La Presidència espanyola tanca l'acord del reglament per a crear una identitat digital europea única i segura

Tras un intens treball desenvolupat, la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea ha culminat amb èxit la negociació del reglament d'identitat digital europea, després d'aconseguir un acord amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu que permet tancar aquest important expedient legislatiu.

La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformación Digital en funcions, Nadia Calviño, ha presidit aquest dimecres a Brussel·les el quart i últim diàleg a tres de tancament d'aquest ambiciós reglament, sense cap oposició per part de la resta d'Estats membres, la Comissió o el Parlament.

“Amb l'aprovació del Reglament d'Identitat Digital Europea fem un pas fonamental perquè els ciutadans puguin disposar d'una identitat digital europea única i segura. Es tracta d'un avanç clau perquè la Unió Europea sigui un referent en l'àmbit digital protegint els nostres drets i valors democràtics”, ha afirmat la vicepresidenta Nadia Calviño.

Al diàleg a tres han assistit també el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, i els colegisladors d'aquest reglament, els eurodiputats Cristian-Silviu Buşoi i Romana Jerković.

El Reglament (UE) n° 910/2014, conegut com a reglament eIDAS, és el marc legal vigent a Europa per a la identificació electrònica i serveis de confiança en transaccions electròniques. La Comissió Europea va proposar al setembre de l'any 2020 actualitzar aquest reglament, (passant a denominar-se col·loquialment "eIDAS2").

Durante aquests dos anys, s'ha treballat en el Parlament Europeu, en el Consell de la UE i en la Comissió Europea per a aconseguir, després de 19 reunions tècniques sota la Presidència espanyola del Consell de la UE, un acord de text final que serà d'obligat compliment en tots els Estats membres de la Unió Europea.

Identificació digital segura en el conjunt de la UE

El Reglament eIDAS2 té com a objectiu garantir l'accés universal de les persones i les empreses a una identificació i autenticació electròniques segures i fiables.

Per a això, preveu que els Estats membres estaran obligats a emetre dins dels 24 mesos posteriors a l'entrada en vigor almenys una cartera d'identitat digital europea (European Digital Identity Wallet), que seran voluntàries per als ciutadans i empreses en forma d'aplicacions mòbils.

Dichas carteres digitals permetran a ciutadans identificar-se digitalment, emmagatzemar i compartir una infinitat de dades identificatives, credencials i atributs d'identitat, com ara el permís de circulació, titulacions acadèmiques, comptes bancaris o receptes mèdiques. También permetrà la signatura digital i controlar amb qui i en quines condicions es comparteix aquesta informació personal a tercers.

Todo això de manera comuna i harmonitzada en el conjunt de la Unió Europea, la qual cosa suposa un gran pas cap a la cohesió territorial i el mercat únic, ja que aquestes carteres digitals també podran ser utilitzades en el sector privat.

Evitar compartir innecessàriament dades personals

A més, evitarà utilitzar mètodes d'identificació privats o compartir innecessàriament dades personals. El control de l'usuari garantirà que només es comparteixi la informació que sigui necessari compartir.

Entre els altres diversos acords aconseguits i establerts en el text definitiu, amb un enfocament harmonitzat de ciberseguretat, figuren també l'exigència d'alts nivells de confiança i la gratuïtat d'aquestes carteres digitals, que seran desenvolupades sota un model de fonts obertes (open source) que permeti un major escrutini i seguretat d'aquestes aplicacions.

También s'estableix l'ampliació de serveis de confiança als llibres majors electrònics (electronic ledgers) i a la gestió de dispositius de creació de signatures i segells electrònics a distància, així com l'expedició electrònica d'atributs d'identitat per part de prestadors qualificats.

Intens procés de negociació sota la Presidència espanyola

El text es trobava en la fase de negociació interinstitucional coneguda comunament com a diàlegs a tres, pel fet que en aquestes discussions participen tres institucions de la Unió Europea –Consell de la UE, Parlament Europeu i Comissió Europea-.

Gràcies a l'intens treball realitzat sota la Presidència espanyola del Consell de la UE, el quart i últim diàleg a tres suposa el colofó final a un gran esforç negociador que s'ha traduït en 19 reunions tècniques des que España va rebre aquest expedient per part de l'anterior Presidència Sueca. En l'última reunió tècnica celebrada el dia 11 d'octubre de 2023 tots els articles pendents de negociació van quedar finalitzats en un text acordat per totes les parts.

Tras el consens aconseguit avui prosseguiran els treballs tècnics per a completar el text jurídic de conformitat amb l'acord provisional. Una vegada finalitzat, el text es presentarà a Comitè de Representants Permanents dels Estats membres (Coreper) per a la seva aprovació.

L'acord revisat haurà de ser adoptat formalment pel Parlament i el Consell abans que pugui publicar-se en el Diari Oficial de la UE i entrar en vigor.

Otros expedients digitals claus per a la Presidència espanyola

La Presidència espanyola continua treballant per a tancar altres expedients clau en l'àmbit digital abans de la finalització del seu mandat el 31 de desembre.

Entre tots ells destaca el Reglament d'Intel·ligència Artificial, perquè la Unió Europea sigui la primera jurisdicció en el món amb un règim legal de matèria d'intel·ligència artificial, garantint que aquesta nova tecnologia respon als drets fonamentals europeus. El treball avança en els diàlegs a tres celebrats fins avui, amb l'objectiu de tancar la negociació abans de final d'any.

També s'està progressant amb el Reglament de Ciberresiliencia, per a augmentar la ciberseguretat dels productes de maquinari i de programari. Es tracta de protegir dels ciutadans, donant-los unes garanties de seguretat i de qualitat de tots aquells productes que incorporen elements digitals.

Otro dels expedients en curs de negociació és el Reglament sobre Infraestructura Gigabit (GIA). Es tracta de tenir les infraestructures d'alta velocitat segures en tota en tota Europa fins a 2030 per a desplegar totes les xarxes de comunicacions electròniques i reduir costos del desplegament, donant a més seguretat jurídica i transparència als operadors econòmics. L'objectiu de la Presidència espanyola és obtenir el mandat del Consell Europeu durant aquest semestre i comenza