• L'extensió de les infraestructures digitals, l'evolució del context geopolític, els reptes que presenten tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial o la computació quàntica, fan necessari adaptar el Pla Nacional de Ciberseguretat a les noves tendències en matèria de ciberseguretat i ciberdefensa
• En 2024 es van detectar més de 100.000 ciberatacs a Espanya i cada tres dies va haver-hi un considerat com molt greu. Aquestes mesures contribuiran a millorar la protecció de la informació, els serveis i, especialment, les infraestructures crítiques de tota mena

El Consell de Ministres ha aprovat avui un conjunt d'actuacions en ciberseguretat i ciberdefensa que complementen les mesures incloses en el Pla Nacional de Ciberseguretat, aprovat el 29 de març de 2022, i que comptarà amb una inversió de 1.157 milions d'euros.

“Espanya és un exemple a seguir en matèria de ciberseguretat, segons l'informe de 2024 de la Unió Internacional de Telecomunicacions, que situa el compromís i les mesures implantades pel nostre país per sobre de la mitjana dels països de la Unió Europea, i som el segon país del món amb més centres de ciberseguretat, tan sols per darrere dels Estats Units. Però som ambiciosos i volem continuar millorant la nostra posició. El nostre deure com a Govern és aprofitar els avantatges de la revolució digital amb la mateixa cura amb el qual ens protegim dels seus desafiaments. Amb un triple objectiu: Protegir els drets digitals de la ciutadania; garantir l'estabilitat i la ciber-resiliència de la nostra economia; i defensar la sobirania i valors democràtics de l'Estat”, ha explicat el ministre per a la Transformacion Digital i de la Funció Pública, Óscar López, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

En 2024 es van materialitzar més de 100.000 ciberatacs a Espanya i cada tres dies va haver-hi un ciberatac considerat com molt greu. Des de 2015, els ciberatacs han augmentat un 300%.

L'extensió de les infraestructures digitals, l'evolució del context geopolític i els reptes que presenten tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial i la computació quàntica, -que permeten als ciberatacantes sofisticar els atacs de manera més elaborada i personalitzada- fan necessari adaptar el Pla Nacional de Ciberseguretat a les noves tendències en aquesta matèria. L'objectiu final és protegir la informació i els serveis, especialment les infraestructures crítiques.

Les actuacions acordades avui pel Consell de Ministres s'emmarquen, així mateix, en el Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, presentat pel president del Govern el passat 24 d'abril.

Tipus d'actuacions

El conjunt d'actuacions permetrà millorar les capacitats de ciberseguretat i ciberdefensa d'ampli espectre, des de la prevenció, detecció i protecció fins a la resposta i la recuperació.

Una d'elles és l'impuls del Centre d'operacions de seguretat 5G (SOC 5G) que realitza el seguiment, control i supervisió de les normatives i regulacions en matèria de ciberseguretat 5G. Aquest centre dóna suport als equips de ciberseguretat de les operadores, els fabricants, els usuaris corporatius i les administracions.

També es reforçarà la ciberresiliencia dels serveis transversals de l'administració digital i les plataformes per a la realització automatitzada d'auditories sobre serveis exposats a Internet de les administracions públiques. L'objectiu és millorar la resistència davant atacs dels sistemes de totes les Administracions Públiques.

També s'integraran tècniques avançades d'Intel·ligència Artificial en els sistemes per a la detecció de ciberatacs i es millorarà la coordinació de la resposta dels Centres d'Operacions de Ciberseguretat públics i privats. Es potenciarà el sistema de generació d'alertes primerenques en l'àmbit de la ciberdefensa i la ciberseguretat, i s'impulsaran les col·laboracions amb universitats per a la recerca en ciberseguretat, entre altres accions.

En el disseny i desenvolupament d'aquestes mesures estan implicats diversos departaments ministerials. El 22% del pressupost total serà executat pel Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, incloent la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, l'Agència Estatal d'Administració Digital (AEAD), Red.es i l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE).

El Departament de Seguretat Nacional (DSN), dependent del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, realitzarà una inversió del 1,2% del total del pressupost.

El Ministeri de Defensa, a través del Centre Nacional d'Intel·ligència - Centre Criptològic Nacional (CNI-CCN), el Centre de Sistemes i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (CESTIC) i el Comandament Conjunt del Ciberespai (MCCE) executarà el 60,4% del pressupost.

Per l'últim, el Ministeri de l'Interior realitzarà accions pel 16,34% del total del pressupost.