Forma de gaudi de la reducció de jornada per cura de fill

La qüestió plantejada versa sobre l'aplicació del permís de guarda legal per a la cura de fill menor de 12 anys, en relació amb, d'un costat, el percentatge de reducció de jornada a aplicar, i d'un altre, si l'al·lusió al terme “jornada de treball” que realitza l'article 48.h) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP) esta referida a jornada diària o jornada setmanal.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 48.h) del TREBEP reconeix així el permís dels funcionaris públics:

“Per raons de guarda legal, quan el funcionari tinga la cura directa d'algun menor de dotze anys, de persona major que requerisca especial dedicació, o d'una persona amb discapacitat que no exercisca activitat retribuïda, tindrà dret a la reducció de la seua jornada de treball, amb la disminució de les seues retribucions que corresponga.

Tindrà el mateix dret el funcionari que requerisca encarregar-se de la cura directa d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia no puga valdre's per si mateix i que no exercisca activitat retribuïda.”

D'acord amb la disposició addicional quarta del TREBEP, fins que es dicten les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament, es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normatives vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en l'EBEP.

Per això ha d'entendre's que continua en vigor en tant no contravinga el que es disposa en l'EBEP l'article 30.1.g) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, així com el Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 30.1.f) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública. L'article Únic del Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, disposa que:

“1. El funcionari que per raons de guarda legal tinga a la seua cura directa algun menor de sis anys, ancià que requerisca especial dedicació o a un disminuït psíquic, físic o sensorial que no exercisca activitat retribuïda, tindrà dret a una disminució de fins a un mitjà de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les retribucions.

2. Per al càlcul del valor hora aplicable a aquesta reducció es prendrà com a base la totalitat de les retribucions íntegres mensuals que perceba el funcionari dividida entre el nombre de dies naturals del corresponent mes i, al seu torn, este resultat pel nombre d'hores que el funcionari tinga obligació de complir, de mitjana, cada dia.

3. Quan el permeta l'organització del treball de la unitat, es concedirà al funcionari la part de la jornada que convinga als seus interessos personals.”

Teniendo en cuenta lo anterior, la primera cuestión planteada se centra en el porcentaje hasta el que podrá aplicarse la reducción de jornada, teniendo en cuenta el tenor literal del Real Decreto 2670/1988, será de hasta un medio de la jornada de trabajo, con la reducción proporcional de retribuciones.

Pel que es refereix a la segona consulta plantejada, és a dir, a l'aclariment del terme “jornada de treball”, s'informa que el funcionari pot, en principi, triar la part de la jornada en la qual gaudir la reducció conformement als seus interessos personals, però, l'Administració esta facultada per a modificar eixa elecció del funcionari si les necessitats organitzatives de la unitat en la qual treballa així l'exigeixen.

Així, el Fonament Jurídic Tercer de la Sentència de la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa, Sentència número 842/2007, de 7 de desembre que establix en relació al Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre que:

“Esta norma condiciona l'elecció pel funcionari de la part de jornada que convinga als seus interessos, al fet que el permeta l'organització del treball de la unitat, la qual cosa vol dir que la concessió de la reducció de la jornada és obligada per a l'Administració, sense cap marge per a l'apreciació discrecional, si es complixen els pressupostos de fets recollits en la lletra g) de l'article 30.1 això és, que un funcionari per raó de guarda legal tinga a la seua cura directa un menor de dotze anys, però que no obstant això l'elecció pel funcionari interessat de la part de jornada en què es durà a terme la reducció horària que convinga als seus interessos personals, està condicionada al fet que el permeta l'organització del treball de la unitat, o en altres paraules a les necessitats del servei (…).

(…) la regulació del permís configura un dret subjectiu del funcionari no subjecte a condicions resolutòries o càrregues modals, ja que si fos així la Llei o el Reial decret 2670/1998 així el dirien, i la veritat és que no limiten el dret a la reducció horària més que al fet que es complisca l'edat màxima del menor (sis o dotze anys), per la qual cosa mancant eixes restriccions en la configuració legal d'un permís, no és possible restringir-lo per l'Administració sense cap fonament legal, i això és així al punt que el número 3 de l'article únic del Reial decret, precisament regula l'única restricció que la norma admet respecte d'este permís, i que no afecta de la seua concessió sinó a l'elecció pel funcionari de la franja horària en la qual gaudir de la reducció horària, de manera que el funcionari pot, en principi, triar la part de la jornada en la qual gaudir la reducció conformement als seus interessos personals però, al temps, faculta a l'Administració per a modificar eixa elecció del funcionari si les necessitats organitzatives d l'unitat en la qual treballa així l'exigeixen, després és meridianament clar que esta és l'única facultat que li cap a l'Administració en relació al permís controvertit, del que se segueix en la Resolució que concedeix el permís de reducció horària l'única cosa que pot fer l'Administració Pública, és establir condicions o límits referits exclusivament al punt relatiu a la franja horària en la qual el funcionari pot gaudir del seu dret a la reducció de jornada (…)”.

