Aplicació del règim disciplinari al personal eventual.

La consulta versa sobre la posibilidad de aplicar el régimen disciplinario previsto para el personal funcionario de carrera al personal eventual.

El personal eventual, segons l'article 12 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP), és aquell que és nomenat per a la realització, amb caràcter temporal, de tasques de “confiança i assessorament especial”.

En primer lloc, cal assenyalar que, donades les peculiars característiques, el caràcter temporal de la relació que s'estableix, així com l'estricta comesa que pot exercir el personal eventual —relatiu a funcions qualificades com de confiança o assessorament especial—, sembla raonable afirmar que aquest tipus de personal no pugui ostentar situacions administratives.

En cas contrari, si s'entengués que resulten d'aplicació al personal eventual les situacions administratives, es tractaria d'un clar crebant de l'ordenament jurídic, ja que podria arribar a donar-se el supòsit que havent ingressat de manera estrictament temporal en l'Administració sense acreditar el seu mèrit i capacitat —requisits constitucionalment exigibles per a ingressar en aquella—, l'aplicació de determinades situacions administratives, que comportessin la reserva de plaça, permetessin a aquesta persona perpetuar la seva permanència en l'Administració sense tenir just títol per a això.

En aquest sentit, les situacions administratives només serien predicables d'aquell personal que ostenti una relació estatutària de caràcter permanent regida pel dret administratiu, sense que resultin d'aplicació al personal eventual. Així el disposa el TRLEBEP en regular, en els seus articles 85 i següents, les situacions administratives únicament per als funcionaris de carrera.

En segon lloc, en relació amb si al personal eventual li resulta d'aplicació el règim disciplinari previst per als funcionaris públics, com ja s'ha indicat, el personal eventual és una excepció als principis de mèrit i capacitat, i tant el seu nomenament com el seu cessament es basen únicament en criteris de confiança.

Esta premisa podría conducir a la conclusión de que al personal eventual no le es de aplicación el régimen disciplinario de los funcionarios públicos, sin perjuicio de entender que una actuación que pudiera suponer una “infracción disciplinaria” de determinada entidad debería de conllevar la “pérdida de confianza” y, por ende, el cese del personal eventual que haya cometido dicha infracción.

No obstant això, de l'examen de l'ordenament jurídic vigent es constata que, tant el personal funcionari i laboral com els alts càrrecs estan sotmesos a un règim disciplinari, la qual cosa condueix a pensar que les conductes que realitzi el personal eventual, qui també ostenta la condició de personal de l'Administració Pública, encara que sigui amb caràcter temporal, també han d'estar sotmeses a la seva correcció disciplinària, sense que aquesta reparació quedi restringida només a la possibilitat de la “pèrdua de confiança de l'òrgan que va nomenar a aquell”.

Una interpretació contrària conduiria a deixar únicament a l'arbitri de l'òrgan que va nomenar d'aquest personal eventual la decisió de si aquest personal ha comès o no una infracció, la qual cosa suposaria una parcel·la d'impunitat que no pot admetre's en el si de l'Administració Pública; de tal manera que tot el personal al seu servei, inclòs el personal eventual, ha d'estar sotmès a un règim disciplinari.

En aquest sentit, i donada la falta de normativa disciplinària expressa dedicada al personal eventual, s'entén que cal acudir a l'article 12.5 del TRLEBEP que disposa que al personal eventual “li serà aplicable, en el que sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera”.

Por tanto, sin perjuicio del principio de confianza que ha de regir la relación existente entre el personal eventual y el órgano de gobierno que le nombra, el personal eventual también estaría sometido a régimen disciplinario, resultando aplicable el régimen disciplinario previsto para el personal funcionario.

En tercer lloc, respecte a la possibilitat de declarar la suspensió de funcions, provisional i ferma, al personal eventual en ocasió de la tramitació d'un procediment judicial, s'haig d'indicar, com s'ha exposat anteriorment, que el personal eventual no posseeix situacions administratives, sent predicables únicament del personal funcionari de carrera.

