Reconeixement d'un trienni a un funcionari en comissió de serveis en una Comunitat Autònoma, així com en el cas que es trobe en situació de serveis especials.

Se sol·licita informe sobre l'òrgan competent per al reconeixement del trienni d'un funcionari en comissió de serveis en una Comunitat Autònoma i també en el cas de funcionaris en serveis especials en una Comunitat Autònoma.

En el primer dels casos, conforme a la informació subministrada, l'interessat ostenta la condició de funcionari de l'Administració General de l'Estat i es troba prestant serveis en comissió de serveis en una Comunitat Autònoma.

La comissió de serveis és una forma de provisió temporal, per raons d'urgent i inajornable necessitat, d'un lloc de treball. No és un dels sistemes de provisió de llocs de treball contemplats en el Capítol III, del Títol V del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP). En concret, la Llei només contempla el concurs i la lliure designació, de manera que la passada a la situació de servei en altres Administracions Públiques vindria dau, a més de per els processos de transferències, perquè el funcionari obtinga un lloc amb caràcter definitiu per algun d'estos sistemes, com així preveu expressament l'apartat 3 de l'article 88 de la citada Llei:

“Els funcionaris de carrera en la situació de servei en altres Administracions Públiques que es troben en aquesta situació per haver obtingut un lloc de treball mitjançant els sistemes de provisió previstos en este Estatut, es regeixen per la legislació de l'Administració en la qual estiguen destinats de manera efectiva i conserven la seua condició de funcionari de l'Administració d'origen (…)”.

Esta mateixa previsió, seria confirmada per l'apartat 3, de l'article 84, dedicat a la mobilitat entre Administracions Públiques, en els quals únicament es tracta del concurs i la lliure designació.

Per tant, sense embuts, si bé la comissió de serveis pot continuar sent un mitjà vàlid per a la provisió urgent i provisional d'un determinat lloc de treball, s'entén que la mateixa no produïx un canvi en la situació administrativa del funcionari.

No obstant això, i una vegada delimitat este extrem, és necessari tindre en compte que el funcionari que passa, en comissió de serveis, a exercir un lloc de treball en una altra Administració Pública, si bé manté la reserva del lloc de treball en la seua Administració d'origen, i respecte d'aquesta, formalment continua en servei actiu, això no significa que no li resulte d'aplicació la normativa de l'Administració en la qual presta serveis de manera efectiva.

El passe a exercir un lloc de treball, encara que siga de manera provisional en una altra Administració Pública, implica que el funcionari passa a regir-se, des d'eixe moment, i almenys pel que fa a l'acompliment del seu lloc de treball, per la legislació de l'Administració de destinació; en cas contrari, és fàcil entrellucar que la comissió de serveis mancaria en este cas de sentit.

Un dels extrems associats a l'acompliment d'un lloc de treball són les retribucions inherents a aquest. Dins d'estes estan les retribucions bàsiques que, d'acord amb la legislació vigent, es caracteritzen per ser les mateixes per a tots els funcionaris, amb independència de l'Administració Pública en la qual presten serveis, i posseir la mateixa quantia atés del grup o subgrup en el qual estiga classificat el corresponent Cos o Escala.

Per tant, les regles de meritació i reconeixement, necessàriament, són les mateixes en totes les Administracions; el que és predicable, en concret, dels triennis.

En este sentit, i segons l'exposat, s'entén que tant el reconeixement dels triennis com el seu abonament han de ser realitzats per l'Administració on es ve prestant serveis de manera efectiva, ja que es reporten únicament com a conseqüència de la prestació de serveis, en concret, “per cada tres anys de servei” (article 23.b) TRLEBEP).

En l'Administració d'origen, el funcionari té reservat un lloc de treball, però els serveis, en eixe moment, no els presta en aquesta Administració, sinó en l'Administració en la qual està comissionat; per tant, ha de ser esta última, l'Administració de destinació, la que realitze el reconeixement i abonament dels triennis.

Per tot el que s'ha exposat, es considera que el reconeixement i abonament dels triennis ha de realitzar-se per l'Administració en la qual el funcionari vinga prestant serveis de manera efectiva.

D'altra banda, es planteja, així mateix, qui és l'òrgan competent per al reconeixement de triennis en el supòsit d'un funcionari en situació administrativa de serveis especials.

En este cas, és convenient recordar la distinció entre reconeixement i abonament. Així l'article 87.2 del TRLEBEP assenyala en el seu primer incís que “els qui es troben en situació de serveis especials percebran les retribucions del lloc o càrrec que exercisquen i no les que els corresponguen com a funcionaris de carrera, sense perjudici del dret a percebre els triennis que tinguen reconeguts a cada moment”.

Així mateix, l'apartat primer de l'article 8 del Reglament de situacions administratives dels funcionaris civils de l'Administració General de l'Estat, aprovat pel Reial decret 365/1995, de 10 de març, vigent d'acord amb el que es disposa en la Disposició final quarta, apartat tercer, del TRLEBEP, segons el qual:

“Els funcionaris en la situació de serveis especials rebran la retribució del lloc o càrrec efectiu que exercisquen i no la que els corresponga com a funcionaris. Excepcionalment, i quan les retribucions pels triennis que tingueren reconeguts no pogueren, per causa legal, ser percebudes amb càrrec als corresponents pressupostos, hauran de ser retribuïts en tal concepte pel Departament en el qual exercien el seu últim lloc de treball en situació de servei actiu”.

De l'examen dels preceptes indicats cal deduir que el funcionari que ha sigut declarat en serveis especials haurà de percebre els triennis amb càrrec al pressupost de l'Administració on vinga exercint el lloc o càrrec que ha donat lloc a declarar-li en aquesta situació administrativa, excepte impossibilitat legal que haurà de ser degudament acreditada, i en aquest cas es percebrien amb càrrec al pressupost del Departament o Organisme al qual corresponguera l'últim lloc de treball exercit en servei actiu.

No obstant això, com s'assenyala, una qüestió és l'abonament dels triennis, les regles dels quals a seguir serien les exposades, i una altra diferent és el reconeixement dels triennis.

Els triennis són una retribució vinculada a la prestació de serveis com a funcionari, dita, en altres termes, un reconeixement de l'antiguitat i, per tant, si bé té una transcendència retributiva, ha de considerar-se com un dret ad personam del funcionari, així es deduiria de l'article 87.2 abans transcrit, en permetre la seua percepció encara que s'exercisca un lloc o càrrec que haja donat lloc a situació de serveis especials.

Per tant, el seu reconeixement es produïx per ostentar la condició de funcionari de carrera i trobar-se en alguna de les situacions administratives que permeten la seua meritació.

S'entén que, en este cas, partint del caràcter de dret personal lligat a la condició de funcionari que posseïx el trienni, per tant, retribució no vinculada al lloc o càrrec que exercisca en la situació de serveis especials, el seu reconeixement ha de fer-se per l'òrgan competent dins del Departament o Organisme de l'últim lloc de treball exercit en servei actiu, qui haurà de comprovar a cada moment que es complixen els requisits de temps i situació administrativa necessaris perquè es produïsca la seua meritació.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.