Per analogia a la qüestió plantejada es pot acudir igualment a la Sentència número 112/2005, de 18 d'abril del Jutjat social número 4 de Màlaga, que disposa en el seu Fonament Jurídic Tercer que:

“En qualsevol cas, un supòsit similar al sotmés a la consideració d'este Jutjat (…) ha sigut resolt per la Sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, amb seu a Màlaga, en el sentit d'entendre que la norma llavors invocada, l'article 37.5 de l'Estatut dels Treballadors –el corresponent al precepte convencional analitzat en estes actuacions, el repetit article 33.1.g)- el que contempla és una reducció diària del temps de treball, parella amb la cura dels fills menors, que el Tribunal entén que també ha de ser diari (sentència de la citada Sala, invocada per l'organisme demandat, número 582/01, de 22 de març)”.

De totes dues sentències pot interpretar-se que el terme “jornada de treball” es refereix a “jornada diària de treball”, en tant la Sentència de la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa, Sentència número 842/2007, de 7 de desembre, fa referència a “la franja horària en la qual el funcionari pot gaudir del seu dret a la reducció de jornada” i la Sentència número 112/2005, de 18 d'abril del Jutjat social número 4 de Màlaga en relació a la Sentència número 582/01, de 22 de març, fa esment exprés al fet que ha d'entendre's que “ha de ser diari”.

En el mateix sentit es pronuncia la Subdirecció General de la Inspecció General de Serveis de l'Administració General de l'Estat, que, en el seu informe de data 3 de desembre de 2010 establix que la jornada ha d'entendre's diària i es basa en els següents fonaments:

“- L'expressió “jornada de treball” no està definida en l'EBEP ni en l'Estatut dels Treballadors.

El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix “jornada” com a “dia” en la seua primera accepció, sent la segona el “temps de duració del treball diari”.

Per extensió, el terme “jornada” pot referir-se també al còmput de la setmana laboral, del mes laboral i de l'any laboral.

- L'article 48 de l'EBEP expressament permet acumular en la seua apartat f, l'hora d'absència del treball, a la qual es té dret per lactància d'un fill menor de dotze mesos, en jornades completes.

Pot presumir-se que, al no indicar esta possibilitat en l'apartat h, ha d'estar-se al principi general de jornada diària.

- En la Resolució de 20 de desembre de 2005, de la Secretaria General per a l'Administració Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal civil al servei de l'Administració General de l'Estat, s'al·ludeix a la jornada de treball, amb un significat de diària, en alguns casos, i en uns altres, de setmanal.

Així, l'Apartat Primer 4.B) indica que “La duració màxima de la jornada general de treball en l'Administració General de l'Estat serà de trenta-set hores i mitja setmanals (…)”.

No obstant això, en la mateixa resolució, en l'apartat quart, referit a la “Jornada reduïda per interés particular”, la reducció de jornada és diària, sense que es puga produir l'acumulació setmanal del període al fet que es tinga dret.

Igualment les “mesures addicionals de flexibilitat horària”, establides en l'apartat segon.4, s'apliquen diàriament”.

Per tot el que antecedeix es conclou que, la reducció de jornada del permís de guarda legal per a la cura de fill menor de 12 anys pot aconseguir fins a un mitjà de la jornada de treball, entenent el terme “jornada de treball” com a jornada diària i no com a jornada setmanal, per la qual cosa no podran acumular-se diferents períodes de reducció ni gaudir-se en dies complets.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Las respuestas a consultas contenidas en este boletín atienden a las cuestiones planteadas a la luz de la normativa vigente en el momento de su emisión, de manera que dichas respuestas pueden verse afectadas por modificaciones legislativas posteriores o resoluciones judiciales.