Manifestacions d'interès per a la identificació de mecanismes de desenvolupament del Programa Nacional d'Algorismes Verds

El passat 7 d'octubre de 2020, el Govern va presentar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, entès com un projecte de país que orienta la modernització de l'economia espanyola, la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació, la reconstrucció sòlida, inclusiva i resilient després de la crisi de la COVID, donant resposta als reptes de la dècada vinent. El nou Fons de Recuperació Next Generation EU permetrà a España mobilitzar un volum d'inversió sense precedents. En efecte, l'acord del Consell Europeu preveu finançament per fins a 140.000 milions d'euros en transferències i crèdits en els pròxims sis anys, un 11% del PIB de 2019.

La mobilització d'un volum tan important de recursos obre una oportunitat extraordinària per al nostre país, comparable als processos de transformació econòmica produïts arran de la incorporació a les Comunitats Europees en els anys 80 o la creació del Fons de Cohesió europeu a la meitat dels 90. Permetrà no sols la superació de la crisi i la recuperació de l'ocupació, sinó que facilitarà la modernització de la nostra economia, perquè aquesta recuperació sigui verda, digital, nclusiva i social. Es posaran en marxa transformacions i reformes estructurals dirigides a la transició cap a una economia i societat climàticament neutres, sostenibles, circulars, respectuoses amb els límits mpuestos pel medi natural i eficients en l'ús de recursos.

El 23 de juliol de 2020 el President del Govern va presentar l'estratègia “España Digital 2025”, una agenda actualitzada per a impulsar la transformació digital d'Espanya com a palanca fonamental per a rellançar el creixement econòmic, reduir la desigualtat, augmentar la productivitat i aprofitar totes les oportunitats que brinden les noves tecnologies. Dins d'aquesta estratègia i conscients tant de la seva importància tecnològica com de l'impacte social del seu desenvolupament i adopció, es va incloure a la intel·ligència artificial (IA) com a tecnologia clau en el seu eix novè.

Derivado d'això, el Govern va presentar el 2 de desembre de 2020 l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial (ENIA), amb la finalitat d'impulsar el seu desenvolupament, establint així les bases per a la creació d'un ecosistema d'excel·lència en intel·ligència artificial que albergui la recerca científica i la innovació, el desenvolupament de capacitats i talent, el desplegament de plataformes de dades i infraestructures tecnològiques, la seva integració en el teixit econòmic, la potenciació del seu ús en el sector públic i l'establiment d'un marc ètic i normatiu. En aquesta estratègia, es preveu el Desenvolupament del Programa Nacional d'Algorismes Verds (PNAV), així com l'aplicació de la IA en l'àmbit de la sostenibilitat.

Aquest document introdueix una sèrie de premisses perquè les empreses i entitats puguin fer arribar les seves manifestacions d'interès al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, amb la finalitat que aquest avaluï quin tipus de necessitats existeixen per al desenvolupament del PNAV, contribuint així a un desenvolupament de solucions IA mediambientalment sostenibles, que abordin problemes ambientals, recolzant en definitiva al procés de transició ecològica.​

¹ https://portal.mineco.gob.es/es-es/comunicacion/paginas/200723_np_digital.aspx​​​​​

² https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/paginas/2020/021220-sanchezenia.aspx​

Las entitats que participin d'aquesta manifestació d'interès hauran de prendre en consideració els següents condicionants:

• Podrán presentar-se tres tipus d'expressions d'interès:
  1. Treballs de consultoria relacionats amb el desenvolupament de les àrees de coneixement i d'actuacions per a afavorir l'eficiència i ús de IA en problemes ambientals, en les quals s'emmarca el PNAV.
  2. Proyectos o solucions tecnològiques dins de l'àmbit del PNAV, que hauran d'estar englobades en nivells de maduresa tecnològica de grau 6, 7 o 8 .
  3. Actuaciones de I+D+i por parte de centros de investigación o universidades que permitan el desarrollo del PNAV.
• No es fixen límits econòmics quant a l'import de les expressions d'interès presentades.
• La presentació d'expressions d'interès està oberta a tota mena d'agents privats i públics, tenint en compte a empreses de qualsevol grandària, així com centres de recerca i universitats de qualsevol índole. Aquestes expressions d'interès correspondran a entitats, que podran estar relacionades amb el sector tecnològic o qualsevol altre que tinguin experiència o coneixement en la definició de desafiaments mediambientals rellevants a Espanya i en l'aplicació de solucions basades en IA per a la resolució d'aquests desafiaments. També en el desenvolupament i entrenament de models de IA, en la quantificació de l'energia requerida durant el cicle de vida d'aquests models o que siguin especialistes en el sector mediambiental i energètic, en particular en eficiència i traçabilitat energètica.
• Las expressions d'interès seran presentades de manera individual i anònima per cada agent.

La informació que es recopili mitjançant aquestes expressions d'interès té com a únic objectiu ajudar a la definició de les línies estratègiques i guiar l'acció de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial en l'execució dels plans amb càrrec als fons europeus abans esmentats. Aquesta manifestació d'interès no es realitza en el marc de cap procediment de contractació ni de subvenció convocat ni per convocar i en cap cas genera dret preferent al finançament, ni cap compromís per part del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital.

Una vegada finalitzi el termini per a la recepció d'expressions d'interès associades a aquest document, es procedirà a analitzar les propostes presentades per a posteriorment articular els instruments de col·laboració públic-privada més adequats. En tot cas, les eines de col·laboració públic-privada que es dissenyin respectaran el marc jurídic sobre Ajudes d'Estat de la Unió Europea.

La no presentació d'una expressió d'interès o resposta a la consulta no limitarà la possibilitat de presentar propostes per a la participació en alguna mena d'eina de col·laboració públic-privada.