En aquest sentit, la primera conclusió seria que no es pot declarar al personal eventual en la situació de suspensió de funcions, ni provisional ni ferma.

No obstant això, i sense perjudici que s'entengui que no resulten d'aplicació les situacions administratives a aquest personal, ha de tenir-se en compte que el que subjeu en el supòsit plantejat és la pregunta de com actuar en el cas que una persona que ostenta la condició de personal eventual, com a conseqüència d'un procés judicial, no pugui exercir la seva labor per trobar-se —s'entén— a la presó provisional o una altra mesura que impedeix l'assistència i acompliment del lloc.

Òbviament, una primera solució és valorar si aquesta situació comporta, per si mateixa, la pèrdua de confiança de l'òrgan que va nomenar d'aquest personal eventual, i, per tant, el cessament en aquesta condició.

Si aquesta situació no comporta la pèrdua de confiança, llavors una primera solució és valorar si les conductes que li són imputades en el procés judicial són, al seu torn, constitutives d'una infracció disciplinària, en el cas de la qual, i d'acord amb l'exposat, si s'entén que resulta d'aplicació al personal eventual el règim disciplinari dels funcionaris públics, llavors procediria l'obertura d'expedient disciplinari la instrucció del qual se suspendria fins que es resolgués en via judicial.

Una vegada incoat el procediment, es poden adoptar les mesures provisionals corresponents entre les quals es preveu la suspensió provisional, com a mesura de caràcter material que pretén impedir que qui estigui culpable en un procediment disciplinari pugui continuar exercint el seu lloc, per a evitar que s'agreugi la conducta que es persegueix o es frustri el resultat final del procediment disciplinari.

Por ello, y con base en los argumentos expuestos, entendiendo que el procedimiento disciplinario resulta de aplicación al personal eventual, entonces se podría adoptar la medida provisional expuesta, conllevando los mismos efectos materiales que la situación administrativa de suspensión de funciones.

D'altra banda, per al supòsit que els fets pels quals està sent enjudiciat el citat personal eventual no anessin constitutius d'infracció disciplinària, s'entén que si les mesures adoptades per l'òrgan judicial impedeixen l'assistència i acompliment del lloc, com ja s'ha vingut indicat, en primer lloc, l'òrgan competent pot entendre que s'ha produït una pèrdua de la confiança, que comportaria el cessament com a personal eventual; o bé pot acordar en tot cas, davant la impossibilitat material d'exercir el lloc de treball, que s'adoptin els efectes materials prevists per a la suspensió provisional.

En aquest sentit, el TRLEBEP preveu l'aplicació de la suspensió provisional, tant com mesura provisional durant la substanciació d'un procediment disciplinari, com en el cas que en el curs d'un procés judicial s'acordi la presó provisional o una altra mesura que impedeixi l'assistència i acompliment del lloc.

Finalment, i en el cas que es confirmi la responsabilitat penal que comporti pena privativa de llibertat o, en el seu cas, se substanciés finalment un procediment disciplinari que finalitzés declarant la responsabilitat del personal eventual en qüestió, s'entén que no procediria en cap cas la declaració de la suspensió ferma de funcions.

I això, en primer lloc, perquè com s'ha indicat anteriorment, les situacions administratives només són predicables del personal funcionari de carrera; i en segon lloc, malgrat que al personal eventual li resulti d'aplicació el procediment disciplinari previst per al personal funcionari, és obvi que, per la naturalesa de la seva condició, que comporta l'acompliment d'un lloc de confiança, no es poden aplicar a aquest personal les diferents sancions previstes en el règim disciplinari, sinó que la declaració de responsabilitat ha de comportar, per se, la pèrdua de confiança i, per tant, la pèrdua de la condició de personal eventual; a excepció, potser, d'aquelles faltes que cometés que poguessin ser qualificades com a lleus.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.