Possibilitat que el personal laboral vinculat a l'Administració per un contracte d'alta direcció puga percebre els triennis reportats en la seua condició de personal funcionari.

La qüestió plantejada versa sobre la possibilitat que el personal laboral vinculat a l'Administració per un contracte d'alta direcció puga percebre els triennis reportats en la seua condició de personal funcionari.

Per a això procedeix analitzar el que es preveu en el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, (d'ara en avant, TRLEBEP), el Reial decret 1382/1985, d'1 d'agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d'alta direcció (RD/RD 1382/1985, d'ara en avant).

El TRLEBEP ha vingut a donar compliment al mandat constitucional contingut en l'article 103.3 de la Constitució Espanyola, en virtut del qual per llei es regularà l'estatut dels funcionaris públics.

Per tant, el TRLEBEP, a més de complir amb el mandat constitucional encomanat al legislador estatal, incloent tot allò que és comú al conjunt dels funcionaris de totes les Administracions Públiques, incorpora les normes legals específiques aplicables al personal laboral al seu servei; el que no significa, en cap cas, que es produïsca una confusió o assimilació de règims jurídics aplicables a cada tipus de personal al servei de les Administracions Públiques.

En este aspecte, el TRLEBEP continua mantenint la dualitat de règims jurídics existents, regulant el règim jurídic aplicable al personal funcionari i indicant quins dels preceptes continguts en el TRLEBEP són també d'aplicació al personal laboral, com puga ser l'aplicació dels principis constitucionals de mèrit i capacitat per a l'ingrés en les Administracions Públiques o el règim d'incompatibilitats, la qual cosa no implica l'existència d'un mateix règim jurídic.

Així doncs, segons ha manifestat el Tribunal Constitucional en la seua sentència 99/1987, d'11 de juny, la Constitució ha optat per l'establiment d'un règim estatutari per als servidors públics; criteri que ha continuat plasmant el TRLEBEP a través del seu articulat.

Com es ve indicant, el TRLEBEP no ha introduït cap classe de règim jurídic que homogenice o assimile les classes de personal al servei de les Administracions Públiques, diferenciant en el seu article 8 el personal funcionari de carrera i el personal laboral.

En este sentit, el personal funcionari de carrera està vinculat amb l'Administració per una relació de naturalesa estatutària regulada pel Dret Administratiu per a l'acompliment de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent, i li és d'aplicació íntegra el TRLEBEP.

En canvi, el personal laboral, vinculat a l'Administració per una relació de caràcter contractual, es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes convencionalment aplicables, pels preceptes del TRLEBEP que així el disposen expressament.

En conseqüència, el personal funcionari i el personal laboral són dos tipus de personal diferents, amb una relació jurídica amb l'Administració de diferent naturalesa, i ostenten un règim jurídic propi.

Esta diferència de tracte ve avalada pel Tribunal Constitucional que, en l'examen de l'article 14 de la Constitució, determina “que la igualtat o desigualtat entre estructures, com les situacions funcionarials, que són -prescindint del seu substrat sociològic real- creació del Dret, és resultat de la definició que aquest faça d'elles; això és, de la seua configuració jurídica que pot quedar delimitada per la presència de molt diversos factors. Per tant, a l'empara del principi d'igualtat no és lícit tractar d'assimilar situacions que en origen no han sigut equiparades per les normes jurídiques que les creen. La discriminació, d'existir únicament derivarà de l'aplicació per l'Administració de criteris de diferenciació no objectius ni generals” (SSTC 7/1984, 99/1984, 112/2004).

Establida la diferència existent entre el personal funcionari i el personal laboral, procedeix examinar si correspon que el personal laboral vinculat a l'Administració per un contracte d'alta direcció continue percebent els triennis reportats amb anterioritat en la seua condició de funcionari de carrera.

Donat el caràcter de relació laboral especial del contracte d'alta direcció, procedeix examinar la regulació específica que l'ordenament jurídic conté per a esta figura.

En este sentit, l'article 3 del RD/RD 1382/1985 disposa que:

“Un. Els drets i obligacions concernents a la relació laboral del personal d'alta direcció es regularan per la voluntat de les parts, amb subjecció a les normes d'este Reial decret i a les altres que siguen aplicable.

Dos. Les altres normes de la legislació laboral comuna, inclòs l'estatut dels treballadors, només seran aplicables en els casos en què es produïsca remissió expressa en este Reial decret, o així es faça constar especialment en el contracte.

Tres. En el no regulat per este Reial decret o per pacte entre les parts, s'estarà al que es disposa en la legislació civil o mercantil i als seus principis generals”.

Així mateix, l'article 4 del citat Reial decret, establix en el seu apartat Dos, que el contracte haurà de contindre com a mínim:

“c) La retribució convinguda, amb especificació de les seues diferents partides, en metàl·lic o espècie.”

Segons els preceptes transcrits, perquè el personal vinculat per un contracte laboral d'alta direcció tinga dret a la percepció de triennis o quantitat assimilada, el contracte de treball haurà de preveure el reconeixement i percepció de complement per raó de l'antiguitat, establint-se, a més, expressament, dins de l'esmentat complement, els “serveis previs” que es poden reconéixer a aquest efecte.

En virtut de l'exposat, el personal vinculat per un contracte laboral d'alta direcció només tindrà dret al percebo de la retribució per antiguitat que poguera correspondre-li quan expressament s'haja previst tal circumstància en el contracte, en els supòsits i amb les condicions que s'hagen acordat.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.