Última actualització: setembre 2025
Manera de computar els quatre dies anuals de malaltia exclosos de la reducció de retribucions.
En el còmput del conjunt de dies d'absència per malaltia o accident l'any natural als quals no resulta d'aplicació el descompte en nòmina previst en la disposició trentena huitena de la Llei 17/2012 no han d'incloure's els dies no laborables intermedis.
La consulta versa sobre el còmput dels dies d'absència per malaltia o accident l'any natural als quals no els resulta d'aplicació la deducció retributiva prevista en la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2013.
L'Orde HAP/2802/2012, de 28 de desembre, per la qual es desenvolupa per a l'Administració de l'Estat i els organismes i entitats de dret públic dependents d'aquesta, el que es preveu en la disposició addicional trentena octava de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2013, en matèria d'absències per malaltia o accident que no donen lloc a incapacitat temporal té per objecte regular el nombre de dies d'absència per malaltia o accident l'any natural als quals no resulta d'aplicació el descompte en nòmina previst en la disposició trentena huitena de la Llei 17/2012.
Ambdues fan referència a “dies d'absència al treball”. Com és evident, este és un esdeveniment que només cal plantejar respecte a dies laborables per a l'interessat. Per això no seria possible prendre en consideració un dia no laborable intermedi entre dos dies laborables d'absència per malaltia, a l'efecte del que es preveu en la normativa citada, ja que no és possible parlar d'absència al treball en un dia no laborable. Per això mateix s'estima que en el còmput del conjunt de dies exclosos de reducció en les retribucions no han d'incloure's dies laborals intermedis.
Així, si un empleat públic no acudeix al seu lloc de treball un dimarts per malaltia justificada, el dimecres és festiu, i el dijous tampoc acudeix al seu lloc de treball per malaltia, però es reincorpora el divendres, pot concloure's que ha esgotat solament dos dels quatre dies anuals d'absència sense deducció retributiva previstos en la normativa, al no computar-se el festiu intermedi, ja que no era un dia d'absència al treball al no ser aquest un dia laborable.
Ara bé, l'anterior no afecta al còmput dels terminis quan si procedisca declarar una incapacitat temporal, ja que, en eixe cas, d'acord amb la pròpia normativa de Seguretat Social, no s'exclouen els dies no laborables intermedis. Així, si un empleat públic no acudeix el seu lloc de treball un divendres per causa de malaltia i tampoc acudeix el dilluns següent pel mateix motiu, la qüestió ja no és la de quants dies sense deducció retributiva ha esgotat, sinó que, a l'ésser el dilluns el quart dia des del començament de la malaltia, eixe dilluns ha d'estar ja cobert amb una comunicat de baixa, sense que puga utilitzar-se en defecte d'això un dels dos dies d'absència per malaltia sense incapacitat temporal, ja que en cas contrari, s'estaria vulnerant la normativa reguladora d'esta situació.
Aquests dies de falta de treball, de no presentar-se comunicat de baixa que cobrisquen els mateixos, hauran de donar lloc a l'aplicació de la normativa sobre reducció proporcional de retribucions per incompliment de jornada i horari.
En canvi, si el mateix empleat públic després de faltar al treball el divendres s'incorpora el dilluns, justificant que l'absència del divendres el va ser per causa de malaltia, com solament s'ha absentat del seu lloc de treball un dia laborable, hauria esgotat només un dels quatre dies previstos en l'Ordre Ministerial, i d'haver esgotat ja aquests dies, se li aplicaria un descompte en les seues retribucions, del 50% per a eixe únic dia.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.