Acumulació de dies per assumptes particulars a altres permisos o llicències, i en particular, a la llicència sense sou.

La qüestió plantejada versa sobre la possibilitat d'acumular els dies per assumptes particulars a la llicència sense sou, així com a altres permisos o llicències.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. El Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, conté en el seu article 48.1 lletra k) la regulació dels dies per assumptes particulars dels funcionaris públics, assenyalant que tindran un número de sis a l'any.

Referent als dies per assumptes particulars, la Resolució de 14 d'abril de 2026, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics disposa en el seu apartat nové, paràgraf seté, que:

“Els dies de permís per assumptes particulars no podran acumular-se als períodes de vacances anuals. El personal podrà distribuir aquests dies a la seua conveniència, prèvia autorització dels seus superiors i respectant sempre les necessitats del servei. Quan per estes raons no siga possible gaudir de l'esmentat permís abans de finalitzar el mes de desembre, podrà concedir-se fins al 31 de gener següent.

Sense perjudici de l'anterior, i sempre que les necessitats del servei el permeten, els dies de permís per assumptes particulars així com, en el seu cas, els dies de permís previstos en l'apartat següent, podran acumular-se als dies de vacances que es gaudisquen de manera independent.”

De l'anterior es deduïx que els treballadors podran distribuir com desitgen els dies de permís per assumptes particulars, amb respecte a les necessitats del servei.

Per part seua, la llicència per assumptes propis ve regulada en l'article 73 de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat de 1964, precepte encara vigent a tenor del que es disposa en la Disposició Derogatòria i en la Disposició Final 4a del TREBEP, que assenyala que:

“Podran concedir-se llicències per assumptes propis. Aquestes llicències es concediran sense cap retribució, i la seua duració acumulada no podrà excedir de tres mesos en dos anys.”

Tenint en compte l'anterior, cal concloure que, en principi, no pareix haver-hi cap obstacle per a poder acumular els dies per assumptes particulars a altres permisos o llicències.

L'apartat 9.7 de les Instruccions de Jornada i Horaris establix expressament la impossibilitat d'acumular els dies de permís per assumptes particulars als períodes de vacances anuals, sense perjudici de l'excepció recollida en relació amb els dies de vacances de gaudi independent. No obstant això, res especifica mentre a l'acumulació a altres permisos o llicències.

Davant l'absència de concreció en la regulació, i d'acord amb un exercici interpretatiu tant sistemàtic com teleològic de la norma, resulta difícil deduir del tenor literal del precepte la voluntat d'establir una restricció addicional en el gaudi d'este permís.

La interpretació contrària a este punt implicaria introduir una restricció al gaudi d'un permís no previst, tenint en compte que el precepte citat sí que recull de manera expressa limitacions i condicions.

Per tant, en principi, els dies per assumptes particulars podran acumular-se a altres permisos o llicències.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.