La consulta versa sobre la possibilitat d'anotar en el Registre Central de Personal (RCP) el nomenament d'un funcionari interí quan ja s'és funcionari de carrera d'aquest mateix Cos.

Si bé la consulta es refereix a un funcionari d'un Cos Docent Universitari s'entén que l'argumentació podria estendre's a qualsevol altre Cos o Escala.

La Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, disposa en el seu article 68, dedicat als Cossos docents universitaris, el següent:

“Article 68. Cossos docents universitaris.

1. El professorat universitari funcionari pertanyerà als següents cossos docents:

a) Catedràtiques i Catedràtics d'Universitat.

b) Professores i Professors Titulars d'Universitat.

El profesorado perteneciente a estos cuerpos tendrá plena capacidad docente e investigadora.

2. El professorat funcionari es regirà per les bases establertes en aquesta llei orgànica i en la seva normativa de desenvolupament, per les disposicions que, en virtut de les seves competències, dictin les Comunitats Autònomes, per la legislació general de funció pública que li sigui aplicable i pels Estatuts de la seva universitat.”

D'acord amb la legislació d'Universitats, la funció pública docent es constitueix a través de Cossos d'àmbit nacional, sense perjudici de les competències atribuïdes a les Universitats per a la convocatòria i desenvolupament dels concursos d'accés, així com per al nomenament com a funcionaris de carrera del Cos docent universitari d'aquells aspirants que hagin obtingut plaça després de la superació de l'indicat concurs.

L'article 5 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, sobre règim del professorat universitari, relatiu a les situacions administratives dels funcionaris públics dels Cossos docents universitaris, estableix que:

“1. Els funcionaris dels cossos docents universitaris estaran en servei actiu quan, en virtut de nomenament, ocupin una plaça de les plantilles de la Universitat.

2. Les restants situacions administratives previstes en la legislació general de funcionaris seran també d'igual aplicació als docents universitaris. (…)”.

Consultat el Registre Central de Personal (RCP) consta que, el funcionari de carrera docent referit, es troba en la situació administrativa d'excedència per prestació de serveis en el sector públic.

Així mateix, el RCP indica que l'esmentat funcionari exercia plaça com a funcionari de carrera del Cos de Professors Titulars d'Universitat en una Universitat diferent a la Universitat en la qual ara pretén ser nomenat com a funcionari interí del Cos de Professors Titulars d'Universitat.

La declaració de la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic, o la “excedència per incompatibilitat”, com es qualifica en altres normes, procedeix quan es passi a prestar serveis amb la condició de funcionari o amb caràcter de personal laboral en Organismes o entitats del sector públic i no els correspongui quedar en les situacions de servei actiu o serveis especials.

Per tant cal concloure que, si el funcionari objecte de consulta es troba en la situació administrativa d'excedència per prestació de serveis en el sector públic, i entenent que la situació declarada és correcta, és perquè està exercint un lloc en l'Administració pública amb caràcter de funcionari o com a personal laboral.

Partint del fet que el funcionari excedent en el Cos universitari docent es troba en l'actualitat prestant serveis com a personal funcionari d'un altre cos o escala o com a personal laboral en l'Administració Pública, procedeix analitzar si hi ha la possibilitat de nomenar a aquell com a funcionari interí del Cos al qual ja pertany com a funcionari de carrera –encara que es trobi en el mateix en la situació d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic-.

Per a això, en primer lloc, cal acudir a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, que regula els supòsits de compatibilitat entre dos llocs de treball en el sector públic.

L'article tercer de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, disposa que només es podrà exercir “un segon lloc de treball o activitat en el sector públic en els supòsits previstos en la mateixa per a les funcions docent i sanitària, en els casos a què es refereixen els articles 5 i 6 i en els quals, per raó d'interès públic, es determinin pel Consell de Ministres, mitjançant Reial decret, o òrgan de Govern de la Comunitat Autònoma, en l'àmbit de les seves respectives competències; en aquest últim supòsit l'activitat només podrà prestar-se en règim laboral, a temps parcial i amb durada determinada, en les condicions establertes per la Legislació Laboral.”

