La aprovació del Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes en els edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació (d'ara endavant ICT), i en particular, dels successius reglaments tècnics de desenvolupament (Reial decret 279/1999, Reial decret 401/2003 i el Reial decret 346/2011 avui en vigor) van establir un nou règim jurídic que, des de la perspectiva de la lliure competència, ha permès dotar als edificis d'instal·lacions suficients per a atendre els serveis de recepció de la radiodifusió i televisió digital, telefonia disponible al públic i banda ampla ultraràpida, possibilitant la planificació d'aquestes infraestructures de manera que facilitin la seva adaptació als serveis d'implantació futura, sent un dels elements que explica l'èxit diferencial del cas espanyol en el ràpid desplegament de xarxes NGA.
No obstant això, aquest avantatge no desplega tots els seus efectes quan els edificis van ser conclosos abans de l'entrada en vigor dels successius reglaments tècnics d'ICT o pot diluir-se en el cas que aquestes infraestructures es mantinguin de manera inadequada.
La Agenda España Digital 2025 recull un conjunt de mesures, reformes i inversions, articulades en deu eixos estratègics, alineats amb les polítiques digitals marcades per la Comissió Europea per al nou període. Las accions de l'Agenda estan orientades a impulsar un creixement més sostenible i inclusiu, impulsat per les sinergies de les transicions digital i ecològica, que arribi al conjunt de la societat, marcant-se com un dels seus objectius, el de garantir una connectivitat digital adequada per al 100% de la població, promovent la desaparició de la bretxa digital entre zones rurals i urbanes (meta 2025: 100% de la població amb cobertura 100 Mbps).
Como part de l'esforç de l'Agenda Espanya Digital 2025, el Pla per a la Connectivitat i les Infraestructures Digitals de la societat, l'economia i els territoris, aprovat pel Consell de Ministres el dia 1 de desembre de 2020, conté com a mesura 14 del seu eix transversal 5 la millora de les infraestructures de telecomunicacions en edificis.
La magnitud de la crisi econòmica, social i sanitària provocada per la pandèmia COVID-19 ha exigit una resposta comuna a escala europea que s'ha materialitzat amb la posada en marxa del Fons de Recuperació “Next Generation EU”, l'objecte de la qual és contribuir al procés de recuperació de les economies de la Unió a partir de 2021. Dentro de aquest Fons el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, establert pel Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer, permetrà a Espanya mobilitzar un volum d'inversió sense precedents.
Amb la finalitat de canalitzar aquestes inversions, contribuint a una recuperació sòlida i sostenible de l'economia espanyola, mitjançant Acord del Consell de Ministres de 27 d'abril de 2021, s'ha aprovat el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que traça l'agenda per a la modernització de l'economia espanyola fent ús dels recursos econòmics que provindran d'aquest Fons.
Dins de les deu polítiques palanca que contempla el Pla, una de les trenta línies d'acció que s'identifiquen és la component 15, Connectivitat digital, impuls a la ciberseguretat i desplegament del 5G, que té entre els seus objectius l'impuls a la transformació digital, apostant perquè el 100% de la població disposi d'una connectivitat adequada, promovent així la desaparició de la bretxa digital entre zones rurals i urbanes.
En línia amb el citat Pla per a la Connectivitat, dins d'aquesta component 15 del PRTR es contempla la inversió C15.I4 “Renovació i sostenibilitat d'infraestructures. Millora de l'equipament que permet allotjar les infraestructures de telecomunicacions situades en els edificis per a optimitzar el desplegament de xarxes i aconseguir un menor consum d'energia”. Amb aquesta mesura es pretén contribuir a superar la situació de crisi generada per la COVID-19, ajudant a la recuperació de tots els sectors econòmics, especialment, impulsant des de les llars la connectivitat que propiciï nous serveis com el teletreball, l'educació a distància o la teleassistència.
Aquesta inversió podria canalitzar-se, si així es decidís, a través d'un programa d'ajudes en forma de subvencions, destinades a compensar els costos derivats de la millora de les instal·lacions de telecomunicacions en les edificacions.