Aplicació de l'article 48.a) del TRLEBEP.

La consulta versa sobre diversos aspectes relacionats amb el gaudi del permís per defunció.

L'article 48 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, d'ara en avant TRLEBEP, recull en la seua lletra a) un permís per als funcionaris públics “per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precise de repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al primer grau per consanguinitat o afinitat, així com de qualsevol altra persona diferent de les anteriors que convisca amb el funcionari o funcionària en el mateix domicili i que requerisca la cura efectiva d'aquella, cinc dies hàbils.

Quan es tracte d'accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precise de repòs domiciliari, d'un familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís serà de quatre dies hàbils.”

D'altra banda, l'article 48.a) del TRLEBEP continua assenyalant que els funcionaris públics tindran dret a un permís per la defunció d'un familiar en els següents termes:

“(…) Quan es tracte de defunció del cònjuge, parella de fet o familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produïsca en la mateixa localitat, i cinc dies hàbils, quan siga en diferent localitat. En el cas de defunció de familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís serà de dos dies hàbils quan es produïsca en la mateixa localitat i de quatre dies hàbils quan siga en diferent localitat”.

S'ha vingut interpretant que els dies corresponents a este permís han de ser sempre consecutius i immediatament posteriors al fet causant; i el permís finalitza quan deixa d'existir la causa que va donar origen a la seua concessió, és a dir, la malaltia o bé l'esgotament dels dies de permís concedit.

La defunció sobrevinguda després d'una malaltia, accident, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització – que han generat l'inici del gaudi del permís corresponent –, comportaria la interrupció d'estos i l'inici d'un nou permís per defunció pel nombre de dies íntegres del nou permís en funció del grau de parentiu del familiar que siga i de la localitat on es produïx la seua defunció, encara que no haja finalitzat el termini màxim del gaudi del permís anterior.

En segon lloc, en relació amb l'inici del permís per defunció sobrevinguda és necessari analitzar en quin moment de la jornada es produïx el fet causant.

En este sentit, amb caràcter general, esta unitat entén que, si el fet causant del permís es produïx a l'inici de la jornada laboral o durant aquesta, de manera que l'empleat públic no acudeix al seu lloc de treball eixe dia o ha d'abandonar-lo durant aquest, s'entén que eixe dia laborable ha de computar-se com a primer dia hàbil del permís.

No obstant això, si el fet causant es produïx fora de la jornada laboral, de manera que no afecta de la prestació de serveis d'eixe dia, s'entén que el permís començaria a computar al següent dia hàbil.

Per part seua, si el dia en què es produïx el fet causant no és laborable, la Sentència 148/2018 de 13/2/2018, Sala social del Tribunal Suprem, assenyala que el permís per defunció de familiar (entre altres) ha de començar a explicar-se des del primer dia laborable que li seguisca.

Per al cas objecte de consulta, se'ns indica que la defunció es produïx la vesprada d'un dia laborable (en el qual està gaudint del permís per malaltia greu per eixe mateix familiar).

És així perquè, a més de la resta de consideracions, només des del moment de la defunció és necessari realitzar els tràmits oportuns que requereix el sepeli; és a dir, durant el matí del dia de la defunció no va ser necessari realitzar cap tràmit en relació a la defunció, que donaria virtualitat a l'objecte del permís en qüestió.

Finalment convé recordar que la Resolució de 14 d'abril de 2026, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics, en el seu apartat 14 referit al còmput de permisos assenyala el següent:

“14.2 Per al còmput dels permisos la duració dels quals estiga establida en dies hàbils, s'atendrà del règim de jornada i horari que corresponga al titular del permís.

En este sentit, els dissabtes, els diumenges o els dies declarats festius, computaran únicament quan els mateixos formen part de la jornada i horari que corresponga realitzar al titular del permís.”

Cal tindre en compte que este permís, en la seua redacció donada pel Reial decret -llei 5/2023, de 29 de juny, ve a transposar el que es disposa en l'article 6 de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, pel que fa al permís per a persones cuidadores, que vincula en el seu resultat d'atorgar un permís de cinc dies hàbils per a eixes persones.

Per tant, la nova redacció de l'article 48.a) ha d'entendre's que regula un permís per dies hàbils en tota la seua extensió, tenint per objecte fixar la forqueta prevista per la regulació anterior per al supòsit d'accident i malaltia greu en l'extrem superior, amb la inclusió de la persona convivent (cinc dies hàbils per a familiars del primer grau i persones convivents i quatre per a familiars del segon grau), a fi de conducta a la recta transposició de la Directiva citada, havent de tindre's en compte en tot cas la naturalesa del permís en relació amb el context, els antecedents legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment del seu esperit i finalitat.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.