En concret, quant a la compatibilitat amb l'ensenyament universitari, l'article 4.2 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, estableix que:

“2. Als catedràtics i professors titulars d'universitat i als catedràtics d'escoles universitàries podrà autoritzar-se, complertes les restants exigències d'aquesta Llei, la compatibilitat per a l'acompliment d'un segon lloc de treball en el sector públic sanitari o de caràcter exclusivament investigador en centres públics de recerca, dins de l'àrea d'especialitat del seu departament universitari i sempre que els dos llocs vengen reglamentàriament autoritzats com de prestació a temps parcial.

Recíprocament, als qui exerceixin un dels definits com a segon lloc en el paràgraf anterior, podrà autoritzar-se la compatibilitat per a exercir un dels llocs docents universitaris a què es fa referència. (…)”

En el present assumpte, es desconeix quin és el lloc de treball que ve exercint el funcionari en qüestió, en virtut del qual se li ha atorgat l'excedència per prestació de serveis en el sector públic.

En tot cas, perquè pogués compatibilitzar aquest lloc amb el de catedràtic o professor titular d'universitat, d'acord amb el que es preveu en l'article 4.2 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, hauria de tractés d'un lloc de treball en el sector públic sanitari, o de caràcter exclusivament investigador en centres públics de recerca, dins de l'àrea d'especialitat del seu departament universitari i que, reglamentàriament, els dos llocs estiguessin autoritzats com de prestació a temps parcial.

En el cas plantejat, d'acord amb la informació que obra en el RCP, el funcionari en qüestió és Doctor en Medicina i Cirurgia.

Per això, partint de la hipòtesi que vingui exercint un lloc de treball inclòs en l'àmbit de l'article 4.2 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre –sanitat o recerca públiques-, cal examinar si cal nomenar com a funcionari interí del Cos de Professors Titulars d'Universitat a algú que ja és funcionari de carrera d'aquest mateix Cos i que es troba en la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector publico.

Referent a això cal recordar que el supòsit de fet que permet declarar la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic –també denominada per altres legislacions, excedència per incompatibilitat- consisteix en el fet que es deixa de prestar serveis en un determinat cos o escala com a conseqüència de prestar serveis en un altre cos o escala, o d'exercir un lloc com a personal laboral en l'Administració Pública.

Amb base en això, s'entén que no cal nomenar funcionari interí en un determinat cos o escala a algú que ja ostenta la condició de funcionari de carrera en aquest mateix cos o escala; ja que si això ocorregués, suposaria que aquesta persona torna a prestar serveis en el cos al qual pertany i, per tant, es produiria una incoherència que no pot salvar-se, consistent en què, mentre que el funcionari es troba en la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic en aquest cos, al seu torn, i en virtut d'un altre títol, torna a prestar serveis en aquest mateix cos. Es tracta d'una contradictio in terminis.

A més, de permetre tal situació, s'estaria emparant un abús de dret, que consistiria a utilitzar la via del nomenament com a funcionari interí del mateix cos per a canviar-se de localitat o lloc, defugint així els procediments de provisió de llocs de treball legalment previstos.

Finalment, i com ja s'ha indicat, no pot oblidar-se que els funcionaris docents universitaris s'integren en Cossos d'àmbit nacional, en el present assumpte, el Cos de Professors Titulars d'Universitat, sense perjudici de la Universitat en la qual cada funcionari pertanyent a aquest Cos presti serveis.

Per tot l'exposat, es conclou que no cal nomenar funcionari interí del Cos de Professors Titulars d'Universitat a una persona que ja ostenti la condició de funcionari de carrera d'aquest mateix Cos, amb independència que es trobi com a funcionari de carrera de l'esmentat Cos en la situació administrativa d'excedència per prestació de serveis en el sector públic.

Així mateix, s'entén que l'argumentació podria estendre's a qualsevol altre Cos o Escala, de manera que no cal nomenar funcionari interí d'un determinat Cos o Escala a una persona que ja ostenti la condició de funcionari de carrera d'aquest mateix Cos o Escala.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.