La aprovació del Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes en els edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació (d'ara en avant ICT), i en particular, dels successius reglaments tècnics de desenvolupament (Reial decret 279/1999, Reial decret 401/2003 i el Reial decret 346/2011 hui en vigor) van establir un nou règim jurídic que, des de la perspectiva de la lliure competència, ha permés dotar als edificis d'instal·lacions suficients per a atendre els serveis de recepció de la radiodifusió i televisió digital, telefonia disponible al públic i banda ampla ultraràpida, possibilitant la planificació d'aquestes infraestructures de manera que faciliten la seua adaptació als serveis d'implantació futura, sent un dels elements que explica l'èxit diferencial del cas espanyol en el ràpid desplegament de xarxes NGA.
No obstant això, este avantatge no desplega tots els seus efectes quan els edificis van ser conclosos abans de l'entrada en vigor dels successius reglaments tècnics d'ICT o pot diluir-se en el cas que aquestes infraestructures es mantinguen de manera inadequada.
L'Agenda Espanya Digital 2025 recull un conjunt de mesures, reformes i inversions, articulades en deu eixos estratègics, alineats amb les polítiques digitals marcades per la Comissió Europea per al nou període. Las accions de l'Agenda estan orientades a impulsar un creixement més sostenible i inclusiu, impulsat per les sinergies de les transicions digital i ecològica, que arribe al conjunt de la societat, marcant-se com un dels seus objectius, el de garantir una connectivitat digital adequada per al 100% de la població, promovent la desaparició de la bretxa digital entre zones rurals i urbanes (meta 2025: 100% de la població amb cobertura 100 Mbps).
Como part de l'esforç de l'Agenda Espanya Digital 2025, el Pla per a la Connectivitat i les Infraestructures Digitals de la societat, l'economia i els territoris, aprovat pel Consell de Ministres el dia 1 de desembre de 2020, conté com a mesura 14 del seu eix transversal 5 la millora de les infraestructures de telecomunicacions en edificis.
La magnitud de la crisis económica, social y sanitaria provocada por la pandemia COVID-19 ha exigido una respuesta común a escala europea que se ha materializado con la puesta en marcha del Fondo de Recuperación “Next Generation EU”, cuyo objeto es contribuir al proceso de recuperación de las economías de la Unión a partir de 2021. Dentro de este Fondo el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia, establecido por el Reglamento (UE) 2021/241 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de febrero, permitirá a España movilizar un volumen de inversión sin precedentes.
Amb la finalitat de canalitzar estes inversions, contribuint a una recuperació sòlida i sostenible de l'economia espanyola, mitjançant Acord del Consell de Ministres de 27 d'abril de 2021, s'ha aprovat el Pla de Recuperació, Transformación i Resiliència (PRTR), que traça l'agenda per a la modernització de l'economia espanyola fent ús dels recursos econòmics que provindran d'este Fons.
Dentro de les deu polítiques palanca que contempla el Pla, una de les trenta línies d'acció que s'identifiquen és la component 15, Connectivitat digital, impuls a la ciberseguretat i desplegament del 5G, que té entre els seus objectius l'impuls a la transformació digital, apostant perquè el 100% de la població dispose d'una connectivitat adequada, promovent així la desaparició de la bretxa digital entre zones rurals i urbanes.
En línia amb el citat Pla per a la Connectivitat, dins d'esta component 15 del PRTR es contempla la inversió C15.I4 “Renovació i sostenibilitat d'infraestructures. Millora de l'equipament que permet allotjar les infraestructures de telecomunicacions situades en els edificis per a optimitzar el desplegament de xarxes i aconseguir un menor consum d'energia”. Amb esta mesura es pretén contribuir a superar la situació de crisi generada per la COVID-19, ajudant a la recuperació de tots els sectors econòmics, especialment, impulsant des de les llars la connectivitat que propicie nous serveis com el teletreball, l'educació a distància o la teleassistència.
Esta inversió podria canalitzar-se, si així es decidira, a través d'un programa d'ajudes en forma de subvencions, destinades a compensar els costos derivats de la millora de les instal·lacions de telecomunicacions en les edificacions.