'acord amb el que es disposa en el Reial decret 462/2002, de 24 de març en relació amb les comissions de servei, havent de ser ajustades a les condicions i requisits de la Decisió de la Comissió de 12 de novembre de 2008, relativa al règim aplicable als experts nacionals en comissió de servei i als experts nacionals en formació professional destinats en els serveis de la Comissió.
La qüestió plantejada versa sobre la procedència de l'abonament d'indemnització per raó del servei a personal funcionari en Programa d'Experts Nacionals.
Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. En aquest cas, caldria acudir tant al que es disposa en la Decisió de la Comissió de 12 de novembre de 2008, relativa al règim aplicable als experts nacionals en comissió de servei i als experts nacionals en formació professional destinats en els serveis de la Comissió, modificada per la Decisió de la Comissió de 29 de gener de 2010 (la Decisió de la Comissió, d'ara endavant) com en el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei.
Referent a això, el Reial decret 462/2002, de 24 de maig d'indemnitzacions per raó del servei estableix en el seu article 2, apartat 3r que “els Experts Nacionals en la Comissió de les Comunitats Europees es regiran, a l'efecte d'indemnitzacions, pel que s'estableix en la corresponent Decisió d'aquesta Comissió, no resultant-los d'aplicació el regulat a aquest respecte en el present Reial decret”.
Aquesta Decisió és aplicable “als experts nacionals en comissió de servei destinats en la Comissió” definint-los com a “persones posades a la disposició de la Comissió per una administració pública nacional, regional o local, o per una OIG, a les quals recorre la Comissió per a valer-se dels seus coneixements en un àmbit determinat”.
En el seu article 2, la Decisió regula la figura dels “Experts Nacionals sense cost” que són “aquells pels quals la Comissió no abona cap de les dietes previstes en els capítols III i VI i no cobreix cap dels costos previstos en la present Decisió, excepte els relacionats amb l'acompliment de les seves funcions durant la comissió de servei”.
Per tant, és l'Administració de la qual procedeix l'interessat la que haurà d'abonar les despeses corresponents a l'estada de l'Expert destacat en la Comissió, a més de les seves retribucions ordinàries, l'abonament de les quals es qualifica com a obligatori en la Decisió.
Així doncs, l'abonament de les dietes haurà de realitzar-se d'acord amb el que es disposa en el Reial decret 462/2002, de 24 de març en relació amb les comissions de servei, havent de ser ajustades a les condicions i requisits de la referida Decisió de la Comissió.
En relació amb els conceptes concrets que han de ser objecte d'abonament, aquesta unitat es remet al criteri sobre la matèria de la Direcció General de Costos de Personal.
Finalment, cal ressaltar que a la funcionària li correspondrà romandre en la situació administrativa de servei actiu, en les condicions previstes en l'article 86 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.