La consulta versa sobre la possibilitat de conducta a la jubilació per incapacitat o jubilació voluntària d'un funcionari públic quan es troba en situació de suspensió de funcions.

D'acord amb la informació que proporciona la Delegació del Govern consultant, un funcionari de carrera destinat en l'àmbit d'aquesta Delegació formula, a través d'un Habilitat de Classes Passives, sol·licitud d'inici d'expedient de jubilació per incapacitat.

Comunicada la sol·licitud al Centre de treball on ve prestant els seus serveis el funcionari, s'informa per l'esmentat Centre que el funcionari sol·licitant es troba en situació administrativa de suspensió de funcions per un any i tres mesos, amb efectes des d'1 de gener de 2009 i fins a 31 de març de 2010.

Amb base en aquests fets, se sol·licita informe sobre la procedència d'iniciar el procediment de jubilació per malaltia, quan el funcionari es troba en situació de suspensió de funcions.

En el present assumpte, el funcionari de carrera, que es troba complint una sanció de suspensió de funcions d'un any i tres mesos, sol·licita la jubilació per incapacitat permanent abans d'haver complert la sanció imposada.

Per a poder pronunciar-se sobre si cap o no l'opció sol·licitada, és necessari, en primer lloc, examinar la regulació existent en l'actualitat sobre jubilació de funcionaris públics.

L'article 14.1, apartat n), del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TRLEBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, preveu com un dels drets dels funcionaris el dret a “la jubilació segons els termes i condicions establertes en les normes aplicables”.

Al seu torn, l'article 67 de la mateixa norma preveu, entre els diferents tipus de jubilació, la jubilació per incapacitat permanent bé sigui aquesta absoluta o total.

D'altra banda, l'article 90.1 del TRLEBEP disposa que “El funcionari declarat en la situació de suspensió quedarà privat durant el temps de permanència en la mateixa de l'exercici de les seves funcions i de tots els drets inherents a la condició. La suspensió determinarà la pèrdua del lloc de treball quan excedeixi de sis mesos”.

Si bé és cert que, sense embuts, la jubilació es presenta com un dels drets dels funcionaris, han de tenir-se en compte dos extrems: d'una banda, el dret a la jubilació no és un dret que correspongui en exclusiva als funcionaris o que sigui inherent a tal condició, ja que la jubilació, entesa com el dret a extingir una relació, bé de serveis, ben contractual, donant lloc a la percepció de la corresponent prestació, és un dret que també posseeix qualsevol altre empleat, bé sigui públic, ben privat; i per una altra, que precisament la jubilació, una vegada declarada, extingeix la relació de serveis i comporta la pèrdua de la condició de funcionari (article 63.c) TRLEBEP).

Els drets dels quals queda privat el funcionari en la situació de suspensió de funcions són aquells drets que estan íntima i indissolublement lligats a l'exercici professional, i que, bé són precisos per al correcte desenvolupament de les seves funcions, bé es generen, precisament, com a conseqüència de l'exercici de les seves funcions.

No obstant això, la jubilació seria un dret l'exercici del qual, com s'assenyalava, suposaria perdre la condició de funcionari, de manera que no desvirtuaria els efectes que aquesta situació administrativa comporta.

D'altra banda, el TRLEBEP no estableix cap limitació per a sol·licitar i, si escau, obtenir la jubilació, en els casos en què el funcionari es trobi en la situació de suspensió de funcions, la qual cosa si ocorre en altres supòsits, com la previsió continguda en l'article 89.2, tercer paràgraf, en el qual s'indica que l'excedència voluntària per interès particular no es podrà declarar quan al funcionari públic se li instrueixi expedient disciplinari.

Per part seva, el Reial decret 172/1988, de 22 febrer, pel qual s'estableix el procediment de jubilació i concessió de pensió de jubilació dels funcionaris civils de l'Estat, tampoc preveu que la situació administrativa de suspensió de funcions sigui causa impeditiva per a iniciar el procediment de jubilació per incapacitat.

Segons l'exposat, es conclou que la suspensió de funcions no obsta la iniciació del procediment de jubilació per incapacitat.

La jubilació per incapacitat permanent, en el cas de ser reconeguda, comporta la pèrdua de la condició de funcionari i, per tant, la impossibilitat de poder continuar executant la sanció de suspensió de funcions imposada al funcionari, com es dedueix del que es disposa en l'article 11.2 del Reial decret 33/1986, de 10 de gener, pel qual es regula el procediment per a l'exigència de la responsabilitat disciplinària del personal funcionari, que indica que “la pèrdua de la condició de funcionari no allibera de la responsabilitat civil o penal contreta per faltes comeses durant el temps en què es va ostentar aquella”, del que es dedueix, a sensu contrari, que la responsabilitat disciplinària sí que quedarà extingida quan es perd la condició de funcionari públic.

Així mateix, l'article 19.2 del Reial decret 33/1986, de 10 de gener, pel qual es regula el procediment per a l'exigència de la responsabilitat disciplinària del personal funcionari, disposa que, “si durant la substanciació del procediment sancionador es produís la pèrdua de la condició de funcionari de l'inculpat, es dictarà resolució en la qual, amb invocació de la causa, es declararà extingit el procediment sancionador, sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que li pugui ser exigida i s'ordenarà l'arxivament de les actuacions, tret que per part interessada s'insti la continuació de l'expedient. Al mateix temps, es deixaran sense efecte quantes mesures de caràcter provisional s'haguessin adoptat respecte al funcionari inculpat”.

El que ve a confirmar la impossibilitat d'exigir la responsabilitat disciplinària quan es produeix la pèrdua de la condició de funcionari públic.

Per tot l'exposat, es conclou que el funcionari públic que es trobi en la situació administrativa de suspensió de funcions pot instar la iniciació d'un procediment de jubilació per incapacitat permanent.

Cas jubilació voluntària:

El règim jurídic exposat és vàlid per al cas de jubilació voluntària. Aquest tipus de jubilació és un tipus de jubilació total del funcionari que comporta la pèrdua de la condició de funcionari i, amb això, cessa definitivament l'aplicació de les normes que venien regint la relació de serveis, la qual cosa comporta, així mateix, l'extinció de la situació administrativa en la qual fins a aquest moment es trobés aquell, ja que les situacions administratives no són sinó l'aplicació d'aquella part de la normativa de funció pública que regula els drets i obligacions que a cada moment corresponen únicament als qui són funcionaris de carrera, però no als qui, per els uns o els altres motius, perden aquesta condició. Així el confirma el Tribunal Suprem en la seva Sentència de 18 de març de 2008, de la Sala contenciosa administrativa:

«La jubilació, com bé declara la sentència d'instància, no és una situació del funcionari sinó l'extinció de la relació funcionarial. És a dir, una cosa diferent. Així resulta de la literalitat de l'article 2 del Reglament de Situacions, que no inclou la jubilació dins de la seva relació de "situacions administratives". Però també si s'aprofundeix una mica en el significat que tenen aquestes "situacions administratives" es descobreix la raó per la qual no apareix la jubilació com una d'elles: aquestes "situacions administratives" són expressives del diferent contingut de drets i obligacions que pot tenir la relació funcionarial mentre la mateixa existeix, això és, mentre no s'ha produït la pèrdua de la condició de funcionari».

Per tot l'exposat, s'entén que la situació administrativa de suspensió ferma de funcions tampoc suposa un impediment perquè pugui instar-se la iniciació del procediment de jubilació voluntària.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.