Las convocatòries posteriors a aquesta Manifestació d'Interès estaran subjectes en tot moment als criteris de publicitat, concurrència, transparència i no discriminació.

³Existe abundant bibliografia que explica el concepte de nivell de maduresa tecnològica o TRL, per les seves sigles en anglès (Technological Maturity Level). Com a exemple, es proporciona el següent enllaç: https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/support/faq/2890

Dentro de la ENIA s'estableix com a objectiu el desenvolupament de la IA inclusiva i sostenible. L'eix 4 de l'ENIA se centra en integrar la IA en les cadenes de valor per a transformar el teixit econòmic.

La ENIA té una forta orientació cap a la sostenibilitat mediambiental, en línia amb l'estratègia Espanya Digital 2025, que es fa ressò dels reptes plantejats pel Llibre blanc sobre Intel·ligència Artificial publicat al febrer de 2020 per la Comissió Europea, on se cita explícitament la sostenibilitat mediambiental com a repte del futur immediat d'Europa. Dins de l'enfocament de la IA mediambientalment sostenible Espanya se situa com un dels sis estats membres de la UE que alineen les seves estratègies de IA nacionals amb el Pacte Verd europeu, i per tant com un dels països capdavanters en l'adopció de bones pràctiques en el desenvolupament de models IA sostenibles.

La IA i les tecnologies d'anàlisis de dades tenen el potencial d'accelerar l'anàlisi de gran volum de dades, permetent entendre millor els desafiaments mediambientals i proporcionar-los solucions. Això proporcionarà mecanismes per a millorar planificació mediambiental, la presa de decisions i el monitoratge d'amenaces mediambientals. Específicament, la IA podria ajudar a reduir el consum d'energia i recursos, a promoure la descarbonització i a impulsar l'economia circular. Un altre aspecte interessant és l'ús de la IA per a analitzar els resultats d'experiments científics passats i aconseguir que experiments futurs siguin més reeixits.

Por otro lado, la IA també planteja una sèrie d'amenaces mediambientals. L'ús de solucions TIC suposa un entre un 5 i un 9% del consum d'electricitat a tot el món, i podria arribar al 20% en 2030, d'acord amb l'informe “The role of Artificial Intelligence in the European Green Deal” realitzat pel Parlament Europeu. Això es tradueix en unes emissions de gasos d'efecte d'hivernacle d'entre 1,1 i 1,3 milers de milions de tones (Gt) de CO_2 en 2020. En el referit específicament a l'ús de la IA, s'han publicat articles dins de l'àmbit científic que tracten sobre el seu impacte ambiental, diferenciant entre el que es ve a denominar IA vermella, o una IA d'alt consum energètic, i la IA verda, dissenyada amb criteris d'eficiència energètica. A manera il·lustrativa, es pot destacar que els recursos de computació necessaris per a entrenar models de IA s'estiguin doblegant cada 3,4 mesos des de l'any 2012, a mesura que es busquen models més precisos. Els factors que generen aquest augment de consum es resumeixen en tres: el cost d'execució d'un model IA de forma aïllada, la grandària del conjunt de dades d'entrenament i el nombre d'experiments d'hiperparámetros realitzat.

En aquest context, el Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital llança la present petició, amb la finalitat de definir les àrees de coneixement i els desafiaments més rellevants necessaris per a abordar una transformació cap a una IA mediambientalment sostenible, i per a recaptar les necessitats del teixit empresarial i productiu espanyol per a dur a terme aquesta transformació, amb l'objectiu de conformar, d'aquesta manera, el gruix d'activitats integrants del PNAV. Aquestes activitats s'emmarquen en dues línies de treball en les es circumscriu la present manifestació d'interès:

1. La identificació i posterior desenvolupament de solucions per a mitigar l'impacte ambiental que es deriva de l'ús de solucions de IA, com el desenvolupament de procediments de bones pràctiques, eines i base de coneixement necessari afrontar aquest repte.
2. La identificació i posterior desenvolupament de solucions als desafiaments mediambientals més apressants a Espanya, contribuint a la transició ecològica del nostre model econòmic i social.

De manera concreta, la manifestació d'interès pretén:

• Dotar de transparència al procés de col·laboració públic-privada.
• Conocer quines propostes existents poden emmarcar-se en el PNAV, així com la seva quantitat.
• Obtener les característiques bàsiques de les propostes: envergadura i pressupost, així com les àrees de coneixement i tecnològiques associades a aquestes propostes.
• Entender el tipus d'entitats que els presenten.
• Conocer l'encaix de cada proposta en diferents temàtiques o sectors, així com dins d'altres mesures de l'ENIA.
• Evaluar l'impacte de cadascuna de les propostes, tant des d'una perspectiva tècnica i econòmica com a mediambiental i social.
• Inferir la seva potencial contribució a la transició ecològica, així com al desenvolupament econòmic i social.
• Comprender la problemàtica lligada al mesurament de l'impacte mediambiental de l'ús de la IA i els diferents enfocaments possibles per a l'atenuació d'aquest impacte dins de la primera línia de treball presentada.
• Comprender el grado de utilización de las diferentes tecnologías de IA que se propone utilizar para la resolución de desafíos medioambientales dentro de la segunda línea de trabajo presentada.

Las expresiones recibidas después de esta fecha no serán tenidas en cuenta. Las expresiones de interés deberán ser remitidas utilizando el formulario.

Els proponents podran remetre una o diverses expressions d'interès, tenint en compte que s'ha de contribuir com a entitat jurídica única. Las expressions d'interès remeses hauran de ser anònimes.

Les contribucions hauran de presentar-se seguint el formulari proporcionat en l'enllaç anterior, d'acord amb les instruccions aportades en aquest.