Gaudi de diverses llicències per assumptes propis.

La consulta versa sobre la possibilitat de gaudir diverses llicències per assumptes propis en períodes determinats de temps excloent els dies no laborables.

La llicència per assumptes propis es troba regulada en l'article 73 del text Articulat de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat per Decret 315/1964, de 7 de febrer, en els següents termes:

“Podran concedir-se llicències per assumptes propis. Aquestes llicències es concediran sense cap retribució, i la seua duració acumulada no podrà excedir de tres mesos en dos anys”.

Este precepte s'entén que continua vigent d'acord amb el que es disposa en la Disposició derogatòria i en la Disposició final quarta del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, d'ara en avant TRLEBEP, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.

A l'empara de diferents pronunciaments judicials, entre altres les Sentències de 27 de setembre de 2001 i de 4 d'octubre de 2002, de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, esta Subdirecció ha vingut entenent que els efectes de la llicència no han de prolongar-se més enllà dels dies estrictament sol·licitats.

No obstant això, la sol·licitud que es formule no pot realitzar-se de manera que se sol·liciten dins d'un determinat període únicament els dies laborables i s'excloguen els no laborables intermedis, ja que, en este cas, segons preveuen els citats pronunciaments judicials, es produiria un abús de dret.

A més, d'acord amb l'assenyalat en la Sentència de 4 d'octubre de 2002, de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, abans citada, “no computar els dissabtes i els diumenges suposaria augmentar desproporcionadament el temps màxim de duració del permís de dos mesos cada tres anys que establix l'article 73”.

Així, l'element clau a l'hora de determinar la procedència d'estendre els efectes de la llicència per assumptes propis als dies no laborables és el possible abús que es produïsca en la utilització d'aquesta llicència.

Tal abús esdevindria, com s'assenyala, quan la sol·licitud inclou un dia de períodes hàbils i exclou els dies no laborables compresos en eixe període.

Això ve a confirmar la possibilitat de gaudir d'esta llicència en dies determinats o independents sempre que, com s'indica, no es produïsca un abús de dret o un frau de llei en els termes exposats.

Per tant, la llicència per assumptes propis podrà comprendre períodes inferiors a set dies sempre que la unitat de personal corresponent el considere oportú atés de la resta de circumstàncies concurrents, queden garantides degudament les necessitats del servei, i no s'incórrega, com s'ha exposat, en un abús de dret.

D'altra banda, la sol·licitud de la llicència per assumptes propis per períodes inferiors a set dies de manera reiterada en períodes breus de temps pot ser un indici d'un suposat abús de dret, si bé hauran de valorar-se les circumstàncies concurrents en cada cas concret.

Quant a la possibilitat de la unió o acumulació de dies de llicència per assumptes propis i dies de permís per interés particular intercalant dissabtes i diumenges, o la seua acumulació amb dies de vacances, davant l'absència d'una regulació expressa sobre aquest tema, no cal establir una regla taxativa, perquè no està proscrita normativament la utilització d'una llicència d'este tipus unida a dies per assumptes particulars o a dies de vacances, si bé, a la llum de la jurisprudència citada, queda clar que haurà de valorar-se si en el període sol·licitat la utilització d'este permís dóna lloc a un supòsit de frau de llei, la qual cosa necessàriament exigeix l'examen de les circumstàncies concurrents: nombre de dies sol·licitats, número major o menor de dies de llicència dins del període enfront del de dies per assumptes particulars, o a l'inrevés.

En tot cas, els dies de permís per assumptes particulars o de vacances inclosos dins de la sol·licitud i els efectes que per si mateixos projecten en aquest període temporal, no podran veure's afectats, de manera que els drets inherents als dies de permís per assumptes particulars o vacances o els efectes que estos produïsquen en la resta del període considerat hauran de quedar preservats.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.