El Senat va aprovar el dia d'ahir el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, la qual cosa implica que la norma obté el seu vistiplau definitiu i conclou per tant el seu tràmit en les Cambres, després d'haver aconseguit la seva aprovació també en el Congrés dels Diputats el passat 2 de desembre.
La llei té el seu origen en el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, aprovat en el Consell de Ministres, text que es va convalidar en el Congrés dels Diputats el 21 de juliol, data des de la qual s'ha vingut tramitant en les Cambres com a Projecte de Llei pel procediment d'urgència.
La norma, a més d'haver-se enriquit amb el diàleg en les Cambres entre els diferents grups polítics, s'ha negociat amb els representants dels treballadors del sector públic i també amb els diferents nivells de l'Administració. D'aquesta manera, el text original prové d'un acord confirmat en la Taula General de Negociació amb els sindicats CC OO, UGT i CSIF, així com del debat dins de la Conferència Sectorial de l'Administració Pública i de les reunions de la Comissió Coordinadora de l'Ocupació Pública, en les quals participen tant les Comunitats Autònomes com la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
L'objectiu de la llei és reduir la temporalitat del conjunt de les Administracions per sota del 8%, una ràtio que avui dia sí que compleix l'Administració General de l'Estat, però no altres àmbits territorials. Aquest és, al seu torn, un compromís que va adquirir el Govern amb la Unió Europea a través de les reformes contingudes en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i suposa també complir amb les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Suprem.
Conforme a aquesta norma, les Administracions Públiques hauran d'oferir, abans de l'1 de juny de 2022, les places de treballadors temporals que estan actualment ocupades. Els processos selectius hauran de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024. Un procés de concurs oposició serà el que donarà accés a aquestes places. La fase de concurs ponderarà un 40% i l'experiència serà l'element determinant en la valoració. Els exercicis de la fase d'oposició podran considerar-se no eliminatoris. Així mateix, les diferents Administracions podran adaptar el temari i el tipus de proves per a l'estabilització de l'ocupació, segons considerin més apropiat per a cada àmbit.
Les places que haguessin estat ocupades amb caràcter temporal de manera ininterrompuda des d'abans de l'1 de gener de 2016 es convocaran pel sistema de concurs de manera excepcional. Això significa que les places estructurals de l'Administració que portin almenys cinc anys ocupades de manera interina, així com les ocupades per persones interines que portin més de cinc anys emprades en l'Administració es convocaran a través d'aquest procés extraordinari per a la seva estabilització.
El personal interí que no superi aquest procés selectiu tindrà dret a una indemnització de vint dies per any treballat fins a un màxim de dotze mesos. Aquestes persones també s'incorporaran a una borsa d'ocupació específica.
L'aplicació de la norma aconseguirà tots els nivells de l'Administració, a totes les societats mercantils públiques, a les entitats públiques empresarials, a les fundacions i els consorcis del sector públic, per la qual cosa el procés de regularització s'efectuarà en tots aquests àmbits, sense perjudici que pugui adequar-se a la seva normativa específica.
De la mateixa manera, tant el personal funcionari com el laboral, sempre que compleixi les condicions requerides, es beneficiarà de l'estabilització que recull la llei.
El impulso de esta norma por parte del Gobierno para reducir la temporalidad en las Administraciones Públicas es un ejemplo más de su compromiso con lo público, tanto con la calidad del empleo de las personas que trabajan en este entorno, como con la excelencia de los servicios del Estado del Bienestar que se prestan a la ciudadanía.