Consulta relativa a diverses qüestions sobre el règim de gaudi del permís per adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment.

L'article 49.b) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic regula el permís per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, en els següents termes:

“b) Permís per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent: tindrà una duració de setze setmanes. Sis setmanes hauran de gaudir-se a jornada completa de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després de la resolució judicial per la qual es constituïx l'adopció o bé de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o d'acolliment.

En el cas que tots dos progenitors treballen i transcorregudes les sis primeres setmanes de descans obligatori, el període de gaudi d'este permís podrà dur-se a terme de manera interrompuda i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al fet causant fins que el fill o la filla complisca dotze mesos. En el cas del gaudi interromput es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d'almenys 15 dies i es realitzarà per setmanes completes.

Este permís s'ampliarà en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill o filla, a partir del segon, en els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment múltiple, una per a cadascun dels progenitors.

El còmput del termini es comptarà a elecció del progenitor, a partir de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, o a partir de la resolució judicial per la qual es constituïsca l'adopció sense que en cap cas un mateix menor puga donar dret a diversos períodes de gaudi d'este permís.

Este permís podrà gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats de servei el permeten, i en els termes que reglamentàriament es determine, conforme a les regles establides en el present article.

Si fóra necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d'origen de l'adoptat, en els casos d'adopció o acolliment internacional, es tindrà dret, a més, a un permís de fins a dos mesos de duració, percebent durant este període exclusivament les retribucions bàsiques.

Amb independència del permís de fins a dos mesos previst en el paràgraf anterior i per al supòsit contemplat en aquest paràgraf, el permís per adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, podrà iniciar-se fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial per la qual es constituïsca l'adopció o la decisió administrativa o judicial d'acolliment.

(…)

Els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, previstos en este article seran els que així s'establisquen en el Codi Civil o en les lleis civils de les comunitats autònomes que els regulen, havent de tindre l'acolliment temporal una duració no inferior a un any.”

Quant a la modalitat de gaudi a temps parcial del permís per adopció, guarda o acolliment temporal o permanent, tal com es recull en l'Acord de la Comissió Superior de Personal, de 30 de desembre de 2021, pel qual s'aproven els criteris d'interpretació relatius a l'aplicació dels permisos regulats en l'article 48.f) i en les lletres a),b) i c) de l'article 49 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, per al gaudi a temps parcial del permís per adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent continua sent aplicable el que es preveu pel Reial decret 180/2004, de 30 de gener, pel qual s'adopten mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar en relació amb el gaudi a temps parcial dels permisos inclosos en l'article 30.3 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, en supòsits de part, adopció o acolliment del menor. Sense perjudici de l'anterior, l'apartat segon de l'Acord assenyala que les sis setmanes posteriors al fet causant es consideren de descans obligatori, sent indisponibles per a la persona titular del permís, no podent ser objecte de fraccionament, ni de renúncia, ni de gaudi a temps parcial.

Així, en virtut de l'exposat, es considera vigent el que es disposa en el Reial decret 180/2004, a fi de flexibilitzar el gaudi dels mateixos i potenciar el repartiment de les responsabilitats familiars entre mares i pares, la millora en la cura dels fills pels progenitors, així com possibilitar que els funcionaris mantinguen vinculació amb el seu lloc de treball, de manera que la maternitat no siga mai un obstacle per a la seua carrera professional.

Assegut l'anterior, l'article 2.1 del Reial decret 180/2004 disposa que “el gaudi a temps parcial dels permisos a què es refereix l'article anterior requerirà d'acord previ entre el funcionari afectat i l'òrgan competent per a la seua concessió”. A aquest efecte es precisa que “a la sol·licitud que presente l'interessat s'acompanyarà informe del responsable de la unitat en què estiguera destinat el funcionari, en el qual s'acredite que queden degudament cobertes les necessitats del servei”. En este sentit, “l'òrgan competent, a la vista de la sol·licitud i de l'informe corresponent, dictarà resolució en el termini de tres dies per la qual quedarà formalitzat l'acord per al gaudi del permís en la modalitat a temps parcial o, en el seu cas, la seua denegació.”

Quant al moment en el qual es pot iniciar el corresponent període de permís a jornada parcial, cal referir el que es disposa en el punt 3 del citat precepte, segons el qual el “acord podrà celebrar-se tant a l'inici del permís corresponent com en un moment posterior, i podrà estendre's a tot el període de duració del permís o a part d'aquell”, tenint en compte el criteri establit per la Comissió Superior de Personal quant a les sis setmanes immediatament posteriors al fet causant.

Finalment, conclou el citat article assenyalant que, “quan el permeta l'organització del treball, es concedirà al funcionari la part de la jornada sol·licitada per al gaudi del permís a temps parcial que convinga als seus interessos personals”.

