Última actualització: setembre 2025
Situació administrativa en la qual ha de quedar un funcionari de carrera de l'Administració General de l'Estat, en el cas que siga nomenat Magistrat.
El funcionari de carrera de l'Administració General de l'Estat que passe a prestar servei com a Magistrat, ha de ser declarat en la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic.
La consulta versa sobre la situació en la qual ha de quedar un funcionari de l'Administració General de l'Estat que passa a prestar servei com a Magistrat.
Referent a això, i quant al règim de les situacions administratives es refereix, s'ha d'acudir a la regulació que en este sentit conté el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (d'ara en avant, TRLEBEP).
Així mateix, és necessari atendre del que es preveu en la disposició final quarta, apartat segon, que preveu el següent:
“Fins que es dicten les lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut”.
En relació amb esta previsió, s'ha de tindre en compte el que es disposa en l'apartat onze de les Instruccions de 5 de juny de 2007, per a l'aplicació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat i els seus Organismes Públics, publicades per Resolució de 21 de juny de 2007, de la Secretaria General per a l'Administració Pública, que assenyala que “Continua vigent la regulació de les situacions administratives continguda en la Llei 30/1984 i en el Reial decret 365/1995”, amb determinats canvis que afecten de les situacions administratives de serveis especials, de serveis en altres Administracions Públiques i d'excedència voluntària en les seues diferents modalitats.
Per tant, segons l'exposat, procedeix examinar les previsions que respecte a la situació administrativa de serveis especials inclou el TRLEBEP.
Donats els drets i beneficis que tal situació administrativa comporta a favor del funcionari i les recíproques obligacions que la mateixa imposa a l'Administració, l'article 87 del TRLEBEP, regula amb caràcter de numerus clausus els supòsits que donen lloc a la declaració de la situació administrativa de serveis especials.
En este sentit, en l'article 87 del TRLEBEP no s'inclou de manera expressa, en cap dels seus apartats, el nomenament com a Magistrat pel torn de juristes de reconeguda competència. Tampoc l'article 29 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, recull este supòsit com a situació que de lloc a la passada a la situació de serveis especials.
D'altra banda, s'entén que este nomenament no es pot enquadrar en el supòsit contemplat en la lletra g) de l'article 87 del TRLEBEP, que assenyala que els funcionaris de carrera seran declarats en situació de serveis especials “Quan siguen designats per a formar part del Consell General del Poder Judicial o dels consells de justícia de les comunitats autònomes”.
Esta previsió no es refereix als qui passen a prestar serveis en el Poder Judicial o, en el seu cas, en l'Administració de Justícia, sinó únicament als qui presten serveis en el propi òrgan de govern del Poder Judicial, és a dir, en el Consell General del Poder Judicial o, en el seu cas, en els consells de justícia de les comunitats autònomes.
Així mateix, de l'examen de la mateixa Llei orgànica 6/1985, d'1 de juny, del Poder Judicial, es deduïx que, sense perjudici de determinades especialitats, sobretot vinculades a la seua inamovilidad i independència, els Jutges i Magistrats posseïxen un estatus assimilable al regulat en el TRLEBEP per als funcionaris de carrera inclosos en el seu àmbit d'aplicació (nomenament, situacions administratives, permisos i llicències, etc.), per la qual cosa el nomenament com a Jutge o Magistrat no suposa sinó l'actuació com a Agent d'un Poder de l'Estat, però, en cap cas, es tracta d'una designació o nomenament de caràcter “polític”, sinó d'un nomenament de caràcter “professional”.
Per això, este nomenament professional no pot donar lloc a declarar en serveis especials a un servidor públic, ja que la situació de serveis especials es preveu per a supòsits de designació o elecció que porten aparellats sempre l'ocupació d'un altre lloc o càrrec amb caràcter temporal, la qual cosa no ocorre en este cas, en el qual ens trobem davant un nomenament de caràcter permanent.
D'acord amb l'exposat, es conclou que el nomenament com a Magistrat pel torn de juristes de reconeguda competència no dóna lloc a la passada a la situació administrativa de serveis especials en el seu Cos d'origen.
Entenent que no procedeix la declaració de la situació de serveis especials, i d'acord amb l'esquema de fonts exposat, cal afirmar que segueix en vigor, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic, regulada en els articles 29.3.a) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, i 15 del Reglament de Situacions Administratives, aprovat pel Reial decret 365/1995, de 10 de març.
En concret, l'article 29.3.a) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, disposa el següent:
“Procedirà declarar en situació d'excedència voluntària als funcionaris públics quan es troben en situació de servei actiu en un altre Cos o Escala de qualsevol de les Administracions Públiques, o passen a prestar serveis en Organismes o Entitats del sector públic i no els corresponga quedar en una altra situació”.
I l'article 15.1 del Reglament de Situacions Administratives, puntualitza:
“Procedirà declarar, d'ofici o a instàncies de part, en la situació regulada en este article als funcionaris de carrera que es troben en servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les Administracions públiques, llevat que hagueren obtingut l'oportuna compatibilitat, i als quals passen a prestar serveis com a personal laboral fix en organismes o entitats del sector públic i no els corresponga quedar en les situacions de servei actiu o serveis especials. L'acompliment de llocs amb caràcter de funcionari interí o de personal laboral temporal no habilitarà per a passar a esta situació administrativa”.
D'acord amb els preceptes transcrits, quan un funcionari de carrera passa a prestar serveis en un altre Cos o Escala, de qualsevol Administració Pública, com a funcionari de carrera, ha de ser declarat en la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic.
En el present assumpte, un funcionari de carrera del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat ha ingressat en la Carrera Judicial, pel torn de juristes de reconeguda competència, en la categoria de Magistrat, per la qual cosa ha adquirit un nou títol per a l'exercici d'una funció pública i, per tant, ha de ser declarat en la situació d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic.
Per tot l'exposat, es conclou que el funcionari de carrera de l'Administració General de l'Estat que passe a prestar serveis com a Magistrat, ha de ser declarat en la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.