Procedència d'un permís per l'acolliment temporal d'una menor sahrauí.

La qüestió plantejada versa sobre el permís per acolliment. En concret, si l'acolliment d'un menor sahrauí dins del programa “Vacances en pau”, té la consideració d'acolliment temporal a l'efecte dels articles 49.b) TREBEP.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 49.b) de la Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara en avant, TREBEP), reconeix el dret al gaudi d'un permís de setze setmanes, per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent.

Tenint en compte el que es disposa en estos preceptes, es planteja si l'acolliment temporal d'un menor sahrauí dins del programa “Vacances en pau”, té la consideració d'acolliment temporal a l'efecte dels articles 49.b) TREBEP.

Sobre la base de la normativa exposada, cal concloure que l'acolliment d'un menor saharahui a l'estiu no dóna lloc al permís per acolliment, tal com es deduïx del propi article 49.b) del TREBEP, en el seu últim paràgraf, que exclou esta possibilitat, en assenyalar:

“Els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, previstos en este article seran els que així s'establisquen en el Codi Civil o en les lleis civils de les comunitats autònomes que els regulen, havent de tindre l'acolliment temporal una duració no inferior a un any.”

Referent a això, del tenor literal de l'article 49.b) del TREBEP es deduïx que per al reconeixement del permís, l'acolliment ha de tindre una duració mínima d'un any. En el cas del programa “Vacances en Paz”, este consisteix en l'acolliment de xiquets i xiquetes sahrauís entre 10 i 12 anys per part de famílies residents a Espanya, durant els mesos d'estiu. Per tant, no es complix el requisit temporal de l'article 49.b) del TREBEP.

Addicionalment, i quant al que es disposa en el Codi Civil, la figura de l'acolliment de menors es regula en la Secció primera del Capítol V del Títol VII del Codi Civil (articles 172 a 174).

L'article 173 del Codi Civil assenyala que “l'acolliment familiar produïx la plena participació del menor en la vida de família i imposa a qui el rep les obligacions de vetlar per ell, tindre'l en la seua companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral”. Es tracta, en definitiva, d'un instrument de protecció legal creat en interés de menors privats, temporal o definitivament, d'un ambient familiar idoni, que es traduïx en la seua inserció plena en la família acollidora, assegurant-li la seua protecció i cura.

L'article 173 bis del Codi Civil preveu les tres modalitats que pot adoptar l'acolliment familiar, atenent de la seua finalitat: acolliment familiar simple, permanent o preadoptiu.

L'acolliment temporal vacacional plantejada podria enquadrar-se, en tot cas, en la modalitat d'acolliment simple en tant que té un caràcter transitori ja que de la situació del menor es preveu la reinserció d'aquest al seu país i família.

No obstant això, l'article 172.2 del Codi Civil exigeix el compliment d'una sèrie de requisits que, en principi, no concorren en el supòsit plantejat:

- Imposa la seua formalització per escrit, amb el consentiment de l'entitat pública, tinga o no la tutela o la guarda, de les persones que reben al menor i d'aquest si tinguera dotze anys complits i, dels pares que no estigueren privats de la pàtria potestat, o el tutor, llevat que es tracte d'un acolliment familiar provisional a què fa referència l'apartat 3 d'este article.

- Este document de formalització de l'acolliment familiar haurà d'incloure, entre altres extrems: els consentiments necessaris; la modalitat de l'acolliment i duració prevista per a aquest; els drets i deures de cadascuna de les parts, i en particular; la periodicitat de les visites per part de la família del menor acollit; informe dels serveis d'atenció a menors, etc. Així mateix, aquest document es remetrà al Ministeri Fiscal.

D'aquesta manera, per quan l'acolliment en els mesos d'estiu té duració inferior a un any i no és una de les figures d'acolliment previstes en el Codi Civil, el mateix no donarà lloc al permís que preveu l'article 49.b) del TREBEP.

A idèntica conclusió s'ha d'arribar en relació amb l'article 49.c) del TREBEP. Del tenor literal del precepte es desprén que la concessió del citat permís està supeditat a la decisió administrativa o judicial d'acolliment pel que, de la pròpia literalitat es deduïx que es refereix a alguna de les modalitats d'acolliment previstes en el Codi Civil.

Com hem assenyalat, el supòsit plantejat no pareix tindre encaix en les modalitats d'acolliment familiar simple, permanent o preadoptiu, que recull l'article 173 bis del Codi Civil, que contempla en el seu pressupost de fet l'article 49.c) del TREBEP.

A més, perquè l'acolliment d'un menor puga donar dret al permís recollit en l'article 49.c) del TREBEP, cal que es complisquen les mateixes condicions previstes en l'article 49 b) del TREBEP per a la concessió d'un permís per acolliment de setze setmanes, entre les quals destaca que l'acolliment simple ha de tindre una duració no inferior a l'any.

Per tot l'exposat, segons el parer d'este Centre Directiu, l'acolliment d'un menor sahrauí durant els mesos d'estiu no dóna lloc a la concessió del permís per acolliment de setze setmanes recollit en l'article 49 b) del TREBEP ni, conseqüentment, al permís per acolliment de setze setmanes recollit en l'article 49.c) del TREBEP.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.