De manera addicional als principis expressats anteriorment, procedeix destacar les diferents regles a les que s'haurà d'acomodar el gaudi del citat permís a temps parcial que contempla l'article 3 del citat Reial decret, segons es detalla a continuació:

“a) Este dret podrà ser exercit tant per la mare com pel pare, i en qualsevol dels supòsits de gaudi simultani o successiu del període de descans. En el supòsit de part, la mare no podrà fer ús d'esta modalitat del permís durant les sis setmanes immediates posteriors al part, que seran de descans obligatori.

b) El període durant el qual es gaudisca del permís s'ampliarà proporcionalment en funció de la jornada de treball que es realitze, sense que, en cap cas, es puga superar la duració establida per als citats permisos.

c) El gaudi del permís en esta modalitat serà ininterromput. Una vegada acordat, només podrà modificar-se el règim pactat mitjançant nou acord entre l'òrgan competent per a la concessió de permisos i el funcionari afectat, a iniciativa d'aquest i a causa de causes relacionades amb la seua salut o la del menor.

d) Durant el període del gaudi del permís a temps parcial, el funcionari no podrà realitzar serveis extraordinaris fora de la jornada que haja de complir en esta modalitat.”

Per tant, a la llum de la consulta plantejada i a l'efecte del còmput del permís per adopció, guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent, si -d'acord amb les necessitats del servei-, s'exerceix el seu gaudi a jornada parcial, el permís s'haurà d'ampliar en proporció a la jornada de treball realitzada durant aquest, sense que, en cap cas, es puga superar la duració establida per al permís en qüestió, de conformitat amb el que es preveu en l'article 49 b) del TRLEBEP.

D'altra banda, es planteja consulta relativa al moment a partir del qual es pot iniciar el còmput per al gaudi del permís en cas d'adopció constituïda a l'estranger, si la data de la resolució judicial o administrativa del país que reconeix la mateixa es produïx amb anterioritat al lliurament del menor als seus adoptants.

Referent a això, amb caràcter general, el citat article 49 b) del TRLEBEP establix que el permís per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent tindrà una duració de setze setmanes i sis de les mateixes hauran de gaudir-se a jornada completa de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després de la resolució judicial per la qual es constituïx l'adopció o bé de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o d'acolliment.

D'acord amb el que es disposa en el nostre ordenament jurídic, el reconeixement d'efectes a Espanya de l'adopció que es constituïx a l'estranger està regulat per la Disposició addicional segona de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, quan establix que “per a la inscripció en el Registre espanyol de les adopcions constituïdes a l'estranger, l'encarregat del Registre apreciarà la concurrència dels requisits de l'article 9.5 del Codi Civil”.

Actualment, l'article 9.5 del Codi Civil, després de la reforma operada per la Llei 54/07, de 28 de desembre d'Adopció Internacional, contempla una remissió a la mateixa en els següents termes: "L'adopció internacional es regirà per les normes contingudes en la Llei d'Adopció Internacional. Igualment, les adopcions constituïdes per autoritats estrangeres faran efecte a Espanya conformement a les disposicions de la citada Llei d'Adopció Internacional."

Referent a això, el capítol III de la citada Llei 54/2007, de 28 de desembre, regula els efectes a Espanya de l'adopció constituïda per autoritats estrangeres. En tal sentit, l'article 25 de la mateixa disposa que, "L'adopció constituïda per autoritats estrangeres serà reconeguda a Espanya conformement al que s'estableix en els Tractats i Convenis internacionals i altres normes d'origen internacional en vigor per a Espanya, i, especialment, conformement al Conveni de L'Haia de 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció del xiquet i a la cooperació en matèria d'adopció internacional. Tals normes prevaldran, en tot cas, sobre les regles contingudes en esta Llei.”

Per si no fos prou, l'article 27 de la citada Llei 54/2007, preveu el control de la validesa de l'adopció constituïda per autoritat estrangera, en disposar que:

“L'autoritat pública espanyola davant la qual se suscite la validesa d'una adopció constituïda per autoritat estrangera i, especialment, l'Encarregat del Registre Civil en el qual s'inste la inscripció de l'adopció constituïda a l'estranger per al seu reconeixement a Espanya, controlarà, incidentalment, la validesa d'aquesta adopció a Espanya conformement a les normes contingudes en el Conveni de L'Haia , de 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció del xiquet i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, a través de la presentació del certificat de conformitat amb el que es preveu en el seu article 23 i que no s'ha incorregut en la causa de no reconeixement prevista en l'article 24 d'aquest Conveni.”

En virtut de la normativa exposada, el reconeixement a Espanya de l'adopció constituïda per autoritat estrangera requerirà la inscripció del naixement i adopció del menor en el Registre Civil espanyol corresponent -o del Consolat d'Espanya al país d'origen del menor-, per la qual cosa es considera que la mateixa serà determinant a l'efecte de fixar l'inici del còmput del permís en qüestió, així com en relació amb la documentació acreditativa pertinent que haurà de prendre en consideració l'òrgan gestor.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.